Deu dies després de l’entrada en servei del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40, una foto de Narcís Serrat ens mostra la presència d’un pi pinyer que ha sobreviscut a la voràgine de l’asfalt i es mostra “trist i solitari”, comenta l’autor de la fotografia, a un dels revolts del nus viari.
L’exemplar és un arbre preciós de copa rodona, frondosa, verda i sana. No sembla que ni la sequera, ni l’hostilitat d’una obra que ha durat disset anys, l’hagin afectat. De fet, és l’únic punt verd d’un nus viari mancat d’enjardinament. El pi ha quedat completament sol com a símbol d’una natura que ha deixat pas a una infraestructura de gran capacitat i amb la que haurà de conviure les pròximes dècades.
El pi magestuós projecta la seva ombra al turó del nus viari de la B-40, a Viladecavalls/ Narcis Serrat
L’arbre està situat al bell mig d’un dels revolts del nus de la B-40 a Viladecavalls, el més pròxim al polígon de Can Mir. Concretament, és a l’enllaç que permet incorporar-se a la C-16 als vehicles que circulen per l’autovia procedents de Terrassa. Al mig d’aquest bucle ha quedat un petit turó i en un dels seus vessants, el pi es mostra solitari, projectant la seva ombra a terra.
Tot apunta que la direcció d’obra de la B-40 ha decidit salvar la vida a aquest exemplar de pi pinyer. De fet, tots els terrens que configuren el nus de Viladecavalls són ara vorals i petits turons de terra, amb només alguns trams de petita vegetació. Cap arbre, però, excepte el pi pinyoner.
La imatge que ha capturat Narcís Serrat mostra el pi situat a la base del turó, a uns metres dels conductors d’aigües del nus, i amb el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac com a imatge de fons.
“Vaig anar a la inauguració del tram de la B-40 i després, circulant amb la meva moto pel nus – explica Narcís Serrat- vaig veure el pi i vaig decidit fer-li una foto“. Serrat assegura que va quedar “impressionat en veure el pi pinyer sol, encerclat d’aquesta manera” i reconeix que la imatge “m’entristeix. Si ens tanquessin en un pis d’1,5 metres sols, nosaltres moriríem de pena. Els arbres també es comuniquen entre ells”, recorda.
Al llibreter Narcís Serrat, aventurer i expert excursionista de muntanya, que ha pujat set vegades a l’Himàlaia, li preocupen dues circumstàncies que podrien alterar la vida del pi pinyoner. “Una, els aiguats típics de la Mediterrània, que poden formar corriols i reguerots al turó que l’afectarien”. També pensa en les brigades de pinyoners que corren els boscos de la zona i les finques privades recol·lectant pinyes per a vendre els pinyons. “Fa por pensar que vulguin accedir a aquest pi solitari, amb el risc que suposa el fet que es troba enmig d’un nus viari”.
Pel que fa a la supervivència del pi, seran les pluges les que s’encarregaran de garantir la irrigació necessària. La solitud de l’exemplar i la inexistència de vegetació adjacent són aspectes que hi juguen a la contra.
Hi ha un factor de risc, però, que estaria descartat. Al costat del turó del pi, un segon turó a l’altra banda de la B-40 és en realitat un abocador controlat. Durant les obres, les constructores van localitzar un antic abocador a la zona i els residus van ser encapsulats en bales inertes, que han estat cobertes per nombroses capes de terra. Aquestes formen el turó situat al costat del pi pinyer.
La direcció de l’obra va explicar el dia de la inauguració que el tractament dels residus es va fer amb totes les garanties perquè quedés descartada la possibilitat que generessin lixiviats (el líquid que desprenen els residus en el procés de descomposició) i, en conseqüència, la contaminació del subsol. El material de les bales que contenen els residus, van detallar, s’autoregenera en cas de produir-se una esquerda o fissura.
