Adeu a cols i coliflors, i a les pastanagues, i a tot el que es conrea a les parcel·les gestionades per entitats, una quinzena a Terrassa. L’emergència per sequera suposarà a partir d’aquest dijous el final de la temporada d’aquest ús agrícola posat en marxa l’any 2013 a la ciutat.
“Tant d’esforç, per a res”, comentava aquest dimecres un agricultor domèstic, usuari d’un dels horts urbans de Terrassa en un recés de la seva activitat diària, abnegada, per extreure fruit de la terra enmig de blocs de pisos. “Em sento enganyat. Si els terrassencs gastem menys aigua des de fa mesos, a què ve això? És una pena que tot es perdi”, agregava.
És un dels centenars d’afectats per una de les arestes del decret antisequera que, segurament, aprovarà aquest dijous la Generalitat per restringir el consum d’aigua. Els usuaris dels horts urbans de Terrassa, una quinzena de recintes, veuran tallat el subministrament, excepte canvi dràstic de la decisió a última hora.
Fa més d’una dècada
En la part nord de Can Tusell hi ha un hort gestionat per l’associació veïnal. A l’avinguda de Barcelona, un altre, i a Can Casanovas, diversos, amb altres gestors. I a Torre-sana. Terrassa va posar en marxa fa poc més de deu anys, el 2013, el programa “Conreant Terrassa”, amb l’objectiu d’“impulsar i facilitar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”. El consistori és titular d’alguns dels solars. D’altres són de propietat privada. En tot cas, l’Ajuntament facilita la cessió dels terrenys a entitats o col·lectius sense ànim de lucre “perquè desenvolupin el seu projecte durant un temps determinat”.
Pagès treballant a Can Casanovas / ALBERTO TALLÓN
Per participar en el projecte, els col·lectius han d’estar inscrits en el Registre Municipal d’Entitats i Associacions Ciutadanes (RMEAC), “perquè així s’acredita el seu caràcter pedagògic, terapèutic o social”. Han de presentar un projecte que haurà de complir amb els objectius del programa “Conreant Terrassa” i sol·licitar la cessió d’un espai públic per desenvolupar el seu pla, a través de la Seu Electrònica. La cesió de parcel·les és gratuïta.
“Les faves, per exemple, necessiten molta aigua. Els alls i les cebes, no tanta. A veure com ho fem”, reflexiona una usuària de l’hort de Can Tusell, situat al carrer del Gregal
Associacions de veïns i entitats específiques (cooperatives, per exemple), en projectes com “Ciutat sembrada” o “Plantem-nos”, han hagut de bregar amb la gestió, no sempre agradable, d’aquests terrenys en els últims anys. Quan no faltava una mànega per al gota a gota, hi havia una nova resolució que consultar als hortolans.
Emergència
Impediments quotidians com aquests van quedar en un segon pla dies enrere, quan l’Ajuntament va informar els gestors del que arribava amb les mesures per pal·liar els efectes de la sequera i afrontar la manca del preuat líquid. “Ens van dir que a partir de l’1 de febrer s’hauria acabat. Ens tallarien el subministrament als comptadors”, refereix una responsable d’un hort municipal.
S’ha passat de les restriccions establertes en les fases prèvies d’alerta al no-res. L’Ajuntament no vol avançar esdeveniments, a l’espera de l’aprovació del decret del Govern, però no se li escapa, a ningú se li escapa, que aquest dijous es tancarà l’aixeta de manera obligada, si es compleixen les previsions. Estat d’emergència. La Generalitat de Catalunya prohibirà el reg, aquest reg almenys. Adeu al bròquil de proximitat, i a la seva cosina germana la coliflor. Adeu primerenc a les pastanagues, l’api, la col, els espinacs i els pèsols.
/ ALBERTO TALLÓN
“Les faves, per exemple, necessiten molta aigua. Els alls i les cebes, no tanta. A veure com ho fem”, reflexiona una usuària de l’hort de Can Tusell, situat al carrer del Gregal.
La prohibició
El pla de sequera de la Generalita considera aquests horts “com un ús agrícola al que li aplica l’obligació d’estalvi d’aigua percentual respecte al consum en un any sense sequera”. En l’escenari d’alerta, el consum s’havia de reduir en un 25% respecte el consum en una situació de normalitat, “amb independència de l’origen de l’aigua”. En l’escenari d’excepcionalitat i preemergència, el consum havia de baixar en un 40%. I finalment, en la fase d’emergència, “resta prohibit l’ús d’aigua destinada a horts urbans”. No obstant això, en qualsevol escenari “es pot utilitzar per regar” aigua regenerada provinent de depuradora. Això sí, sempre que es disposi dels permisos i es senyali amb cartells l’origen (no potable) de l’aigua que s’utilitza.
