Des dels temps antics, l’ésser humà ha buscat maneres de millorar el seu cos i la seva força. Avui, aquest impuls perdura en una subcultura moderna coneguda com els “gym bros”. Els “gym bros”, germans o companys de gimnàs, no responen a un concepte nou, però ara triomfen a les xarxes. Aquests individus, sovint vistos com a ídols del fitness, han emergit també com a figures influents en les xarxes socials, captant l’atenció de milions de persones amb les seves rutines d’entrenament, consells de nutrició i exhibicions de músculs. Però, darrere d’aquest aparent culte a la salut, hi ha un món complex ple de mites, ideals de virilitat i perills.
Imagina’t per un moment en un gimnàs, un lloc vibrant de suor i determinació, on els “gym bros” es reuneixen per perseguir els seus somnis físics. El so de peses que xoquen i el murmuri de consells d’entrenament omplen l’aire mentre es comprometen amb si mateixos amb els seus ritus de culte al cos. És aquí on sorgeixen molts dels mitjans que alimenten el fenomen. Però, quin és el preu d’aquesta obsessió amb la musculatura i la virilitat? És cert que molts “gym bros” inspiren a altres a adoptar un estil de vida més sa i actiu, però també hi ha perills.
Instal·lacions del gimnàs del Club Natació Terrassa / ALBERTO TALLÓN
El perill de les substàncies dopants
“Tenir companys de gimnàs és motivador”, expressa Joel González, entrenador personal terrassenc. Tot i això, alerta de les conseqüències de seguir consells no qualificats, com les recomanacions sobre substàncies dopants, que posen en perill tant la salut física com mental de tothom qui les pren. “Al principi de prendre-les, notaràs que t’ajuden a entrenar, però a la llarga és perillós i addictiu”, comenta. En aquest sentit, González menciona que “sempre en voldràs més, però el cos té un límit i poden provocar-te deformacions en un futur”.
“Entrenar amb algú qualificat t’assegura que apliquis bé les tècniques i que no et lesionis”, explica l’entrenador. D’altra banda, afirma que “molts dels consells dels “influencers” no són estudiats i podrien no ser beneficiosos per a la teva rutina d’entrenament”.
Per a aquells que aspiren a millorar la seva forma física sense caure en riscos, com ho han de fer? “La meva primera recomanació és mirar vídeos en xarxes socials de persones que puguin confirmar que estan qualificades i que els mètodes que utilitzen són eficaços i no lesius”, comenta Joel González. “Després s’ha d’aplicar tot això en la pràctica: experimentar exercicis, tècniques…”, afegeix. L’entrenador personal també remarca que “no ens hem de deixar portar per la competició”. En aquest sentit, explica que “no has de competir amb el teu company de gimnàs, sinó que ha de ser un suport”.
Instal·lacions del gimnàs del Club Natació Terrassa / ALBERTO TALLÓN
Alejandro Fernández, que entrena diàriament al Club Natació Terrassa, manifesta que “els “influencers” m’inculquen valors diferents als quals acostumo a veure”. Així mateix, afegeix que “segueixo a referents que competeixen al màxim nivell”. “Probablement, no emprin mètodes naturals, però la forma en què entrenen et motiva”, conclou Fernández.
Xavi Gràcia, el seu “gym bro”, declara que “segueixo a algun “influencer” perquè m’agrada aprendre les tècniques i implementar nous exercicis en la meva rutina”. Tot i això, és conscient dels perills i expressa que “combinar el suport dels “gym-bros” amb l’orientació d’un entrenador personal pot ajudar a evitar riscos per a la salut i assegurar que s’assoleixen els objectius de manera segura”. “Tots ens intentem ajudar, però si algú es treu un títol específic, sap com funciona i evoluciona el cos”, apunta.
I en les dones?
Tot i que existeixen les “gym sisters” o “gym sis”, el concepte en femení no està tan estès com en masculí. En aquest sentit, hi ha més homes que dones que van al gimnàs a exercitar la musculatura i aconseguir així un gran volum. En realitat, tots necessitem entrenar la força, però els “gym bros” s’associen més amb el culturisme. En canvi, la majoria de dones no desitgen uns músculs exagerats. Per això, habitualment tenen una mentalitat i unes rutines d’entrenament diferent de la dels homes.
Instal·lacions del gimnàs del Club Natació Terrassa / ALBERTO TALLÓN
