Terrassa

Les influències de Muncunill en els seus edificis

L’usuari de la xarxa social X, @efemarq, ha fet un repàs de les principals construccions de Muncunill i les seves inspiracions arquitectòniques

Si Antoni Gaudí és l’arquitecte de Barcelona, Lluís Muncunill és el de Terrassa. Nascut el 25 de febrer de 1868, els seus edificis es troben a molts racons de la nostra ciutat i defineixen la seva evolució com a arquitecte. Muncunill va treballar la inspiració gòtica i les obres plàstiques, culminant en l’arquitectura industrial que tant va caracteritzar Terrassa durant el segle passat. L’usuari de la xarxa social X, @efemarq, ha fet un repàs de les principals construccions de Muncunill i les seves inspiracions arquitectòniques.

Un homenatge a la Casa de la Ciutat de Barcelona

Muncunill va iniciar-se com a arquitecte fascinat per l’art gòtic, sobretot per l’estil dels arquitectes Arnau Bargués i Marc Safont. Així ho demostra una de les seves primeres obres, la Casa Joaquim Freixa, construïda el 1894, situada al Raval de Montserrat. Aquest edifici és en realitat un homenatge a dos edificis emblemàtics de Barcelona. Els guardapols que envolten les finestres són una versió estilitzada de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. D’altra banda, la barana calada que corona l’edifici, és molt semblant a les baranes del Palau de la Generalitat, però amb dues flames en comptes de quatre.

La Impremta Ventanyol i el Palau de la Generalitat

El 1895, Muncunill continua fascinat pel gòtic flamíger de Safont i torna a aplicar-ho en un modest edifici. La façana de l’edifici de la Impremta Ventanyol, situat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer amaga referències que segurament , d’entrada, passen desapercebudes. L’arquitecte va culminar la part superior de l’estructura amb una barana amb cercles plens de flames, similars als del pati gòtic del Palau de la Generalitat. L’edifici va estar abandonat durant anys, en què es va degradar molt. Avui dia la façana s’ha incorporat en un edifici de nova construcció i està protegit com a bé cultural d’interès local.

La Casa de la Vila, una oda al gòtic flamíger català

Sabies que l’edifici que avui dia acull l’Ajuntament de Terrassa és també un homenatge al Palau de la Generalitat? La façana de l’edifici de la Casa de la Vila, construïda el 1891, recull elements que demostren la devoció de Muncunill per l’arquitecte Marc Safont. Els arcs situats a la façana estan inspirats en la Capella de Sant Jordi del Palau, una gran joia del gòtic flamíger català. Les flames representades a la traceria són un exemple de la passió de Muncunill per l’estil neogòtic. La façana de l’edifici no va ser acabada fins a la dècada del 1980. Va ser en aquest moment quan es va fer evident l’homenatge de l’arquitecte al Palau de la Generalitat, un tros de Barcelona al centre de la ciutat de Terrassa.

La consagració del maó: l’Escola Industrial

Muncunill va passar al modernisme per la porta gran amb l’Escola Industrial, construïda el 1902. Un edifici que inclou moltes referències a altres arquitectes de l’època. D’una banda, trobem a Elies Rogent en els arcs de mig punt d’inspiració alemanya, visibles a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Impossible oblidar la influència de Lluís Domènech i Montaner amb la consagració del maó com a material de construcció. El màxim exponent és l’Hospital de Sant Pau, que mostra similituds evidents amb l’Escola. Tampoc podem oblidar la presència de Josep Puig i Cadafalch en el capcer esglaonat d’aires nòrdics, present a l’edifici de la Casa Amatller.

La influència de la Casa Batlló a Terrassa

La influència de Gaudí en l’arquitectura és innegable, i a Muncunill va inspirar-se en la Casa Batlló. L’arquitecte va seguir el concepte de les estructures toves amb el Magatzem Joaquim Alegre, un edifici que no només adopta l’arc parabòlic, sinó que crea l’efecte de “regalima” a través de les finestres. Altres exemples són la Casa Josep Boguñà i la Casa Escudé.

