El grup de recerca TECTEX de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa ha creat un nou material que millora les característiques del fibrociment i és molt més flexible i resistent que els materials convencionals de la construcció. El material està fabricat amb un 30% de fibres procedents del residu de roba usada i permet crerar panells per façanes, teules, rajoles per paviments, cobertes i canonades. El procés ja està patentat i ara entra en la fase d’escalat industrial per estudiar la seva comercialització.
El projecte, que s’ha demostrat viable per la seva utilització en obres, té la capacitat de revaloritzar residus en dos dels sectors que més en generen: el tèxtil i la construcció. El tèxtil produeix 90 milions de tones de residus tèxtils i el sector de la construcció un terç de les emissions d’efecte hivernacle mundials, el 7% de les quals estan vinculades a la producció de ciment.
Helena Oliver, investigadora del TECTEX, explica que el nou material s’ha sotmès a fins a 18 paràmetres d’impacte mediambiental i “en 16 els millora respecte als materials convencionals. Quant a CO₂, hem provat una reducció del 50% de les emissions respecte a la pedra natural i vora el 10% respecte al fibrociment”.
Les investigadores del TECTEX Heura Ventura, Mònica Ardanuy i Helena Oliver, mostren algunes de les aplicacions del nou material acompanyades de l’arquitecte Josep Claramunt / Nebridi Aróztegui
El material creat pel grup TECTEX s’ha aconseguit optimitzant les fibres del residu tèxtil perquè actuïn com a reforç dins del ciment. El teixit es barreja a un 30% amb el ciment i altres addicions minerals i, mitjançant un procés de laminació, deshidratació, premsa i curat, s’obté el material final. Un metre quadrat del producte per la construcció – paviments, teules, rajoles- conté una mitjana de 30 samarretes.
Un metre quadrat del nou material per a la construcció conté l’equivalent a 30 samarretes
Les investigadores del grup de Recerca en Tecnologia Tèxtil (TECTEX) de la UPC de Terrassa Heura Ventura, Mònica Ardanuy i Helena Oliver han presentat avui al campus egarenc l’innovador producte acompanyades de l’arquitecte i investigador del grup Josep Claramunt. La iniciativa, que ha estat finançada per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), ha rebut el premi al millor projecte d’innovació sostenible convocat per la Federació Internacional de Manufacturers Tèxtils.
L’investigador Josep Claramunt, llençant un pes des de dos metres d’altura sobre una peça feta amb residu tèxtil. Ha resistit l’impacte sense patir cap deteriorament / Nebridi Aróztegui
Al laboratori del TECTEX, Ventura ha mostrat la resistència del material de ciment i residus tèxtil llençant una pilota de ferro d’un quilo de pes sobre una rajola convencional, que s’ha trencat en pedassos. El mateix impacte sobre una rajola del material innovador no ocasiona cap deteriorament. La peça ressisteix fins i tot el llençament de l’objecte des de 4 metres d’alçada sense patir cap alteració.
“Gràcies a aquest procés – diu Claramunt- hem aconseguit fabricar panells per façanes ventilades de baix pes, impermeables a l’aigua, que són aïllants tèrmics, amb una gran estabilitat a les variacions tèrmic-higromecàniques, amb alta resistència i ductibilitat i molt bona durabilitat. També hem fabricat rajoles primes per a paviments lleugers amb impermeabilitat a l’aigua, resistents al desgast, antilliscants i amb molt bones propietats mecàniques i durabilitat”.
Per la seva part, Mónica Ardanuy afirma que “amb el nostre treball donem sortida comercial a un residu que fins ara es cremava o s’acumulava als abocadors, amb l’impacte en emissions d’efecte hivernacle i contaminació que això comportava”. I afegeix: “Per tant, creiem que és un molt bon exemple d’aprofitament de residus aplicat a dos sectors tant contaminants i consumidors d’energia com són el tèxtil i el de la construcció. Per tal d’arribar a la comercialització iniciem ara tot el procés d’estudi d’escalat industrial”.
El projecte, han explicat els investigadors, “està a punt per transferir el material a la indústria, que ja ha mostrat molt interès”. Falta automatitzar el procés i produir-lo, un repte per al qual han demanat finançament a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
“En un termini d’1,5 anys esperem estar en disponibilitat d’arribar a les empreses per estar al mercat”, ha explicat Claramunt. “El Campus de Castelldefels ja ha instal·lat el nostre paviment en una zona molt freqüentada per alumnes i per pas de vehicles. Ha demostrat que les prestacions són molt millors que les dels paviments convencionals”. Ara, l‘Ajuntament de Terrassa s’ha ofert també per testejar els materials en paviment real.
