Els preus del lloguer d’habitatges continuen pujant a Terrassa. Això indica, almenys, un informe municipal sobre evolució de l’índex de l’arrendament, que situa el creixement en gairebé el 9% en l’últim trimestre del 2023 en comparació amb el trimestre anterior. L’increment acumulat en l’últim mig any és del 21,4%. Del 2022 al 2023, de gairebé el 17%.
L’informe ha estat elaborat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Adverteix, però, que les dades s’extreuen de la informació apareguda en diferentes portals immobiliaris i que les conclusions són fruit d’un procés de depuració “per tal de descartar duplicitats” i eliminar ofertes que presenten valors extrems. El document fa constar que el preu ofertat de l’habitatge usat en lloguer se situa en els 12,68 euros per metre quadrat de mitjana, mentre que el lloguer mensual mitjà supera els 1.000 euros. Es xifra en 1.037,4 euros de mitjana, encara que hi ha zones de Terrassa, sobretot aquelles de les quals els portals immobiliaris consultats per l’Ajuntament ofereixen menys de nou habitatges, amb un preu de l’arrendament és de 1.285 euros.
Tot i que l’estudi subratlla la dificultat de trobar “un patró evident de distribució territorial en la variació del preu associat a la centralitat i l’accessibilitat”, sí que s’aprecien augments significatius en els barris limítrofs amb el parc de Vallparadís. La variació respecte del preu mitjà general frega el 18% a l’anomenada zona 2: Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Cementiri Vell i Plaça Catalunya-Escola Industrial, però el diferencial és encara més elevat a Can Palet: del 22,7%.
Tendència alcista
Amb alguns alts i baixos sense continuïtat remarcable, la tendència alcista se sosté des de l’any 2016, segons es desprèn de l’informe. Els 12,68 euros per metre quadrat constitueixen el referit increment trimestral del 9% i donen així continuïtat “al creixement vertiginós de l’índex experimentat en el tercer trimestre”, que va ser de l’11,4%. Amb l’augment acumulat, el 2023 es va tancar “establint un nou màxim en una sèrie de dades que reflecteix l’evolució del preu en el mercat de l’habitatge en lloguer a la ciutat dels últims vuit anys”.
El creixement percentual en la comparació del 2022 amb el 2023 ha estat del 16,84%. En el quart trimestre del 2022, el preu mitjà era a Terrassa de 10,86 euros per metre quadrat. Va haver-hi poques diferències en la primera part del 2023, quan el cost de l’habitatge de lloguer va ser de 10,81 euros en el primer trimestre de l’any i de 10,44 al final del segon. La ruptura puntual significativa es va produir en el tercer trimestre, amb 11,64 euros, per a arribar al final d’any amb els 12,68 registrats en la mitjana d’octubre, novembre i desembre. A la franja baixa de l’estadística es troben el sector nord de Can Tusell i el barri de Sant Llorenç, amb una mitjana de 797 euros, de 10,12 euros el metre quadrat i un increment de l’1,54% respecte l’any anterior.
La contenció
Aquest informe de l’Ajuntament arriba poc abans que entri en vigor el sistema de contenció de preus aprovat per la Generalitat en un acord amb el govern espanyol. Afectarà 140 municipis de Catalunya, entre els quals Terrassa. Així ho va assegurar la consellera de Territori, Ester Capella, el passat 11 de gener, tot afirmant que la mesura s’implantaria durant el mes de febrer. .
El pacte entre executius incloïa acabar aquests dies el treball per a la publicació de l’índex de preus de referència dels lloguers a aplicar. És el primer pas per poder declarar “zones tenses” els 140 municipis assenyalats per Territori. La conselleria considera “imprescindible” la publicació d’aquest índex per “fer efectiva” la contenció de rendes. La nova norma no té efectes retroactius i tindrà una aplicació diferent en funció de si l’amo del pis és un petit propietari o un gran tenidor.
Aquest informe de l’Ajuntament arriba poc abans que entri en vigor el sistema de contenció de preus aprovat per la Generalitat en un acord amb el govern espanyol
En les àrees declarades tenses, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un “gran tenidor” (propietari d’almenys cinc pisos urbans), la renda no podrà ser superior a l’esmentat índex de referència.
Al Vallès Occidental, a més de Terrassa, en la llista de 140 municipis hi ha també Badia, Barberà, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola, Matadepera, Montcada i Reixac, Polinyà, Palau-Solità i Plegamans, Ripollet, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze i Santa Perpètua de Mogoda.
Una radiografia discutible
“El preumitjà a Terrassa no arriba als 700 euros”. La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca opina que l’informe municipal no constitueix una radiografia fidedigna de la situació del mercat de lloguer a Terrassa, perquè la informació extreta de portals immobiliaris dista a vegades molt de l’estat real del lloguer. Els preus en aquest àmbit anunciador són més alts que els reals, segons exposa Elisabet Planas, secretària d’una institució que treballa “amb informació de la Generalitat, referida a contractes en els quals s’ha dipositat fiança” i que encara no disposa de la informació del quart trimestre del 2023. A més, als portals immobiliaris no els dona temps a tenir en compte els canvis legislatius.
La variació real, segons la informació de la cambra, va ser molt diferent: del 7,57% en el primer trimestre del 2023 en comparació el mateix període del 2022, del 9,71% en el segon trimestre i del 2,11% en el tercer. Planas apunta que, amb un lloguer mitjà de 679,25 euros fins al tercer trimestre del 2023, difícilment l’increment serà el que indica l’informe, del 9% del tercer trimestre a l’últim de l’any.
La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca opina que l’informe municipal no constitueix una radiografia fidedigna de la situació del mercat de lloguer a Terrassa
La situació el mercat de lloguer a la ciutat, i en altres similars, és “molt dolenta” i Planas atribueix aquest estat gairebé crític “a una normativa que afavoreix un descens de l’oferta i el corresponent augment de preus”. I a la tendència que s’endevina és d’un descens encara més acusat de l’oferta amb mesures com de les zones “tenses”: “Els propietaris estan molt espantats i no es formalitzaran contractes nous. Es renovaran els antics. No s’incrementarà l’oferta perquè les persones amb pisos buits s’ho pensaran molt per posar en el mercat els seus habitatges” si s’imposa aquest control de preus.
Lleis estables
“Necessitem lleis que aportin seguretat jurídica a propietaris i inquilins, lleis estables, sense topalls”, sosté la secretària de la cambra. El juliol passat, la cambra ja va manifestar el seu desacord amb la identificació que feiea el Govern català de Terrassa i 139 municipis més com a zones tensionades.
La imposició de contractes cada vegada més llargs, amb pròrrogues de deu o onze anys, tampoc incentiva la col·locació d’habitatges en el mercat, segons la institució terrassencae. Aquesta és partidària que els governs “no traslladin ideologia a aquest àmbit” i que les administracions públiques siguin les encarregades de posar pisos de lloguer social a la disposició dels ciutadans que ho necessitin, però deixant que el mercat restant s’autoreguli en la mesura que sigui possible.
