La manca de professors substituts per cobrir les baixes està portant als centres de secundària a situacions límit. Falten docents en matèries com català, castellà i matemàtiques, però també especialistes en física, tecnologia o informàtica. Educació no troba substituts i xifra el dèficit de professors en prop de mig centenar.
La situació, que ha esdevingut estructural, s’ha agreujat els darrers mesos i està tensant fins a l’extrem la tasca dels docents als instituts de la ciutat.
És el cas de l’institut Montserrat Roig, que afronta el repte de les baixes de fins a sis docents. “El dia 13 de desembre ens vam quedar sense professor de matemàtiques, una plaça que amb sort hem pogut cobrir aquesta setmana, mes i mig després. Des del 8 de gener tenim de baixa la professora de ciències i del professor de català, que es jubila”, explica la directora, Martina Roncal.
Al centre hi ha tres professors més, d’anglès, matemàtiques i ciències, “en situació precària de salut que haurien d’estar a casa. Com que no hi ha substituts, per responsabilitat no han agafat la baixa i estan fent classe els dies que es troben bé”.
Alumnes de l’institut Montserrat Roig ahir a classe / nebridi aróztegui
Aquesta no és una situació aïllada. Un recorregut per als centres de secundària de la ciutat permet comprovar que la falta de substituts és generalitzada. “A l’institut Can Jofresa portaven des d’octubre sense professor de matemàtiques. “La borsa de substituts és buida i hem fet mans i mànigues per cobrir les classes amb les guàrdies i amb algunes hores lliures dels professors. Han estat tres mesos i, finalment, tenim professora nova aquesta setmana”, explica Isabel Brines.
Recerca de professionals
En molts casos, són els equips directius dels centres els que fan la recerca de professorat davant la falta de docents a la borsa de substitució. El o la candidata es presenta als serveis d’Educació i,si acredita els coneixements i la titulació, autoritzen la substitució.
A l’institut Ègara tenen els professors de català i d’anglès de baixa i “a l’abril sumarem tres baixes més per maternitat i paternitat -explica la directora, Mon Busquets Morató-. És un drama perquè Educació ha convocat oposicions a l’abril i els docents inscrits a la borsa, han decidit congelar el seu número a la llista per preparar les oposicions”.
Mon Busquets (institut Ègara): “És una errada del sistema. Educació ha convocat oposicions a l’abril i els docens han congelat el seu número a la borsa per preparar les oposicions”
El resultat és que la borsa ha quedat buida en algunes matèries. “És una errada del sistema -apunta Busquets-. Necessitem cobrir baixes llargues, amb permanències llargues, creant vincle amb l’alumnat. El drama és que avui el professorat prefereix estudiar oposicions. Abans si renunciaves saltaves al final de la llista, però ara conserves el número. No hi ha incentius per fer classe”.
A les aules, la falta de professors substituts està afectant el normal desenvolupament del curs. “Els professors de guàrdia poden cobrir les feines pautades -apunta Blanca Jiménez, directora de l’institut Torre del Palau-, però no avançar en el temari. Els primers dies es poden cobrir les classes amb els deures, el problema és quan la baixa s’allarga”.
Al centre tenen una classe de llengua castellana sense professor des de fa 15 dies. “No hi ha docents – afegeix- també perquè els requisits són massa estrictes i no donen opció a altres perfils. Ara estan arribant alguns docents de les Terres de l’Ebre o de València”.
Els centres que imparteixen ESO, batxillerat i cicles formatius són els que més parteixen la falta de professorat de substitució. Els equips han de buscar professionals al mercat laboral. “No som una ETT”,es queixa Carme Pleguezuelos, cap d’estudis de Cicles Formatius de l’institut Terrassa.
El centre va registrar ara fa un mes la baixa d’un docent a la matèria d’electrònica i, després d’esgotar la via de la borsa de substitució i de difícil cobertura, “vam posar anuncis a la borsa de la universitat i vam contactar amb exalumnes. Ens ha costat, i quan hem trobat a un enginyer disposat a fer les classes, el company ja s’ha reincorporat a la feina”.
Carme Pleguezuelos (institut Terrassa): “Els professionals cobren més a la indústria. Molts enginyers es resisteixen a dedicar-se a la docència”
Pleguezuelos es queixa de la “dificultat per trobar professors especialistes en matèries com química, electrònica, tecnologia, tèxtil o informàtica”. Coincideix amb Mon Busquets en què, en algunes matèries com la tecnologia o informàtica, “els professionals cobren més a la indústria. Per això molts enginyers es resisteixen a dedicar-se a la docència”.
En general, la majoria dels centres de la ciutat van començar el curs 2023-2024 “bé, amb les places cobertes”. La situació s’ha complicat a mesura que avançaven les classes i alguns docents s’han jubilat o han agafat la baixa.
La situació provoca que l’alumnat perdi classe i que la resta de docents hagin de dedicar les seves guàrdies a atendre les aules. La situació es dóna, paradoxalment, quan el Departament d’Educació afirma tenir la plantilla més gran de la seva història. Paral·lelament, cada setmana queden vacants desenes de places per cobrir d’especialitats als centres de secundària.
Un problema social
“Aquest és un problema social”, apunta des de l’institut Montserrat Roig la seva directora, Marina Roncal. “Si no hi ha professors, si no hi ha bons professors, no hi ha bona educació. Som essencials”.
Marina Roncal (institut Montserrat Roig): “Si no hi ha professors, bons professors, no hi ha bona educació. I som essencials”
Roncal apunta que aquesta “no és avui una professió atractiva. Gestionar la diversitat de l’aula és un repte i ara fem matriculacions fins a mitjan juliol, les llistes definitives surten a finals de juliol i torna a haver període de matriculació al setembre. Comencen les classes el 12 amb gent matriculant-se. El departament ens porta a començar el curs pràcticament sense preparar les classes”.
El professorat hauria d’estar concentrat en la formació de l’alumnat i la gestió de l’aula, però “ens canvien les regles del joc a mig curs incorporen nous criteris de matriculacions, noves ponderacions universitàries. I ara no es cobreixen les baixes. És grotesc. Gens atractiu per als nous professors”.s. És grotesc. Gens atractiu per als nous professors”.
Fer classe versus gestionar l’aula
La manca de professors de substitució i la pèrdua de classes per part de l’alumnat de secundària arriba en un moment en què l’aula necessita especial dedicació. Des de l’institut Montserrat Roig, la seva directora apunta que “avui la gent pensa que donant classe tot s’acaba i no. Ara cal gestionar l’aula, que és molt més complexa i diversa, amb moltes hores extres a casa”. Per a Marina Roncal “la borsa de substitució buida és en realitat la punta de l’iceberg” d’un problema més gran. “La de professor és una professió socialment desprestigiada. No necessitem més docents. Necessitem professors que s’ho creguin”.
