Va baixar a Sant Cugat. I va quedar bocabadada. “Com és que una festa que a altres pobles viuen tant, nosaltres no li fem?”, va pensar Raquel Sànchez. “No pot ser que no tinguem gitanes”. Al seu costat, Jaume Maeso: “Hem de fer això!”. Dit i fet: Un any després d’aquesta conversa, la promesa serà materialitzada aquest dissabte.
I és que la Plaça Vella acollirà la primera ballada Popular de Gitanes, en la qual participaran fins a 112 dansaires terrassencs.
“La ciutat ho necessitava, és un ball que vincula al poble i en el que tothom pot participar”, explica Sánchez, antiga directora de l’Esbart Egarenc i autora de la nova coreografia. Hi coincideix Jordi Sucarrats, al seu torn antic director del desaparegut Esbart Dansaire del Vallès. “Recuperar aquesta tradició és collonut. De fet, al principi de tot vam pensar que si arribàvem als trenta dansaires ja estaria bé… I serem 112!”, afegeix Sucarrats, optimista.
Aquesta ballada serà la primera de l’època moderna, perquè hi ha vestigis documentats del segle XIX. Tanmateix, en les últimes dècades no es realitzaven ballades populars, fet pel qual consideren que és “la recuperació” d’una festa perduda en el passat.
Assaig de dilluns vespre / Nebridi Aróztegui
Un matís, per no dur a equívocs: sí que existeix el Ball Gitanes Terrassa, amb alguna similitud, però també amb diferències:, ja que veu més aviat de l’estil del Penedès.
Nuvi i núvia
Mentre que l’exhibició de dissabte serà menys tècnica i veu més de l’estil del Vallès. Mireia Gavarró obrirà el ball, de la mà del seu germà Xavier. “Jo crec que la tria ha estat per casualitat, perquè a més, del meu grup, soc l’única que no ballava d’abans a l’Esbart”, explica. Com a parella de nuvis, seran els primers a entrar a plaça. A més, aniran vestits lleugerament diferents (més de blanc) i ella portarà, a banda del mocador, un petit ram de flors d’hivern.
I com ha anat l’estrena, en l’univers del ball? “De nervis, n’hi ha hagut!”, diu riallera.
Tota manera, tant Raquel Sànchez com Jordi Sucarrats estan molt satisfets amb els nouvinguts. “Fàcil no és, aquest ball, però s’han posat les piles. Arribaven una hora abans per a repassar i després s’acoblaven amb els veterans”, diu ell. “Pel poc temps que hem tingut per assajar, ho estan fent molt bé i estan molt il·lusionades”, diu ella.
De fet, han intentat que la coreografia específica que han compost per a Terrassa no fos massa difícil. Sánchez és la responsable de la coreografia i direcció d’assajos, juntament amb Marta Clapés. “Ens hem basat molt en els balls de Sant Cugat i Rubí, però en una versió més fàcil: no volíem limitar-ho a gent d’Esbart, sinó que fos assumible per a qui no havia ballat abans”, contextualitza.
Assig de dilluns vespre / Nebridi Aróztegui
Una de les peculiaritats de la flamant coreografia és que incorpora alguna puntejada i els molinets típics de l’Estapera, per fer unes gitanes una mica “terrassejades”.
Pel que fa a l’adaptació musical, anirà a càrrec d’exmúsics de La Carrau com Núria Lozano (acordió diatònic) i Carol Duran (violí) i de Doctor Prats, com Miki Santamaria (baix). També hi faran sonar els seus instruments Galdric Santana (director de la ballada de Sant Cugat) i Joan Boada (amb dobles cordes).
De l’Oriental
Les ballades de Gitanes més conegudes són les de Sant Celoni, i per extensió, de l’Oriental en general (la Garriga, Cardedeu, Granollers…).
Mentre que a l’Occidental, les més arrelades són les de Sant Cugat del Vallès i Rubí. L’any 2022 era l’Esbart Sabadell Dansaire qui creava una ballada ad hoc, “per resoldre l’anomalia” que la cocapital no en tingués una festa tan nostrada. I ara segueix aquesta tendència.
De fet, les gitanes són un dels costums que més uneixen la comarca Occidental i l’Oriental. El gran Vallès. Una evidència de la idiosincràsia compartida, com també ho és el joc del Quinto de Nadal, alguns conreus com la mongeta del ganxet i la vinya, etc.
I si extrapolem la competència entre “mala pell” i “mala raça”… a l’Oriental i l’Occidental? Ens podrien acusar de copiar-los? “No és una còpia, perquè ja existia d’abans a l’Occidental. Seria més aviat que als pobles de l’Oriental l’han conservat amb molta força, mentre que aquí s’havia perdut”, explica Sucarrats.
“Però vaja, també dins dels vallesos es fan muntatges diferents”, matisa Sucarrats. Per exemple, a Sant Celoni obre el ball un capità de cavall. A Rubí, uns diablots molesten el públic, durant l’exhibició. I a Terrassa? Caldrà ser-hi en el seu debut, el migdia de dissabte.
Milla d’or de la Cultura Popular
De fet, aquesta setmana és, per a la cultura popular, qualque cosa similar a la seva Milla d’Or en horari d’hivern. I és que al ball de Vídues se li suma l’Enterrament de la sardina a Vallparadís.
I les gitanes no venen soles el cap de setmana, perquè diumenge al matí té lloc la festa dels Tres Tombs.
FOTOS | Assaig de la primera Ballada Popular de Gitanes de Terrassa
