Què li ha semblat el llibre sobre vostè de María del Olmo? Crec que és un estudi en profunditat que ha fet ella i s’ha de valorar molt que, algú, a 700 quilòmetres de distància del meu país, el País Basc, hagi estat capaç d’avaluar la necessitat de buscar fórmules de caràcter polític davant d’un problema que va més enllà de l’existència de no fa molts anys, de la violència. Ha aprofundit, després de buscar molta informació i ha fet un bon retrat de la meva trajectòria.
Enyora aquells temps al Parlament basc o al Congrés dels Diputats? No, no enyoro res i més veient el tipus de política que s’està fent als parlaments i la política en general. Vaig viure l’etapa de la dictadura i la clandestinitat i l’etapa inicial al parlament espanyol i no té res a veure el debat polític que hi havia llavors amb el que veiem avui. No he vist mai que s’hagi insultat més i que s’hagi desqualificat a nivell personal als intervinents en el debat polític com ara. El que estem veient sembla que és un desprestigi de la política i aquí no se salva ningú, sobretot en els grans partits. És una pena i és difícil enyorar una etapa que no em representa.
Potser falten líders com els d’abans? Quedant-me al marge de tot això, crec que hi havia una major consistència política en els líders d’abans, començant per Adolfo Suárez i acabant amb Felipe González, un president que actualment està desdibuixat, i que no té res a veure amb el que era llavors. Ara tot és el xafardegi, l’acudit fàcil, la desqualificació. Crec que hi ha un dèficit de lideratges polítics sòlids.
Les xarxes socials han contribuït a això i han perjudicat la política? Les xarxes socials han ajudat a ascendir i a conèixer diferents problemàtiques, no només de la política, sinó de caràcter social o caràcter cultural. També, la utilització, jo diria que perversa, de les xarxes socials, que es fan servir per denigrar el contrari i es possibilita que sigui tapat en l’anonimat i això és un deteriorament de què hauria de ser un debat normalitzat, democràtic i respectuós i les xarxes socials no estan servint per a això.
En quina situació considera que es troba actualment el País Basc? Si agafem com a referència avui amb el que podria estar passant en l’etapa que hi havia una violència de fons polític, podem dir que això no hi és, perquè ETA no existeix, tot i que el Partit Popular i Vox s’entesten en nomenar-la per a qualsevol cosa, fins i tot per discutir sobre la carretera d’Albacete a Guadarrama. Això és una barbaritat i, sobretot, no conèixer el que ha suposat la violència en el nostre país i el sofriment que ha causat. En aquest sentit, estem millor. Hi ha una majoria sobiranista i independentista i representa el 70 % en el Parlament basc. Però, desgraciadament, no sabem portar a la pràctica aquesta majoria política i ens estem deixant ser condicionats per una minoria com el Partit Socialista o el Partit Popular.
Com va viure el procés català? Jo no haig de donar cap lliçó perquè nosaltres també ho vam intentar. Estem davant d’un debat que té més a veure amb la democràcia que amb la nació i el que va aconseguir el procés va ser sobre el dret que tenen les societats a decidir. A Catalunya s’ha passat d’un crit revolucionari com era el “votarem” al crit “d’unitat”. Crec que les persones s’han refredat una mica, però arribarà el dia en què es revitalitzarà. S’ha de tenir esperances en la societat, perquè estem parlant d’un dret democràtic, com és el dret a decidir i s’està perseguint judicialment, però és difícil que això faci callar el sentiment de milers de persones.
Veu possible un moviment similar al País Basc? Sí, el veig possible, perquè, al final, són propostes de caràcter democràtic o polític. Però això, o ho fa tothom o no ho farà ningú. Són objectius de país i això requereix unitat. És possible i, a més, és desitjable.
Vostè és un gran defensor dels Drets Humans. Hem fet passes enrere en això? Sí. Tinc la impressió que els que van redactar la Declaració Universal dels Drets Humans fa 75 anys, no haurien pensat que ara estaríem carregant-nos-los. Què té a veure els Drets Humans i el Dret Internacional amb què està passant a Gaza. Diuen que Israel té dret a defensar-se, sí, però el que no té dret és a fer un genocidi i una neteja ètnica com està fent. Estem en un greu deteriorament dels Drets Humans. S’està prevalent la seguretat per sobre dels Drets Humans i això pot ser la fi d’aquests drets.
Com veu l’auge de l’extrema dreta? És molt preocupant, sobretot a nivell europeu, i a molts països pensàvem que aquesta situació estava superada. És un auge real i suposa un fracàs de les opcions polítiques progressistes i hem de veure en què ens hem equivocat.
