Els barris d’Ègara, Les Arenes i Sant Llorenç van ser els més castigats durant la riuada del 1962. La nit del 25 de setembre l’aigua es va emportar tot el que va trobar al seu pas, i la riera va esdevenir el punt zero d’una tragèdia que avui dia Terrassa no oblida.
És en aquest punt, al costat de la riera, on s’ha celebrat aquest dimarts un acte de presentació de les accions que posarà en marxa l’Ajuntament de Terrassa per esclarir els fets de la tragèdia. 62 anys després, Terrassa serà una pionera en posar en marxa una sèrie d’accions que permetran esclarir els fets d’aquella nit: “Ha arribat el moment d’afrontar la veritat sobre aquella riuada, fer una investigació històrica en profunditat i fer justícia amb les víctimes i les seves famílies”, explica l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.
Els nens de la riuada
Una de les prioritats és la recerca d’infants desapareguts, que s’estima que són uns 60. Uns menors que no van aparèixer després dels fets, i que les famílies sospiten que no van morir aquella nit. L’Anna Martínez, que va perdre a part de la seva família durant la riuada, és una de les fundadores de l’entitat Niños Desaparecidos. Afirma que “de moment no hem trobat a cap nen perdut, però algunes pistes indiquen que es van produir adopcions il·legals durant els dies posteriors a la tragèdia”. Afegeix que “trobar només a una persona o identificar a una víctima ja suposaria una reparació per les famílies”. El documental “Els nens de la riuada” i l’obra “Les traces del silenci” de l’actriu Esther Lázaro van ser un impuls per aconseguir les peticions que les famílies reclamaven des de feia anys, “ens ha obert moltes portes per fer difusió”, afirma Martínez.
L’entitat comptarà amb una primera dotació pressupostària de 6.000 euros per iniciar la investigació i buscar testimonis que permetin aprofundir sobre què va passar amb els nens perduts: “La manca d’informació convida a pensar que alguna cosa s’amagava des del règim de l’època”, assegura Martínez. La informació que recaptin amb la investigació es posarà a la disposició de les famílies perquè puguin iniciar processos legals, si així ho consideren.
Identificar víctimes
Posar nom a les víctimes no identificades de la riuada també és una de les prioritats de l’Ajuntament per reparar el dolor de les famílies. S’ha previst donar accés a l’arxiu fotogràfic de víctimes no identificades per intentar posar nom a totes les persones que van perdre la vida. Hi podran accedir familiars directes i persones d’interès acreditat, garantint la privacitat, el respecte i la sensibilitat.
Definir la tragèdia
S’elaborarà un cens per conèixer el nombre exacte de víctimes mortals, de persones ferides, desaparegudes i de víctimes no identificades. “És fonamental per definir la tragèdia amb la màxima certesa”, explica Ballart. També es preveu donar espai a la divulgació sobre la riuada al web municipal, i es definirà un nou espai temàtic al Museu de Terrassa a partir de l’any 2025. La proposta d’accions serà elevada al Ple municipal. L’alcalde també ha avançat que se celebrarà un ple extraordinari el 25 de setembre al vespre, coincidint amb les hores de la tragèdia.
