La xifra de rescats de persones, en especial a habitatges, augmenta any rere any. Aquest tipus de servei ha esdevingut el més freqüent en l’activitat diària dels bombers. A Terrassa supera el 30% de les intervencions anuals. La mitjana és d’1,5 salvaments al dia.
Dies enrere, poc abans d’acabar l’any, els bombers van ser alertats per rescatar un octogenari que havia sofert una caiguda en el seu domicili, a les Arenes-la Grípia-Can Montllor. No es podia incorporar i, per tant, no podia obrir la porta perquè els serveis d’emergències accedissin al domicili. Aquest dijous al matí ha passat quelcom semblant a la Cogullada. Aquest tipus d’intervencions constituïen abans una piga en les estadístiques dels bombers.
Ara, amb més gent sola, amb la població més envellida, sortides com l’efectuada en aquest cas s’han disparat i els salvaments (aquests i altres, però sobretot aquests) ja s’han convertit en l’activitat més freqüent de Bombers de la Generalitat. A Terrassa, almenys. L’any passat la mitjana va ser d’1,5 salvaments al dia, 563 en total, gairebé 11 cada setmana. Així, el 30,5% del treball dels bombers a Terrassa està relacionat amb aquesta activitat.
Tendència a l’alça
Durant l’any 2023, el cos de Bombers va treballar en 83.053 serveis a tot Catalunya, dels quals el 2,2% (1.844 sortides) van correspondre al parc de Terrassa. El número d’actuacions va experimentar un lleuger creixement, del 5,4%. El de salvaments, el 2,4% més, un pas més en una tendència a l’alça en aquest capítol de rescats (en especial, domiciliaris) que sembla rotunda si es compara la xifra del 2023 amb la del 2021: de 467 a 563, el que suposa un increment del 20,5%.
Aquest tipus de servei ha esdevingut el més freqüent en l’activitat diària dels bombers. A Terrassa supera el 30% de les intervencions anuals. La mitjana és d’1,5 salvaments al dia
Pràcticament, una de cada cinc llars (el 21,7%) del Vallès Occidental és un habitatge unipersonal. I a Terrassa, en gairebé el 10% de les llars, unes 8.140, resideix una persona sola de 65 anys o més. És un efecte de l’envelliment de la població, però també de l’aïllament social i el trencament de nexes comunitaris. Una estadística de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, publicada l’any passat, indicava que Terrassa ocupa la franja alta d’aquesta distribució de llars unipersonals amb persones grans soles: la nostra població és la cinquena de 23 localitats.
A tot el territori de competència de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, l’augment de serveis l’any passat en la comparativa amb el 2022 va ser de 5.003, un 6,41% més. Terrassa no és una illa quant a la incidència de determinades tipologies d’intervencions i el Departament d’Interior destaca que a tot arreu l’apartat que més treball ha ocupat al cos ha estat el de salvaments, amb un total de 18.787 actuacions.
/ ALBERTO TALLÓN
Es tracta d’un grup estadístic que, com indica la direcció general, “contempla des de rescats al medi natural i rescats urbans fins a obertures d’ascensor, recerques, guiatges o acompanyaments”. La tendència general en la xifra de rescats de muntanya, amb repunts els mesos de juliol i agost, és a l’alça a tot Catalunya. Els bombers recorden la importància de seguir els consells de seguretat, especialment els dies amb avisos meteorològic de climatologia adversa.
No obstant això, el dia a dia dels bombers, sobretot a grans ciutats com Terrassa, revela que els rescats en llars conformen la casuística amb més rellevància als darrers temps, per l’envelliment referit, per la soledat no sempre volguda i, també cal dir-ho, per l’ús cada cop més comú de dispositius d’avís als serveis d’emergències, com és el cas dels aparells de la xarxa de teleassistència. Els salvaments a la muntanya mantenen una línia similar any rere any al terme de Terrassa i els seus voltants.
Tot i que les tasques dels bombers s’han diversificat a les darreres dècades i el cos s’ha deixat d’associar gairebé de manera exclusiva a l’extinció de focs, el segon gran grup de serveis realitzats a Catalunya és el d’incendis urbans, que al territori català ha suposat 15.688 actuacions. A Terrassa, però, amb 439 intervencions (454 l’any anterior), aquest capítol estadístic no se situa en segon lloc després dels salvaments, sinó en tercer.
