L’Ajuntament de Terrassa s’eximeix de l’eliminació de pintades i gargots a façanes particulars, però la sindicatura de greuges de Terrassa posa com a exemple altres municipis on sí que ho fan.
“La responsabilitat de la neteja de les façanes de la ciutat recau sobre els propietaris de l’immoble, tot i que moltes vegades els ciutadans pensem erròniament que aquesta responsabilitat és municipal”. Així intenta deixar clara l’Ajuntament la seva competència en la retirada de grafits, pintades, gargots, “tags” i similars que embruten parets i mobiliari, una proliferació de grafits, que porta de cap veïns i comerciants. L’associació TerrassaCentre, per exemple, gasta cada any 12.000 euros en la neteja d’espais, no sempre privats.
El consistori subratlla que només és responsable del manteniment del mobiliari urbà i els edificis públics de la seva titularitat, però… a tot arreu és així? Podria ser d’una altra manera? La sindicatura de greuges de Terrassa manifesta que sí i en una actuació d’ofici de fa gairebé sis anys ho va explicitar, recomanant la creació d’un servei de neteja municipal que també eliminés les pintades efectuades en llocs privats.
Permís explícit
L’informe avala la constitució d’aquest servei d’acord amb la mateixa normativa municipal i al que duen a terme altres ajuntaments. Proposa l’establiment d’un protocol “mitjançant el qual els propietaris de les finques afectades puguin sol·licitar a l’Ajuntament de manera gratuïta la seva neteja, fent la regulació oportuna mitjançant ordenança municipal”; però abans, per sustentar aquesta conclusió, assenyala que l’administració municipal terrassenca ha adoptat un criteri “que no ha estat objecte de regulació expressa”.
El govern local indica que la responsabilitat de la neteja recau en els propietaris, però la sindicatura sosté en una actuació d’ofici que el consistori ha de vetllar pel manteniment del paisatge urbà
Com passa ara, veïns i propietaris de finques es van queixar a l’oficina, aleshores de la síndica municipal de greuges, Isabel Marquès, manifestant el seu desacord amb el posicionament del govern local. L’ordenança base de convivència, no feia referència expressa a la imputació de la responsabilitat de neteja als particulars, sinó que l’article 30 de la norma només disposava la prohibició de fer pintades sobre qualsevol element de l’espai públic, així com a l’interior o l’exterior d’equipaments”, edificis inclosos en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Terrassa, infraestructures o elements d’un servei públic i instal·lacions generals. Altrament, deia la síndica, quan el grafit es realitzi en un bé privat ubicat de manera visible o permanent a la via pública, l’autor també ha d’obtenir el permís explícit de l’Ajuntament.
Estudi comparatiu
El consistori, però, no ha regulat de manera precisa aquesta problemàtica, diu la sindicatura, que va fer un estudi comparatiu amb altres municipis. La conclusió: diverses administracions adoptaven un criteri diferent. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, informa els ciutadans que disposa d’un servei de neteja i actua “de manera proactiva sobre les façanes dels edificis, tant municipals com privats no catalogats”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Però n’hi ha d’altres exemples: municipis com Manresa, Vilanova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Ripoll o Madrid “opten per altra modalitat de resolució que consisteix a posar a disposició de la ciutadania una sol·licitud/autorització per part del propietari de l’immoble, necessària perquè els serveis de neteja municipals puguin actuar en un habitatge de propietat privada”. I sense cost per als propietaris.
“Cal recordar que l’ornat públic d’aquestes façanes es veu alterat en ocasió d’actes d’incivisme urbà que no són imputables als propietaris”, que n’esdevenen “víctimes involuntàries”, afegeix l’oficina de defensa dels ciutadans. L’Ajuntament, “com a primer vetllador”, ha de procurar “pel manteniment i la millora del paisatge urbà”. El conjunt de totes les façanes conforma precisament la imatge de la ciutat, “que ha de ser objecte de protecció”.
