A Terrassa hi ha 84.792 habitatges que per primera vegada podem recórrer amb una lupa estadística per conèixer com són per dins i per fora, i saber quina és la realitat en la qual viuen els terrassencs quan tornen a casa.
L’informe “Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges” de l’Idescat, fet a partir d’una investigació per mostreig feta per l’INE a partir del 2021, revela que a la ciutat, sis de cada deu habitatges són de propietat i un 19.500 de lloguer. Més de la meitat (47,100) són llars d’entre 60 i 90 metres quadrats, la majoria amb tres dormitoris i es van construir el segle passat.
El parc d’habitatges de Terrassa no és especialment antic. De fet, més de 30.000 de les llars s’han edificat entre 1991 i 2010.
Si obrim la porta i ens endinsem a l’interior dels habitatges, fem parada a la cuina. En l’època dels autoserveis de rentadora, a priori la societat terrassenca no seria un “target” òptim. Pràcticament totes les llars de la ciutat tenen rentadora pròpia, una de cada tres també fa servir assecadora i més de la meitat dels nuclis residencials (55.100) té instal·lat un rentavaixella.
Gairebé totes les llars tenen connexió a internet i 3.600, servei domèstic
Les vitroceràmiques i la inducció són ja a la cuina de la meitat de les llars egarenques, que majoritàriament tenen forn (84.500) i també microones (80.200).
Pel que fa a l’estructura, una de cada tres llars té dos banys o lavabos i 6.000 cases, més de tres. L’habitatge més comú a la ciutat té cuina independent, lavabo amb vàter i banyera o dutxa.
Una de les dades curioses que revela el mostreig de l’INE i l’estudi de l’Idescat és com arriba l’aigua a les llars terrassenques.
A una ciutat minada d’aigües freàtiques i pous soterranis com Terrassa, hi ha unes 4.800 llars que tenen un proveïment privat a casa o a l’edifici. La majoria dels habitatges, però, s’abasteixen del servei públic.
8.900 llars sense calefacció
La climatització de les llars és un element que determina el confort dels habitatges i els nivells de precarietat residencial d’una població.
A Terrassa, més de 65.000 llars tenen calefacció individual i 4.000 disposen d’un sistema comunitari de climatització. Gairebé 10.000 utilitzen aparells mòbils o radiadors elèctrics per escalfar l’habitatge els mesos de fred, i una mica menys, 8.900, no disposen de calefacció.
A la cuina o a la dutxa, el gas natural és el combustible més comú, seguit de l’electricitat. Sistemes alternatius i menys contaminants com els pèl·lets, les energies renovables, el carbó o altres derivats són presents a menys de mil llars egarenques.
L’aposta per les energies renovables és clara a la ciutat, però el reptes per a constituir comunitats energètiques ha frenat fins ara la instal·lació dels dispositius d’energia renovable als edificis comunitaris, que concentren la majoria de les llars a Terrassa.
Un de cada tres habitatges té dos banys o lavabos i 6.000 cases, més de tres
Així i tot, més de 13.000 llars ja disposen d’energia solar tèrmica, fotovoltaica o d’altres instal·lacions d’energia renovable.
I a l’interior de les llars, la substitució de les bombetes tradicionals per altres de baix consum és una realitat a bona part de les cases de Terrassa, a moltes de les quals combinen diferents tipus de bombetes. A més de 70.000 ja han instal·lat llums led i a més de 66.000 bombetes de baix consum. 36.700 disposen de llums halògenes.
Servei domèstic i connexió a Internet
La lluita contra la bretxa digital passa també per la connexió a internet de les llars, l’espai on les persones es comuniquen amb el món, gaudeixen de moments d’oci, estudien, socialitzen, resolen dubtes, tràmits o reben notificacions.
El gruix dels habitatges de la ciutat, 77.900, tenen connexió a internet i, d’aquests, més de 66.000 tenen banda ampla, i més de 19.000 mòbil de banda ampla. L’estudi revela que els ingressos nets mensuals de la llar no són un factor determinant per la connexió d’internet a la llar, que ha passat a ser un servei imprescindible. Des dels ingressos inferiors als mil euros, fins a les llars on se superen els 3.000 euros, la xifra d’habitatges connectats és similar. El mateix passa si la segregació es fa per la grandària de la llar. Hi ha un nivell alt de connexió a internet a les llars d’una persona de dos, tres i a les més de 4.
Un entorn de serveis
La realitat de les persones i els habitatges també està relacionada amb l’entorn en què els mouen els residents. L’estudi de l’Idescat revela que tots els habitatges de Terrassa disposen d’un centre d’educació a l’entorn i pràcticament tots tenen supermercat, farmàcia i serveis de restauració a prop.
La ràtio baixa una mica en la distància amb hospitals o centre de salut. Gairebé 75.000 llars en tenen un al seu entorn.
