La Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès, de la que forma part la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), reclama al Govern i als ajuntaments que accelerin el procés per retirar l’amiant dels edificis públics i privats. El col·lectiu ha denunciat aquest dimecres el retard en el cens que hauria de determinar on es troben les peces de fibrociment en cada localitat, que hauria d’haver estat acabat l’any passat. De la mateixa manera, exigeixen a les administracions un full de ruta clar per actuar i eliminar els elements que continguin aquest material, que asseguren que segons l’OMS ha provocat la mort de 100.000 persones per càncer de pulmó. El col·lectiu ha anunciat que té previst reunir-se amb el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Paraire, el proper 12 de març.
El col·lectiu veïnal ha escollit Badia del Vallès per alçar la seva veu i reclamar mesures urgents. La comarca és un dels bressols de la producció de fibrociment amb la fàbrica d’Uralita, ja desapareguda, a Cerdanyola, però Badia és el cas més destacat de la presència d’aquest material en la gran majoria dels seus edificis.
La Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès demana mesures urgents per localitzar, retirar i eliminar les peces de fibrociment
“Per al museu Pompidou es van destinar més de 12 milions d’euros per a retirar el fibrociment de l’edifici, i per a Badia només se n’han previst 4”, denuncia el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell i membre de la coordinadora comarcal, Manuel Navas. En aquesta localitat ja s’hi ha fet un anàlisi mediambiental de la presència de fibrociment, convertint-se en l’únic municipi de Catalunya on s’ha fet i que han assumit els veïns i l’ajuntament.
La coordinadora considera que aquest anàlisi hauria de ser un referent per a la resta de pobles i ciutats, un punt de partida per saber en quin punt es troben, i seguint la previsió de tenir un cens a nivell català l’any 2023. No obstant, això no ha estat així: “Denunciem que no s’ha fet un cens de desamiantat, i exigim via carta al president de la Generalitat, al conseller de Salut i als alcaldes que donin informació fidedigna i urgent de la situació de l’amiant i que estableixin un full de ruta”, afegeix Navas.
En aquest sentit, és molt contundent amb els responsables polítics: “Que deixin de fer el tonto, fer ulls grossos i posar-se de perfil”, reclama.
Un problema de país
La coordinadora destaca que l’ús de fibrociment està prohibit a tot l’Estat des de l’any 2002, i que segons l’OMS hi ha uns 125 milions de persones exposades al fibrociment. En si, el material no és perillós si es manté estable, però si es trenca, ja sigui per manipulació o per degradació, les partícules que allibera són altament tòxiques. Si s’inhalen poden comportar greus problemes respiratoris com l’asbestosi i el càncer de pulmó.
La Unió Europea (UE) vaticina que al 2030 ja se sumaran fins a mig milió de morts per càncer per exposició a l’amiant
Aquestes malalties han provocat morts en l’entorn del Vallès, sobretot personal que va treballar a la fàbrica cerdanyolenca, operativa entre 1907 i 1997 a l’actual barri de la Farigola. No obstant, recents sentències també han reconegut l’afectació en veïns de l’entorn. De fet, l’ús d’aquest material era popular entre la ciutadania, i la seva pols s’utilitzava per altres funcions, com ara tapar forats als carrers o fins i tot per evitar que proliferessin males herbes en els jardins de les cases.
Els representants veïnals destaquen que la Unió Europea (UE) vaticina que al 2030 ja se sumaran fins a mig milió de morts per càncer per exposició a l’amiant, i que a Cerdanyola cada setmana s’hi diagnostica un nou malalt. És per això que urgeixen les administracions a actuar per combatre la presència de fibrociment en el dia a dia de les persones.
En aquest sentit, destaquen que la UE va marcar al 2015 les directrius per a retirar l’amiant a tot Europa amb data límit 2032, i que a Catalunya ja s’ha iniciat el procés per a crear un marc legislatiu que haurà de culminar abans de l’estiu. Per aquest motiu, reclamen que es disposi dels diners necessaris per accelerar els tràmits.
