Els que van créixer amb només dos canals de televisió, un dels quals, a segons quins llocs, costava molt de sintonitzar, ho van fer mirant programes i pel·lícules que no podien triar. Hi havia allò i punt. Un dels gèneres que més es veien eren les “pel·lis de l’Oeste”, com s’acostumaven a mencionar. I en aquestes cintes, els indis hi tenien el seu protagonisme. Apatxes, Comanxes, Sioux, Seminoles, Arapahoes i una filera inacabable de tribus apareixien en pel·lícules de totes les classes, de baix pressupost i, generalment, força tronades, i altres de més volada i més qualitat.
A la ciutat també hi ha un indi centenari (i més, encara). És una escultura d’un metre i mig d’alçada que, com els nadius nord-americans, exhibeix unes plomes en el seu cap i que, a la seva mà dreta, aguanta una mena de fanal, com si volgués oferir llum a algú que ve de la foscor.
L’indi estava a l’entrada del Círcol Egarenc, on va romandre gairebé uns cent anys. En els anys setanta, es van construir uns edificis on hi havia l’entitat, si bé l’indi va continuar en peu.
El que quedava
L’any 1983, Amics de les Arts van decidir comprar el que quedava del Círcol Egarenc, objectiu que, finalment, va assolir-se en part, ja que l’edifici el va adquirir el consistori, que va cedir-lo a aquesta entitat. Per tant, l’indi salvava la seva situació personal i passava a formar part d’Amics.
Un any més tard, el 22 de desembre, l’escultura de l’indi va sortir a fer un tomb, en una camioneta que es va adequar per aquesta ocasió. Posteriorment, l’indi va passar per una sessió d’embelliment i, des de llavors, és una de les peces que es poden contemplar en el primer pis de l’entitat egarenca. L’indi descansa, com els seus avantpassats.
