Quin nom li posaries a un carrer de la ciutat? Qualsevol entitat o particular pot enviar la seva sol·licitud per denominar un nou espai públic. Sabem quins són els noms que s’han aprovat però, quines sol·licituds han enviat els terrassencs? Les descobrim:
Patge Xiu-Xiu
La Comissió té pendent valorar el nom del Patge Xiu-Xiu per un possible carrer de la ciutat. És l’encarregat vigilar als infants durant tot l’any i de recollir les cartes que escriuen a Ses Majestats els Reis d’Orient. El primer cop que va visitar la ciutat va ser el 1951, i des de llavors la seva arribada el dia de Sant Esteve és una de les dates més esperades de Nadal, ja que és un dels personatges més estimats.
Mery (pal de fregar)
No ets de Terrassa si no saps què és la Mery. Corria l’any 1959 quan l’inventor terrassenc Joan Gunfaus va distribuir per les botigues el conjunt de pal, baieta, galleda i escorredora, per fer més lleugeres les tasques domèstiques. Aquest invent era conegut com “la Mery”, que va causar sensació fins i tot fora d’Espanya. Alguns atribueixen l’invent a l’industrial de Saragossa Manuel Jalón, però el registre de patents no menteix.
Moguda Rock a Terrassa
Una època de glòria de la ciutat. Als inicis de la dècada de 1980 es va donar forma a una nova contracultura protagonitzada per tribus urbanes, grups de rock i practicants de diferents arts. Grups com la Moguda Rock Terrassa 80s organitzen concerts per recordar i fer homenatge a aquells anys de rock terrassenc. La comissió contempla donar-li una placa commemorativa al moviment.
Passeig 1 d’Octubre
És potser un dels noms més polèmics. L’abril del 2019 el Nomenclàtor va rebre la sol·licitud d’anomenar un carrer de la ciutat amb la data del referèndum d’independència de Catalunya del 2017. És sens dubte un dels fets de la història recent que més van marcar el panorama polític estatal. En algun moment aquest carrer serà una realitat, ja que el nom està inclòs en la borsa de la comissió.
Joana Biarnés
Una de les terrassenques més reconegudes ja està admesa a la borsa del Nomenclàtor. És considerada la primera dona fotoperiodista d’Espanya. Durant els seus inicis va patir greus episodis de discriminació de gènere, però res li va impedir créixer en la seva professió i arribar a cobrir concerts dels Beatles, ser fotògrafa de Raphael i fer reportatges a Sara Montiel, la duquessa d’Alba, Lola Flores o Audrey Hepburn.
La bústia de sol·licituds
El Nomenclàtor té un objectiu clar posant noms als carrers: permetre localitzar amb claredat immobles, fets i persones. Com diu l’escriptor Vicenç Villatoro “les ciutats posen noms als carrers per no perdre’s, per relacionar-se com a societats amb els espais i per homenatjar aspectes de la memòria”. Aquest últim és potser un dels més recurrents.
Els requisits per tenir un carrer a Terrassa són relativament senzills. Primer, haver contribuït, des de la perspectiva local, del país o universal, a la causa del procés de Terrassa i de la humanitat, ja sigui des de l’àmbit social, cultural o polític. El segon és portar, com a mínim, 5 anys mort, un aspecte que pretén donar més perspectiva històrica a la ciutat. Un criteri que no compleix, de moment, el creador de Bola de Drac, Akira Toriyama.
La Comissió del Nomenclàtor té oberta una bústia a la seva pàgina web on rep les sol·licituds dels ciutadans amb idees de noms per nous carrers. Existeixen molts casos d’èxit que han arribat a consolidar-se, com són la plaça de la Bicicleta, la Placeta de la Diversitat i la Placeta dels Somnis.
El Nomencàtor rep tot tipus de peticions, també polítiques. Per exemple, la formulada al Ple per Junts per Terrassa l’abril del 2021. Van demanar incloure en els carrers els noms de dones acusades de bruixeria durant el segle XVI. Gràcies a aquesta petició, els noms de Margarida Tafanera, Eulàlia Totxa, Guillermina Font “Miramunda”, Miquela Casanovas “L’Esclopera”, Joana Toy i Joana Savina, no cauran en l’oblit. Ja formen part de la borsa del Nomenclàtor i rebran en algun moment una placa commemorativa.
Els centres educatius també envien sol·licituds per incloure noms als carrers. Són ells qui van demanar el nom de la fotògrafa Joana Biarnés, però hi ha altres com el de la militant anarcofeminista Teresa Torrelles o el de la primera regidora de l’Ajuntament de Terrassa, Quitèria Tarragó. Hi ha altres peticions pendents, com la de dedicar un carrer al poeta i arquitecte Joan Margarit. La petició es tramitarà el 2026, quan en faci 5 anys de la defunció.
El Nomenclàtor rep les sol·licituds acompanyades dels documents que fonamenten la petició i, si la considera justificada, l’aprovarà. Si no s’inclou un emplaçament concret, la Comissió en proposarà un o, si no n’hi ha cap, s’incorporarà a la borsa de futures denominacions, per a quan es construeixin nous carrers. Actualment, la majoria dels noms dels carrers estan dedicats a topònims (41%) i personatges (35%). Són pocs els carrers amb referències històriques, institucions i valors (5%) i a activitats, oficis, jocs i esports (3%).
El franquisme ja no està (gairebé) present a la ciutat
La Llei de Memòria Història ha lluitat durant els darrers anys per canviar el nom de carrers amb noms de personatges que pertanyen a etapes fosques de la història terrassenca, per exemple, el franquisme. El president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), Marcel Taló, creu que “a grans trets no queda cap enaltiment al règim, però s’ha d’anar polint”. Per exemple, el Passeig del Comte d’Ègara genera polèmica. El membre del CEHT, Marc Ferrer, considera que “no hauria d’existir”, però l’historiador Mingo Ferran creu que “no el canviaria perquè no va ser directament afiliat al règim, li van atribuir el nom a l’espai per altres coses”. Hi ha altres carrers com el de Josep Maria Palau, Josep Tapiolas, Miquel Palomares, Simeó Garcia i el del Bisbe Sanahuja, que també estan sota lupa. Després del 1979 i fins l’actualitat s’han canviat els noms de molts carrers principals. Ens sorprendria saber que a Terrassa teíem La Avenida del Caudillo (Rambla d’Ègara), la Calle de Calvo Sotelo (Carrer del Nord), la Plaza de España (Plaça Vella) o la Plaza de los Caídos (Plaça del Doctor Robert).
Els carrers en femení: moltes santes i poques pioneres
Un dels objectius del Nomenclàtor és aconseguir la paritat de gènere als nostres carrers. Els últims que s’han anomenat, de fet, són femenins: la plaça de Rosa Parks, la plaça d’Anna Santamaria i Tussell i els Jardins de Margot Moles Piña. La presència de dones és molt reduïda, i la majoria dels noms femenins estan relacionats amb el santoral o amb mares de Déu. Sí que hi ha exemples de nous espais amb dones pioneres, per exemple la plaça de Hedy Lamarr, precursora del wifi modern i el Bluetooth. No és l’única: també tenim el carrer de Rosalind Franklin, el carrer de Maria Mitchell, el passatge de Montserrat Roig, el carrer de Rosa Turu (primera terrassenca llicenciada en medicina), la plaça de les Ordidores o el Torrent de les Bruixes.
