La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca no està d’acord amb la contenció dels preus dels lloguers que entrarà en vigor a diversos municipis de Catalunya, entre ells Terrassa, a partir del mes de febrer, segons va anunciar el passat dijous el departament de Territori.
El Govern català podrà limitar el preu del lloguer dels habitatges a partir d’aquest mes, fruit de l’acord assolit la setmana passada amb el ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, que es va comprometre a publicar en les pròximes setmanes la declaració dels 140 municipis catalans que la Generalitat ha declarat com a zones de mercat residencial tensionat, requisit previ imprescindible per poder-se acollir a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) i aplicar els diversos mecanismes per contenir la pujada dels preus de les rendes que paguen els inquilins. Però des de l’entitat terrassenca consideren que amb la nova regulació, que es refereix a la llei d’habitatge estatal, en vigor des del 26 de maig, s’aconseguirà l’efecte contrari del que es persegueix i es reduirà l’oferta d’habitatges per llogar. A més, lamenten que es traslladi, diuen, la responsabilitat al propietari “quan la manca d’habitatge depèn també de l’administració”.
La nova secretària de la institució, Elisabet Planas, recorda que quan la Generalitat va presentar la seva proposta de declarar Terrassa i 139 municipis més com a zones tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge ja van presentar al·legacions en entendre que no s’havia fet un estudi de cada municipi d’acord amb el que estableix la llei d’habitatge, ni un pla específic per a cadascun, i que no s’havien actualitzat les dades. “Tampoc entenem com es va ampliar la llista que el 2020 era de 60 municipis a 140. Creiem que es va fer a grosso modo, fent una mitjana i sense entrar en el fons de cada municipi”, comenta Planas, que considera, a més, que en grans municipis no es pot comparar un barri o un districte amb un altre.
Gran tenidor
La secretària de la Cambra lamenta que es “demonitzi” el propietari i que s’hagi canviat la definició de gran tenidor, reduint-la dels més de deu immobles del 2020 a cinc o més, sense diferenciar entre particulars, empreses i fons. “Parla de grans tenidors com si tots fossin dolents i els fa passar per un sedàs que és perjudicial”, sosté.
Planas assegura que amb la llei catalana de contenció de rendes, que el TC va acabar anul·lant en bona part perquè envaïa competències de l’Estat, ja “es van notar alguns efectes” i que des de l’aprovació de la llei estatal ja hi ha propietats que estan marxant del mercat de lloguer. “A nivell processal ja ens trobem amb dificultats per fer fora una persona que no paga i tot això comporta un efecte negatiu i totalment advers al que es pretén”, manifesta Planas, que assegura que ara “el propietari s’ho pensa. Potser tenia una finca llogada, però s’ho pensa i se la ven perquè no vol problemes. Perquè no podrà fixar una renda i si potser té sis propietats, se’n treu un parell”, diu.
“Creiem que l’efecte que buscava la llei no el trobarem”, insisteix la secretària de la Cambra, qui creu que “el mal ve de lluny”, que amb les lleis d’habitatge i els diversos governs estatals s’ha anat passant “d’un extrem a l’altre” i que “el que cal és una política d’habitatge efectiva per part de les administracions públiques; que no es traslladi això al propietari”. “Necessitem també una regulació no restrictiva dels drets dels propietaris perquè si no, al final el que aconseguiràs és treure lloguer del mercat”.
Planas avança que els pròxims dies es reuniran amb altres cambres de la propietat catalanes per parlar-ne.
