Cal remuntar-se a l’any 1926 quan l’ajuntament la ciutat va decidir posar el nom de plaça Clavé a un espai entre la Rambla d’Ègara i el carrer de Vinyals. Era un homenatge a un personatge que té un fotimer d’homenatges per tot el territori català i es troben monuments, relleus, plaques i escultures per tot arreu, Barcelona, Manresa, Gavà, Reus o la Palma de Cervelló. Terrassa no podia ser l’excepció i, a la plaça que porta el nom d’aquest poeta i músic, hi ha una placa que el recorda, que està formada per la seva figura i un escut de la ciutat.
De sempre i en l’imaginari de la ciutadania, la plaça Clavé i el Portal de Sant Roc han format com una mena d’ens únic i, a la vegada, dividit en dues parts que, s’ha d’admetre, no acabem de situar. Com passa amb els carrers de Galileu i Arquimedes, que moltes persones no poden determinar a la primera quin és el que puja i quin és el que baixa, amb aquestes dues places o el que siguin, tampoc hi ha un consens. Es confonen entre les dues i, a la vegada, són mares de confusions habituals i comprensibles.
Personalitat cultural
La placa en honor a una personalitat cultural de la talla d’Anselm Clavé no ajuda a resoldre l’entrellat. És de 1926 (segons resa al relleu, es va inaugurar el 31 d’octubre d’aquell mateix any) i va ser obra de Cèsar Cabanes, escultor nascut l’any 1885 a Arenys de Mar i traspassat a Terrassa, l’any 1952, on té la major part de la seva producció escultòrica, que es defineix a alguns llocs com d’un “realisme esquemàtic i robust”.
Cabanes, que també va fer alguna incursió en la literatura, va deixar aquest segell a una plaça que, molta gent, encara, tindria dificultats per acotar-la. La placa recorda al seu protagonista.
