La plaça de la Immaculada, a Ègara, estarà envoltada d’un corredor verd. Aquest és el pla de l’Ajuntament de Terrassa per acabar amb un problema enquistat i llargament plantejat pel veïnat: les tensions de convivència entre alguns usuaris de l’espai, sobretot joves, i veïns de la zona, que han de suportar pilotades constants en les seves façanes. L’actuació al perímetre es completarà amb canvis en els escocells d’arbres.
A hores d’ara, en aquests temps, les façanes d’habitatges ja no poden convertir-se en porteries de futbol, admet el consistori. Xavier Cardona, tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, reconeix els problemes de convivència que aquesta pràctica (i altres) han causat a la plaça de la Immaculada, emplaçada entre el carrer de Ferran Canyameres i el del Bisbe Castelltort. L’associació veïnal, presidida per Cristina Valverde, havia reclamat una intervenció de manera reiterada, i la creació d’una espècie de “frontera” verda per protegir les façanes era una de les propostes veïnals, la crucial. Les reclamacions incloïen una millora global per revertir la deterioració d’aquest espai.
L’Ajuntament ja prepara el projecte, que inclourà la creació del corredor amb vegetació. Les plantes seran protegides amb gàbies per permetre el seu creixement en els primers mesos. Quan la vegetació es faci frondosa, aquestes estructures protectores en mòduls seran retirades.
La plaça, amb l’església al fons / ALBERTO TALLÓN
La intervenció començarà en el costat sud-est, el que toca als locals socials. “Si funciona bé, s’estendrà a la resta del perímetre”, exposa Xavier Cardona. Tota la plaça, llavors, disposaria d’aquesta “frontera” verda amb l’objectiu de convertir el recinte en una “plaça-jardí jugable”: el parc infantil, a tocar del carrer de Ferran Canyameres, es mantindrà, però el projecte contempla també la col·locació de terra compactada en els escocells. Amb l’actual sistema, l’antic, l’aigua de la pluja arrossega la terra, i els gossos també ho fan. Hi ha risc permanent d’ensopegades de vianants. Les reixetes i el cautxú desapareixeran per deixar pas a la terra compactada al voltant dels arbres.
El consistori té calculada una partida de 60.000 euros per a aquesta actuació enguany. “A més de la separació amb les façanes, necessitem més verd”, indica Cristina Valverde, i recorda que l’AV porta diversos anys, gairebé un lustre, plantejant la necessitat d’emprendre reformes en aquest espai, cor del barri d’Ègara. Allà hi és l’església de Sant Llorenç. Allà es troben la seu de l’AV, una aula de formació d’adults, un punt d’orientació social i una dotzena d’edificis d’habitatges.
Més verd
El gener del 2022, aquest diari va publicar un article sobre aquesta reivindicació veïnal, que ja apuntava el problema principal; la plaça no disposava (ni disposa, encara) de barreres, i l’entitat proposava al consistori la creació d’una separació perimetral amb vegetació.
/ ALBERTO TALLÓN
S’havia de transformar una plaça dura, amb ombra escassa a l’estiu, en un lloc “més amable”, més verd. El govern municipal esgrimia que la intervenció proposada pel veïnat era molt cara en aquell moment i l’associació va suggerir la instal·lació d’un sistema de recollida d’aigua per rebatre la justificació d’una negativa sustentada en aquesta despesa.
“Estem satisfets amb aquest pas, però ens ha costat molt”, agrega la presidenta veïnal.
I un treball preventiu
Els problemes de convivència per les pilotades i altres comportaments es mantenen, però no amb la intensitat d’altres anys. Segons l’associació veïnal, han minvat en els últims mesos gràcies al treball de dues educadores posades a la disposició de l’entitat per la Fundació Educativa Terrassa. El projecte acabarà el març vinent, però l’entitat pretén donar-li continuïtat per tal de combinar la construcció de la barrera verda amb el treball de prevenció de l’incivisme.
