A Terrassa la contaminació continuasent un repte mediambiental que amenaça la salut de la ciutadania. Així ho posa de manifest el darrer informe sobre la qualitat de l’aire del departament d’Acció Climàtica, segons el qual entre les grans ciutats catalanes, Terrassa és la primera en concentració anual de diòxid de nitrogen (NO2) després del barri de l’Eixample de Barcelona, el més contaminat.
L’estació de mesurament situada a la Rambleta del Pare Alegre registra a Terrassa una mitjana anual de 29 micrograms per m3 (µg/m3) de diòxid de nitrogen, una mesura que triplica el límit de 10 µg/m3 d’NO2 que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que se situa per sota del límit més laxa que estipula la UE, de 40 µg/m3 per any.
El trànsit de vehicles és el primer factor conteniment a les ciutats i la plaça del Doré, el punt on se situa l’estació egarenca que recull els nivells dels principals contaminants, és una de les cruïlles amb més volum de trànsit de la ciutat i durant més hores al dia.
La situació es repeteix a altres vies amb intensitat de trànsit com els carrers d’Arquimedes i Galileu, Garcia Humet i Sant Antoni o Topete. No hi ha punts de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) en aquests carrers, que han absorbit bona part del trànsit que circulava pel centre de la ciutat.
Durant 2023, Terrassa va superar el límit anual de diòxid de nitrogen estipulat per l’OMS cada dia excepte tres jornades, als mesos d’abril i al novembre, les úniques en quèelmesurament es va situar per sota dels 10 µg/m3.
La gràfica mostra com la contaminació es va disparar per sobre dels límits de la UE (40 µg/m3) pràcticament cada mes de l’any, amb l’única excepció d’agost, quan l’activitat baixa a la ciutat i l’èxode de vacances buida els carrers de vehicles. Per contra, els mesuraments detecten dues puntes de contaminació al gener i al febrer -el mes en que els nivells de diòxid de nitrogen es van disparar fins als 90 µg/m3-, i els mesos de novembre i desembre, amb quatre pics de contaminació.
Més sofisticats, més lesius
José Maria Baldasano, catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la UPC i primer director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Super Computing Center, explica que els vehicles dièsel de finals del segle XX emetien “més diòxid de nitrogen i material de partícules més gros que el nostre organisme tenia una major capacitat de filtrar”. Ara, els motors dels vehicles són més sofisticats, tenen un millor sistema de combustió, “però emeten partícules més fines”. Es tracta de partícules PM10 i PM 2,5 que “entren pel nas i la tràquea i, com no som capaços de filtrar-los, arriben a l’alvèol i al rec sanguini”.
A Terrassa, durant 2023 els nivells de partícules PM10 es van situar al llindar dels 20 micrograms per metre cúbic, el límit anual de l’OMS. En quatre ocasions al llarg de l’any, els nivells van superar el límit anual de la UE, de 40 micrograms per metre cúbic, i en dues es va registrar un pic de contaminació per partícules que van sobrepassar tots els límits (OMS i UE) i que es van situar per sobre dels 55 µg/M3.
La mitjana anual de PM10, però, va ser finalment d’un moderat 18,68 micrograms per metre cúbic.
Pneumàtics i pastilles de fre
La substitució del parc mòbil per vehicles elèctrics o alimentats amb energies renovables eliminaria les emissions de NO2 i el 50% de les emissions de partícules, apunta el doctor Baldasano. I és que “el desgast dels pneumàtics i de les pastilles de fre dels vehicles elèctrics també genera particules. Aquest és un problema que milloraria amb paviments que minimitzin el desgast”.
El pla estratègic del vehicle elèctric de Tarrassa estima que la ciutat passarà de tenir 300 vehicles electrificats l’any 2021 a 1300 el 2025. El preu frena en molts casos el canvi, però el professor Baldasano apunta que “la compra ara encara és més cara, però el cost de funcionament i de manteniment és menor i equilibra la despesa. Fa 7 anys que tinc un vehicle elèctric i ho he pogut comprovar”.
El repte de millorar la qualitat de l’aire implica reduir la presència de vehicles al carrer, evitar els desplaçaments motoritzats innecessaris i fomentar desplaçaments més sostenibles. A Terrassa cada dia es fan 700.000 desplaçaments de menys d’1,5 quilòmetres en vehicle que, fets a peu, necessitarien només 10 minuts.
Transport públic, desplaçaments a peu, en bicicleta o en mitjans sostenibles, i augmentar el parc elèctric és la triple fórmula que apunta el catedràtic emèrit per a millorar la qualitat de l’aire “a Terrassa i a totes les ciutats. És la solució. Vam deixar enrere els fums negres i ara els vehicles de combustió son molts més i fan emissions més lesives per a la salut”.
La combustió és la font principal de les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) i òxids de nitrògens (NOx). L’origen és tant de tipus mòbil, com el trànsit terrestre, el marítim i l’aeri, i el de tipus estacionari, com la indústria.
A les portes de la ZBE
Terrassa s’estrena aquest 2024, com Terrassa s’estrena aquest 2024, com la resta de ciutats de l’Arc Metropolità, en la implantació gradual i progressiva de la Zona de Baixes Emissions . La mesura, que s’aplicarà en el perímetre format pel passeig del 22 de Juliol, el Parc de Vallparadís, la carretera de Montcada, la carretera de Martorell, el carrer de Faraday i el de Josep Trueta. Busca preservar els carrers més contaminats de la ciutat i els espais on es concentren més equipaments escolars.
L’informe de qualitat de l’aire publicat per Acció Climàtica coincideix amb la implantació de la primera fase de la ZBE, que només s’activarà en episodis de contaminació fins al 30 d’abril de 2025.
Durant més d’un any, els vehicles més contaminants no podran accedir a la ZBE els dies amb episodi de contaminació.
En aquest moment un 27% dels vehicles de Terrassa no disposen de dispositiu mediambiental. La dada correspon als vehicles censats a l’Ajuntament de Terrassa. Dins de la zona de baixes emissions, el percentatge de vehicles molt contaminant és del 24%, un de cada quatre.
Trànsit a l’avinguda de Barcelona, aquesta tarda / Alberto Tallón
El parc mòbil de la ciutat envelleix i ho fa, si més no, en un context de vehicles més nous i menys contaminants. En el parc circulant de Terrassa, que inclou els vehicles censats i els que entren a la ciutat, el percentatge de cotxes, furgonetes i camions sense distintiu ambiental cau fins al 8%.
L’accés de vehicles a la zona de baixes emissions es controlarà amb càmeres que captaran les matrícules i identificaran els cotxes més contaminants.
Actualment, la xarxa de càmeres a les entrades a la ZBE i en els punts d’accés a l’illa de vianants ja estan instal·lades. Les primeres no entraran en funcionament fins que la ZBE entri plenament en funcionament i els vehicles contaminants no puguin entrar, circular ni estacionar al seu interior, a partir de l’1 de maig de 2025. Les càmeres de l’illa de vianants estan en fase de proves i funcionaran ben aviat.
