Terrassa

B-40: I a partir d’ara què?

La continuïtat de l’autovia, les obres pendents i l’escull de la política prenen ara més protagonisme a l’agenda dels agents polítics i econòmics de la comarca. L’estrena del tram Viladecavalls-Olesa és avui un punt i seguit.

Un operari arranjant la senyalització avui, poques hores abans de l'obertura de l'autovia /Nebridi Aróztegui

L’expectativa en la inauguració del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40 s’esvairà tan bon punt circulin avui els primers cotxes. Tothom girarà la mirada cap a la seva continuïtat com a ronda Nord, la via que ha de connectar Terrassa, Sabadell i Castellar. La llista de temes pendents és, però, molt més llarga i tant on més rellevant.

L’ampliació de la C-16
És un projecte vital ara que entra en servei la connexió directa amb el Baix Llobregat. L’arribada dels cotxes per la B-40 en direcció a la C-58 – s’esperen 28.000- es trobaran amb un tram de la C-16, a l’altura del Roc Blanc, estret amb només dos carrils per sentit de la circulació. L’ampliació d’aquest tram havia d’estar enllestida per la inauguració de la B-40, però no ha estat així.
La C-16 és una via de la Generalitat, que fa uns dies ha començat els treballs d’ampliació per les tasques de replantejament, les cates i la revisió d’estructures. En un o dos mesos arribaran les màquines i els treballs haurien d’estar enllestits a finals d’any.
El projecte preveu ampliar un tercer carril per sentit de la circulació i afegir calçades laterals per fer més fluides les maniobres d’entrada i sortida.

El desgavell dels enllaços al Roc Blanc
Accedir a la C-16 al Roc Blanc és un malson des de fa molts mesos. El Ministeri de Transports construeix dos accessos, un d’entrada i un de sortida, que connectaran l’autopista C-16 i la B-40. A principis dels anys 2000 el Ministeri de Transports va adjudicar aquests ramals d’acord amb un estudi de mobilitat antic i desfasat. Sobre el terreny, es va poder comprovar que les estructures eren insuficients per absorbir el trànsit –els municipis de la zona van fer un crit d’alerta- i la solució va ser construir dos nous ramals amb més capacitat per garantir la fluïdesa del trànsit.
Aquestes són les obres que el Ministeri executa actualment a banda i banda de la C-16, a l’altura del Roc Blanc, uns treballs que han avançat en paral·lel al projecte de la B-40 i que no han arribat a temps de la inauguració de divendres. Si no hi ha impediments, haurien d’estar acabats aquesta primavera. Fins a la seva entrada en servei, les maniobres d’entrada i sortida a la B-40 des de la C-16 es faran pels enllaços provisionals.

Una millor connexió amb l’A-2
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible projecta millorar la connexió entre les autovies B-40 i A-2 al seu pas per Esparreguera. La intervenció, que està pressupostada en 27 milions d’euros, busca millorar la capacitat de l’enllaç per absorbir el volum de trànsit que generarà l’obertura de la B-40 i la connexió per autovia ràpida i gratuïta del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Fins que s’executin els treballs, la connexió està garantida pels enllaços actuals, que tenen caràcter provisional.

Els alcaldes de Terrassa i Sabadell a la rotonda de Can Roca on acaba de manera abrupta la B-40. /Nebridi Aróztegui

Ronda Nord, el conveni pendent
La B-40 continuarà fins a Sabadell, de moment. El projecte, que acumulava dècades al calaix del ministeri, va tornar a l’agenda política el 2023, quan al PSC va posar la B-40 (ronda Nord, nom que adopta entre Terrassa i Sabadell) com a condició per aprovar els pressupostos de la Generalitat. L’Executiu d’ERC –contrari a la B-40- es va comprometre a tirar endavant la infraestructura i fa mesos que negocia amb el MITMA el conveni que regularà l’execució del projecte. La signatura, segons fonts del Govern, està al caure.
Les dues administracions estarien d’acord en el fet que l’Estat pagarà les obres i la Generalitat dibuixarà, executarà i gestionarà la nova autovia. Poc més de quatre quilòmetres que sortiran de la rotonda de Can Roca, travessaran la plana vallesana, enllaçaran amb la ronda Oest de Sabadell, cap a la C-58, i continuaran fins a Castellar.
Els ajuntaments de Terrassa i Sabadell ja han dit la seva sobre com volen que sigui la ronda Nord, que enllaçarà les dues cocapitals vallesanes. Sabadell demana que travessi el seu municipi soterrat i Terrassa proposa un traçat parcialment soterrat, amb quatre túnels, i desplaçat al sud per preservar l’espai ecològic de Ca l’Arnella.
Sigui com sigui, la ronda Nord no serà una realitat abans d’una dècada. És el termini mitjà –planejament i obres- per a l’execució d’una infraestructura d’aquestes característiques.

I el tancament de la B-40?
La continuïtat de la B-40 no està sobre la taula en aquest moment. El projecte no té el consens dels municipis del Vallès Oriental i des de la Generalitat no volen ni sentir a parlar.
Altra cosa és la planificació de l’Estat, que concep la B-40, també nomenada Quart Cinturó, com “l’autovia de circumval·lació de Barcelona que té com a objectiu la canalització del trànsit de llarg recorregut, connectant amb itineraris de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, com l’autovia A-2 i l’autopista AP-7”.
La definició és recent, de l’abril de 2023. El MITMA definia d’aquesta manera el projecte en la nota de premsa penjada al portal del ministeri coincidint amb la visita del president Pedro Sánchez a les obres a Viladecavalls.
Al marge de la denominació que el territori atorgui a cada tram, el ministeri concep l’autovia B-40 com una infraestructura destinada a alleugerir la saturació de trànsit que pateix l’eix de l’AP-7 i la B-30 entre Papiol i Mollet, a banda de millorar l’accessibilitat i la interconnexió entre els municipis del Vallès.

To Top