La Masia Freixa, l’edifici tou i irregular

Antoni Gaudí va tenir al seu mecenes Eusebi Güell, que li va encarregar la grandiosa obra del Parc Güell. La sort de Muncunill va arribar amb el mecenes Josep Freixa i Argemí, que li va encarregar que reconvertís una quadra en una casa. Així va néixer la Masia Freixa, finalitzada el 1914. Mostra un estil únic a partir de les formes arrodonides i les obertures irregulars a les voltes del porxo. Aquestes, de fet, no són totes iguals, sinó que van ser creades individualment per fer un ordre irregular. L’edifici, però, parteix de dues cúpules als extrems, un tret distintiu d’una obra de Gaudí: la Finca Miralles.

Muncunill trobava a Gaudí en els arcs parabòlics

Entre el 1906 i 1907 Muncunill va construir la nova seu de l’Agrupació Regionalista de Terrassa, l’ànima de la vida cultural i artística de la ciutat fins a 1917, quan es va convertir en la seu de l’Escola Municipal de Música. Tot i que es va enderrocar el 1960, les fotografies ens permeten admirar no només l’esplendor de l’edifici sinó les similituds de l’interior amb els inicis de Gaudí. Els arcs parabòlics recorden als que l’arquitecte barceloní va utilitzar per construir la Cooperativa Obrera Mataronensa. Sense oblidar que aquest estil el trobem també a la Masia Freixa, un edifici que va determinar l’estil arquitectònic de Muncunill.

La influència de Muncunill per la posteritat

Els arcs de Muncunill han servit d’inspiració per arquitectes posteriors. Els cellers construïts per Cèsar Martinell segueixen el mateix sistema, però sense arrebossat, un estil que ens permet veure com és en realitat l’esquelet de la Masia Freixa. Muncunill, però estava en contra de deixar els edificis despullats, considerava que estaven inacabats.

El Vapor Aymerich i Jover, l’obra mestra de l’arquitecte

El Vapor Aymerich, Amat i Jover es va construir entre 1907 i 1908. Una fàbrica de llana d’11.000 m² que si bé sembla molt diferent de la Masia Freixa, no existiria sense ella. Els arcs parabòlics de la Masia van servir per fer el Vapor. L’arquitecte Jerno Martorell va catalogar les voltes d’”arbitràries”, però Muncunill estava copiant el que havia après fent la Masia per aconseguir més alçada i llum. Així va aconseguir fer un dels edificis més complexos de l’època.

Les Esglésies de Sant Pere a una fàbrica?

El 1921, Muncunill va fer una petita nau de tints a la fàbrica Ca l’Izard, una quadra amb 16 voltes de maó que a avui dia està rebatejada com a Sala Muncunill. A la part superior de les cúpules, trobem unes petites llanternes amb arcs de mig punt que recorden a l’estil romànic. Semblen un homenatge a les Esglésies de Sant Pere. Sense oblidar que la coberta recorda al porxo de la Masia Freixa.

La vessant més industrial, també a prop de Gaudí

La nau de la fàbrica Ca l’Izard és un dels darrers edificis de Lluís Muncunill, i recull diversos estils que va treballar durant la seva vida. La coberta de la nau ens recorda a la Masia Freixa amb les seves formes ondulades, per tant, és evident la inspiració en Gaudí. La sinuosa cornisa que lliga les voltes és idèntica al concepte que va utilitzar el barceloní per crear la tanca de la Finca Miralles. En aquest edifici, però, no va necessitar crear una irregularitat i una disrupció donat que era una quadra industrial.

Lluís Muncunill, l’arquitecte de Terrassa

 Lluís Muncunill

Lluís Muncunill i Parellada va néixer el 1868 a Fals, al Bages. Va estudiar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona. Entre el 1892 i el 1903 va ser l’arquitecte municipal de Terrassa, el més prolífic de la ciutat. Un cop va abandonar el càrrec, va aconseguir una llibertat que va permetre que evolucionés cap a un llenguatge més creatiu. Va morir a la seva llar al carrer del Puig Novell el 15 d’abril de 1931.

Les influències de Muncunill en els seus edificis
To Top