[Jordi Guillem i Judit Trenchs]
Juan Antonio Bayona, director de cinema conegut per les pel·lícules “Lo imposible”, “Un monstruo viene a verme” i la seva última gran producció, “La sociedad de la nieve“, es troba de gira internacional per Los Angeles i Londres promocionant l’estrena del seu nou film, que destaca al rànquing de pel·lícules més vistes actualment a Netflix i ja és candidata als pròxims Premis Òscar. El director català, que es va formar a l’ESCAC i ja s’ha consagrat com un dels cineastes de més rellevància internacional, ens parla sobre la rebuda de la pel·lícula, el que es va rodar a Terrassa i la seva experiència en aquest viatge.
Com vas descobrir la novel·la de Pablo Vierci? Què et va captivar del seu punt de vista? La novel·la la vaig descobrir quan estava preparant “Lo imposible” i em va colpir molt, em va ajudar també a fer la pel·lícula perquè em va ensenyar el que passava pel cap dels personatges en una situació similar. El que més em va impactar va ser que era una novel·la que estava menys enfocada als fets i més a l’esperit, i això feia que la història fos molt més gran de què jo pensava.
Vas rodar als Andes, a Sierra Nevada i a Terrassa, en un Parc Audiovisual que coneixes bé, perquè hi has rodat altres produccions. Què es va rodar exactament a Terrassa i quants dies? Nosaltres vam rodar a Granada, a Sierra Nevada i després vam anar a l’Uruguai i als Andes, tant a la part d’Argentina com a la de Xile. Més tard vam rodar uns plànols que ens faltaven, uns plànols “retake” que es diuen, que normalment són petits, uns plànols que falten de muntatge. Els vam rodar un o dos dies a Terrassa.
Vas estudiar direcció a l’ESCAC. Què significa per a tu tornar a Terrassa? Treballes encara amb molta gent que ha sortit d’allà? Va ser molt important per a mi, jo vaig estar de professor durant sis anys a l’ESCAC i avui dia encara treballo amb molta gent d’allà. En aquesta pel·lícula està el Jaume Martí, que és el muntador, el Bernat Vilaplana, que fa de guionista, l’Oriol Tarragó, que fa el disseny de so… tinc encara molta relació amb la gent de l’escola.
Veient la pel·lícula es passa fred, por i es plora. Com s’aconsegueix una experiència tan immersiva? Has d’estar molt a prop de la història i dels personatges que la van viure. Vam fer moltíssimes entrevistes, vam preparar la pel·lícula així com si fos un documental i amb molta cura pel detall, intentant sempre ser tan fidels com fos possible i respectuosos. Era molt important també estar a prop de la localització i aconseguir narrar el context de la història. Si trobàvem com fer entendre el context de la història al públic i fer-lo sentir, aconseguiríem fer sentir als espectadors el que va passar pel cap d’aquestes persones.
Vas dormir al lloc de l’accident i anaves preparat per a fer-ho. Com va ser aquesta experiència? Va ser molt interessant i molt sorprenent. Realment vaig patir el mal d’altura. Va ser molt impressionant perquè em va ajudar a entendre l’èpica del que van fer. Quan arribes allà i veus aquelles muntanyes que estan al mig del no-res, on no se sent cap so, és veritablement impressionant pensar que aquella gent va sortir d’allà caminant.
Alguns cines no la van estrenar pel tema Netflix i, així i tot, s’han omplert les sales. T’ha sorprès aquesta rebuda? Era un misteri què passaria amb els cinemes perquè era una pel·lícula que estava a Netflix a tres setmanes de l’estrena i encara està omplint les sales de cinema amb la producció a Netflix. Ha anat molt bé tot i ser una estrena reduïda, amb un nombre de sales molt limitades. Es va estrenar a 100 sales i normalment les pel·lícules que jo faig s’estrenen a quatre vegades més. Així i tot, les sales encara estan plenes, hi ha moltíssima gent que l’està anant a veure perquè saben que veure-la allà és una experiència molt diferent.
Què fa de “La sociedad de la nieve” un film tan transversal, que ha emocionat a la crítica i a un públic molt divers? Penso que és una història universal. Quan vaig fer l’exercici d’entendre els 16 supervivents, que són persones molt diferents, d’alguna manera has d’anar a l’essència de l’ésser humà i entendre la part més universal d’aquesta història. També ha sigut una sorpresa que el públic jove ha reaccionat molt bé a la pel·lícula. Té sentit, perquè els protagonistes són joves, però no estan tan familiaritzats amb la història.
Tota la passió que hi has dedicat es veu al film. Què és el millor que t’endús d’aquesta experiència? Tornar a les meves arrels i retrobar-me com a director. Havia estat treballant al servei de Jurassic World i el Señor de Los Anillos, i va ser una experiència molt enriquidora, vaig aprendre molt, però en aquesta pel·lícula estava treballant per a mi i retrobar-me com a director ha sigut molt satisfactori.
Tres pel·lícules que no et canses mai de veure. “2021: A Space Odyssey”, “ET” i “El Verdugo”.
Estàs treballant ja en algun altre projecte? Si, estic desenvolupant projectes, però encara no sé dir quin serà el següent.
