Les donacions de material de personalitats reconegudes són, a vegades, una capsa de petites sorpreses. Aquesta és la impressió que va tenir Josep-Maria Font, director de la Fundació Torre del Palau de Terrassa quan va examinar un fons documental del dibuixant i pintor Jacint Morera i Pujals (Terrassa, 1915-Calonge de Mar, 1989) que va rebre de mans de Xavier Heras, cunyat de l’artista.
La capsa conté diverses carpetes de dibuixos, alguns dels quals estan datats en la dècada dels quaranta del segle passat. Una de les col·leccions més destacades són les trenta vinyetes inèdites a color de dites catalanes (també hi ha algunes de castellanes) sobre el temps lligat als mesos de l’any com ara “Pluja al febrer omple la bota i el graner”, “Març Marçot mata la vella i la jove si pot” o “A l’abril, cada gota val per mil”.
Refranys de tota la vida que han passat de generació en generació. Frases fetes que tenen el seu origen a la vida del camp, a l’agricultura i a la ramaderia construïdes a partir de l’experiència viscuda en el dia a dia de la pagesia i que servien per donar consells davant els fenòmens de la meteorologia per conrear la terra. També hi ha algunes escenes que fan referència a les celebracions i festes populars com el Nadal, el Carnestoltes i la Quaresma.
El millor atractiu d’aquestes vinyetes són els dibuixos sobre els personatges de cada dita popular. Els protagonistes són pagesos amb barretina feinejant al camp o festejant amb el vi i el menjar, pubilles que reposen a la gespa, parelles d’enamorats que gaudeixen d’un passeig, senyores grans que cerquen l’escalfor de la llar de foc o animals habitants de les masies com cavalls que arrosseguen carros i gossos que dormen a l’ombra.
Josep-Maria Font mostra algunes de les vinyetes / Nebridi Aróztegui
Les figures que omplen les vinyetes són de traç intuïtiu i expressives. En la seva majoria prenen forma de caricatura i conviden al somriure. I en algunes de les il·lustracions hi veiem metàfores amb molt sentit de l’humor com ara la que protagonitza una pagesa que canta a cor obert davant d’un plat de sarsuela de peix per allò que la “sarsuela” té la doble lectura d’espectacle musical i gastronòmic. Una manera de fer que també es trasllada al dibuix d’un guàrdia civil que fa cara d’enfadat perquè només li han posat al plat una trista arengada, un peix de poca qualitat i econòmic que es deia “civil” o “guàrdia civil” a la postguerra.
El director de la Fundació Torre del Palau posa en valor la col·lecció de les trenta vinyetes inèdites de Morera. “Jo no soc un expert en el tema de dibuix i pintura, però considero que val la pena fer-ne la divulgació perquè és un conjunt que se suma a la seva trajectòria i que són desconegudes. Són vinyetes que no estan datades, però deuen formar part de la primera etapa del pintor. Les situem cap a finals del 40, encara que és cert que no tenim prou elements per determinar una data concreta”. Font s’ha fixat dos propòsits per donar-ho a conèixer a la ciutadania. El primer és fer donació a l’Arxiu Històric de Terrassa perquè es pugui preservar i consultar. El segon, més ambiciós, és fer-ne una publicació a través de l’editorial de la Fundació Torre del Palau.
Més documents confiats
A la sèrie de vinyetes de Morera sobre el temps i les estacions de l’any rebuda se sumen altres carpetes amb retrats en blanc i negre a manera d’esbós o acabats de personatges de l’entorn del pintor datats, en la seva majoria, entre les dècades del 1940 i 1950. N’hi ha més d’un centenar, però a molts d’aquests retrats no hi figura el nom de la persona dibuixada. Sí que n’hem trobat alguns en els que consta el nom com els dedicats a Joan Morral, Joan Galí, Manuel Junyent, Antonio Alegre de Sagrera, Domènec Moliné, Josep Samarra, Ramon Cortés, Tomàs Viver, Francesc Junyent, Costa Avellaneda, Antònia Boada, Pickman, Paulina (creiem que és Paulina Pi de la Serra), Salvatella, Creus…
Alguns d’aquests dibuixos de personatges es presenten en suports al marge del paper en blanc convencional. Morera podia improvisar l’esbós d’un retrat sobre una postal, un número de loteria, una targeta de visita del pintor Ramon Cortès i Casanovas, un albarà del gestor Pere Llargués, una publicitat electoral de la candidatura Protección Obrera y de Moralidad para Diputados Provinciales”, un retall d’un diari o, fins i tot, en la mateixa targeta d’invitació de la inauguració de la seva exposició els Amics de les Arts i Joventuts Musicals, entitat a la qual sempre va estar vinculat.
Morera es cola al Colmado Roca
Els dibuixos de Jacint Morera varen captivar de seguida als propietaris del cafè i llibreria Colmado Roca que hi ha al passeig del Comte d’Ègara, 23. Els gestors d’aquest local van obrir el llibre “A toc de pito i altres coses”, del mateix pintor i es van enamorar a primera vista de les il·lustracions sobre la vida quotidiana de la ciutat quan encara era tèxtil i respirava el fum de les fàbriques. Així que van triant, cada any més o menys, un dibuix del llibre per editar la seva targeta postal publicitària i, a partir d’aquest, també han editat calendaris de butxaca.
Dibuixos de Morera al cafè i llibreria Colmado Roca / Nebridi Aróztegui
El d’enguany és una il·lustració de Morera a la barra d’un bar amb tres clients, dos d’ells conversant de manera distesa i l’altre amb el cap cot i amb gest de preocupació. El traç ja apunta cap a les línies geomètriques; el cubisme. Fins al moment han publicat quatre targetes publicitàries amb dibuixos del pintor terrassenc i tres d’elles s’han reproduït amb un format més gran i estan exposats dins el local.
El pintor escriptor
El fons cedit per Xavier Heras, cunyat del pintor Jacint Morera, a Josep Maria Font, director de la Fundació Torre del Palau, també inclou un plec de textos en prosa, alguns d’ells publicats en la premsa i revistes de l’època, i en poesia. Aquest material ha sigut objecte de publicació en el llibre “L’art i la literatura. Textos inèdits i dispersos”, a cura de Jaume Aulet, filòleg, historiador de la literatura catalana i escriptor, i amb pròleg d’Adela Farré, periodista, escriptora i expresidenta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
El llibre, que es va presentar fa uns dies a la seu de l’entitat editora, recull les col·laboracions que Morera va fer al diari “El Dia” (1934-1936) i a la revista “¡Hola!” (1944-1945), així com d’altres, signant com amb el pseudònim de “Prudencio”, a la secció “Tras el cristal de las gafas” de la premsa local (1950-1952).
En el fons citat també s’hi recullen altres documents com una auca per promocionar el comerç i la indústria de Terrassa amb motiu de la Festa Major del 1950, una historieta obrint la portada del butlletí del Sindicat Agrícola del carrer Colom publicat el 21 d’octubre del 1943 i una altra per un setmanari humorístic amb data del 13 d’abril del 1928.
