La masia Can Falguera, edifici icònic de les Fonts de Terrassa, catalogat, es degrada dia rere dia des de fa anys i han estat unes quantes les vegades que el veïnat ha cridat l’atenció sobre l’estat ruïnós d’aquest immoble. A les Fonts hi ha una masia que cau a trossos i el districte 7 de Terrassa, en el qual està situada, no té biblioteca. El consistori analitza la possibilitat de construir-la en l’històric edifici.
Trobada
Representants veïnals i municipals es van reunir allà mateix (als voltants de la masia, és clar) dies enrere, i allà mateix va sorgir la possibilitat de conjuminar totes dues necessitats, la de la restauració i la del condicionament d’un equipament cultural. L’Ajuntament estudiarà la construcció d’un centre polivalent a la masia Can Falguera, un equipament que inclogui la biblioteca llargament reivindicada per entitats del districte. La inversió hipotètica podria fregar els dos milions d’euros.
Rosa Boladeras, regidora de Promoció Cultural, va parlar d’aquesta possibilitat en el ple municipal de gener. Havia visitat la masia (l’exterior) unes hores abans, al costat de responsables de Patrimoni i representants d’entitats veïnals de les Fonts. L’associació de veïns i propietaris del sector va proposar l’opció de la masia per esmenar la manca de la biblioteca i, segons sembla, el consistori veu amb bons ulls estudiar-ne l’opció.
Un centre polivalent
La idea inicial passa per aprofitar les àmplies dimensions de l’espai per crear-hi un centre polivalent que, entre altres funcions, integri la biblioteca de districte. Si aquest projecte fructifiqués, l’operació aconseguiria un doble objectiu: restaurar, per fi, un edifici històric de propietat municipal i construir l’equipament pendent, amb el consegüent estalvi: dos ocells d’un tret. La masia està molt deteriorada, però encara així l’Ajuntament es gasta diners en el seu manteniment, pocs o molts, i tard o d’hora hauria d’afrontar la seva rehabilitació integral.
/ ALBERTO TALLÓN
La masia està emplaçada en un lleuger turó, a uns 50 metres de la carretera de Rubí. L’historiador Joaquim Verdaguer va deixar escrit que el mas tenia el seu origen en el segle XV i era conegut com a masia de la Font del Riu-sec, però va començar a denominar-se Can Falguera l’any 1616, quan la pubilla del mas, Victòria Gener, va contreure matrimoni amb Genís Falguera, de Plegamans.
L’Ajuntament estudiarà la construcció d’un centre polivalent a la masia Can Falguera, un equipament que inclogui la biblioteca llargament reivindicada per entitats del districte
La presència d’una torre, possible guaita de la vall de la riera de Terrassa i del camí de Barcelona, podria demostrar la seva existència prèvia. L’any 1832 vivienal mas 19 persones, del que es dedueix la seva importància com a explotació agrícola i ramadera. En els anys 20 del segle XX molts industrials de Terrassa van establir a les Fonts la seva segona residència per aprofitar la riquesa d’aigua en el sector, la qual cosa va propiciar que Can Falguera es reconvertís en hostal. “Té fins i tot una sala de cinema”, diuen els veïns.
Destrosses
“Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pipí i graner, coberta a dues vessants i torre de defensa incorporada, d’una planta més d’alçària i coberta a quatre vessants”, es pot llegir en la referència anotada en l’inventari municipal de 1981. La masia disposa d’una capella que va ser construïda el 1799 per Pere Torres i Falguera i va ser beneïda el 5 de desembre del mateix any sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. L’any 1932, va esdevenir església parroquial, però va deixar de ser-ho el 1950, quan es va edificar l’església del Roser. Les destrosses que va sofrir durant la Guerra Civil van ser l’avantsala de l’oblit al costat de la resta de la finca, malgrat que el 1941 se li va incorporar un campanar i malgrat que l’any 2000 els mossens Joaquim Lluverol i Pere Corbera van beneir la seva rehabilitació.
/ ALBERTO TALLÓN
L’Ajuntament ha executat en els últims anys algunes intervencions de manteniment bàsic en la finca, sobretot per reforçar el tancament dels seus accessos. Al juliol del 2019, agents de la Policia Municipal van inspeccionar la masia perquè havien rebut informació sobre la possible presència d’un indigent que hi pernoctava. L’edifici presentava un perill cert d’enfonsament. Els guàrdies van acudir a Can Falguera acompanyats d’un responsable de l’àrea de Patrimoni. Van comprovar que no hi havia ningú. Masia, capella i magatzem adossat podrien tenir una segona oportunitat. Això sí, el govern municipal en descarta un projecte a curt o mitjà termini. Per a enguany, per descomptat, no existeix cap previsió de finançament per a això pel que, de moment, aquesta opció no ha passat de la fase d’estudi, subratlla el consistori.
Mancança
Entitats d’altres zones del districte, com l’associació veïnal de les Torres de Can Parellada, veuen l’opció de Can Falguera “raonable”, però sense descartar una altra ubicació per a un equipament pel qual porten lluitant molts anys. “Nosaltres sempre hem mantingut que el lloc triat ha de beneficiar tot el districte. El que no és normal és que els veïns d’aquests barris ens hàgim de desplaçar quilòmetres per accedir a un equipament cultural. I més tenint en compte les mancances en el transport públic”, resumeix Ángel Moreno, president de l’associació veïnal de les Torres. A l’octubre del 2023, Diari de Terrassa va publicar un reportatge sobre on construir la BD7, el principal punt feble de la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa.
La inversió hipotètica podria fregar els dos milions d’euros, però l’Ajuntament adverteix que no té encara un projecte a curt termini
El districte 7, l’últim a crear-se a Terrassa (en el 2018), està format per Can Parellada, les Fonts i zones disseminades, i manca d’aquest equipament cultural. Els que té de referència estan a l’altre costat de la riera dels Arenes, que en aquest sentit fa més de frontera que mai. Es va plantejar condicionar-ne un servei de bibliobús o fins i tot mancomunar una biblioteca amb Sant Quirze del Vallès, opcions que ja han quedat descartades, segons l’Ajuntament. La solució no és fàcil, tenint en compte especialment la morfologia d’un districte molt allargat. Un equipament en un barri quedaria igualment lluny de l’altre sector. Aquest és un dels dilemes a solucionar.
