Una imatge de la nevada del 1962 que mostra l’AEG i els seus voltants decora des d’aaquest dimecres el vestíbul de l’Escola Nova Electra de Terrassa. Allà hi era una bona part de la fàbrica. Allà s’exhibeix l’obra de Jordi Aparicio, cedida al centre educatiu per l’Arxiu Tobella. És una donació permanent.
“Vista panoràmica del barri d’Ègara, des del carrer de les Cosidores, l’endemà de la nevada del 25 de desembre de 1962. Al fons, a la dreta, la carretera de Castellar, l’edifici administratiu i la nau dels tallers amb coberta en dent de serra del complex de l’AEG. A l’esquerra, el recinte fabril tèxtil de Cal Clapés”, resa la placa comemorativa. S’ha tancat el cercle: el vestíbul de l’Escola Nova Electra, situada on estava l’antiga companyia, blasó industrial de Terrassa, exhibeix des d’aquest dimecres la fotografia (fa 1,90 per 0,50 metres) que Jordi Aparicio va captar fa poc més de 61 anys i que l’Arxiu Tobella ha cedit al col·legi.
En un paisatge nivi, encara que en blanc i negre, més blanc que negre per raons òbvies, dues persones creuen el camp obrint-se pas entre el mantell gruixut deixat per la precipitació nadalenca.
Segurament Jordi Aparicio Canadell (1928-2020) no va imaginar que la foto que va fer aquell dia del 1962 decoraria l’escola que es va aixecar molt després en un dels terrenys de l’empresa en la qual ell treballava (el centre educatiu es va traslladar a la seva ubicació actual el curs 2011-2012). Perquè sí, per arrodonir més la història, Aparicio va treballar a l’ AEG, als serveis administratius, entre 1945 i 1995. Això, pels matins, perquè en temps en els quals no era estranya la pluriocupació, el senyor Aparicio també dedicava unes hores a les tardes a Fotos Francino (entre 1955 i 1980).
Rodets aprofitats al màxim
Aleix Pons, president de l’Arxiu Tobella, ho ha recordat aquest dimecres en l’acte d’inauguració: “Ara sembla fàcil fer fotos amb un mòbil, però abans es feien amb càmeres que tenien rodets, amb 24, amb 36 fotos cadascun”. I Jordi Aparicio espremia els rodets i aprofitava el “cul” de la cinta, els últims cinc o sis negatius, per immortalitzar Terrassa. “Feia fotos de família, per descomptat, però també de la vida quotidiana, d’esdeveniments, de la ciutat i del seu barri, Ègara”, ha comentat Aleix Pons davant els alumnes de cinquè que, asseguts en el terra del hall, han assistit al descobriment de la imatge.
En el 2017, Jordi Aparicio va donar el seu fons fotogràfic a l’arxiu i Ferran Pont i Teresa Llordés van treballar amb intrepidesa per recuperar aquestes restes de rodets. El 2018, la foto va ser exposada “amb molt d’èxit” a la seu de l’arxiu, a la placeta de Saragossa. Ara presideix l’entrada a la Nova Electra en un pas més, semblant al que s’ha fet amb el Cinema Catalunya, d’una nova via de col·laboració de l’arxiu amb altres institucions de Terrassa.
Arrels i ales
“Quan l’Aleix Pons ens va trucar per oferir-nos la foto, ens va semblar una opció fantàstica. Sabem que estem en un lloc emblemàtic i en parlem molt sovint. Hem treballat molt sobre el que significava l’AEG”, ha dit Anna Antich, la directora de l’escola. Per a Joan Salvador, regidor d’Educació, la donació i exposició constitueixen un exemple “d’arrels i ales”.
Arrels, per no oblidar. Ales, per projectar-se al futur tenint en compte d’on venim. D’on venien, per exemple, molts dels avis i besavis dels escolars que, com la Valeria i la Queralt, contemplarien emocionats una imatge d’allò que van viure el 1962, el mateix any de la riuada. Inundacions al setembre, nevada al desembre. “Quan sigueu avis, us farà il·lusió poder disposar de testimoniatges del passat”, ha advertit el regidor.