Assistències tècniques
El segon l’integren les assistències tècniques, bossa d’intervencions que inclou des dels sanejaments de façana fins a la retirada d’antenes, branques d’arbres o tendals degut a ventades, o la desconnexió d’alarmes en edificis i les actuacions en inundacions com les registrades el juny passat a Terrassa. Fins i tot, obrir la porta d’un habitatge si es detecta perill d’incendi perquè algú s’ha deixat l’olla al foc. Les assistències tècniques han augmentat a Terrassa el 32,95 % en la comparació entre el 2022 i el 2023.
El nombre d’incendis de vegetació ha baixat, de 86 actuacions a 68, el que suposa un descens del 21%. El descens és atribuïble a diversos factors: la intensificació de tasques de vigilància, la rapidesa en donar la veu d’alarma i, connectat amb aquest, l’augment de la conscienciació ciutadana. Les pluges caigudes al juny, per descomptat, van contribuir-hi de manera decissiva per reduir la generació i la propagació de focs forestals. De totes maneres, com posa de manifest Jordi Moreno, cap del parc local de Bombers de la Generalitat, a Terrassa els hiverns són més problemàtics que els estius quant a activitat del cos d’emergències.
L’any passat, els bombers van efectuar a terrassa 150 intervencions per accidents de trànsit, atenent ferits, desconnectant bateries, rescatant víctimes de l’interior dels vehicles o duent a terme altres tasques.La xifra va ser de 158 serveis el 2022 i de 143 el 2021.
Entrevista a Jordi Moreno, cap del parc de Bombers de Terrassa
Jordi Moreno, aquest dijous al parc de Bombers de Terrassa / NEBRIDI ARÓZTEGUI
“És estrany que passi un dia sense fer un rescat”
L’increment de serveis l’any passat té una rellevància especial? En general, interpreto que no, que es conjuntural, però sí que notem un increment significatiu en apartats com les assistències tècniques. I, cada cop més, en la xifra de salvaments. Ara (aquest dijous) acabem de fer-ne un. Aquestes han esdevingut intervencions molt recurrents. Afecten persones que viuen soles, que cauen o estan indisposades i demanen auxili, o de les quals famílies o amics fa dies que no en saben res i ens truquen preocupats. O sigui: o tenen problemes o algú creu que els tenen. Els rescats a domicilis han pujat molt i en fem a diari. És estrany que passi un dia sense realitzar un servei d’aquest tipus.
Els incendis urbans sí que baixen, tot i que de manera lleugera… Sí. La tendència és a la baixa, de mica en mica. Creiem que es deu a la millora de les condicions generals dels habitatges i a la de la conscienciació dels ciutadans, però cal incidir més en les recomanacions per instal·lar detectors de fums als domicilis. I tenim nous reptes en aquest sentit.
Quins es poden destacar? Els perills que representen els patinets elèctrics, per exemple, sobretot si estan trucats i els carreguem dins de casa. És un problema important, un risc en pujada. També hem d’anar en compte amb els cotxes elèctrics. Jo en tinc un i és cert que es cremen menys que els de combustió, però apagar una bateria encesa és molt difícil. Els fabricants ho haurien de facilitar. Els equips de bateries estan encapsulats i hem d’inundar-los, però no hi tenim un accés fàcil, ni disposem d’eines específiques per afrontar aquests incendis. Fem ús de mètodes convencionals que no sempre són útils.
Són necessaris més recursos materials, però també de personal. Quants efectius té el parc de Terrassa i quants serien els adequats? Som 41 i per cobrir bé el mínim que necessitem per torn hauríem de ser 48. Per fer la cobertura hem de tirar d’hores extres o de personal d’altres llocs. Estem en la mateixa categoria, la categoria A, d’altres parcs de ciutats de dimensions semblants a la nostra, com el de Sabadell o el de Badalona, però portem 15 anys reclamant que això es tradueixi en un increment de la proporció del mínim d’efectius per torn, pujar la xifra de set a vuit. Parcs amb moltes menys sortides i de ciutats molt més petites sí que tenen assignats aquests mínims. Ens han assegurat que amb la nova convocatòria de bombers augmentarà la plantilla de Terrassa, però el mínim exigible per torn serà el mateix.
