Sota el cel de Terrassa, la cavalcada dels Reis d’Orient ha tornat a viure una vetllada de màgia i il·lusió. Ses Majestats han recorregut la ciutat a bord de les espectaculars carrosses i carregats de caramels, desafiant la pluja i demostrant el seu compromís amb els més petits. Uns minuts de pluja a mig recorregut, just quan la rua arribava al centre de la ciutat, no han alterat una celebració que ha tornat a ser multitudinària.
Melcior, Gaspar i Baltasar han arribat puntualment a les 17 hores en un espectacular aterratge en helicòpter, al parc de les Nacions Unides.
Ses Majestats han saludat tots aquells que esperaven la seva arribada, que no va passar desapercebuda ni per a grans ni per a petits. La festa ja s’havia posat en marxa a les 16 hores, amb la participació de Miqui Giménez, els Bastoners, i la col·laboració de les associacions veïnals de Can Roca i el Pla del Bon Aire.
Els primers compassos de la cavalcada han transcorregut amb un ambient familiar i agradable, sense rastre de les precipitacions que havien amenaçat el cel durant la tarda. Tot i això, els paraigües estaven preparats.
Paraigües, impermeables i refugis
El moment màgic s’ha vist, però, finalment amenaçat per la pluja que, al voltant de les 19 hores, ha decidit fer acte de presència a la celebració. Els paraigües, inicialment destinats a ser captadors de caramels, s’han desplegat ràpidament per protegir els assistents de la pluja, que ha caigut amb intensitat.
Alguns patges s’han equipat amb una mena d’impermeable. Molts assistents, menys intrèpids, han decidit buscar refugi en els voltants. La major part del públic no s’ha mogut i, un cop ha escampat, la cavalcada ha estat tan multitudinària com és habitual.
Amb els carruatges reials de l’any passat, inspirats en l’or, l’encens i la mirra, la cavalcada havia iniciat el seu recorregut des de la plaça del Turó de l’Argila, uns minuts més tard del que estava previst. El patge Xiu-Xiu, amb la seva vestimenta característica, ha estat el primer. La comitiva de Melcior ha arrencat pocs minuts després. Més tard, ha sortit la gent de Gaspar, i finalment, Baltasar i els seus.
Les carrosses, renovades l’any anterior, destacaven per la seva esplendor, amb llums de tecnologia LED que inundaven els carrers de colors brillants. La primera carrossa estava revestida de formes cubistes daurades. La segona, de formes blanques, com cotonoses. La tercera ha cridat molt l’atenció: blava, puntejada de llums. El seguici, amb més de 1.000 participants, ha inundat els carrers amb alegria i caramels, 10,3 tones per ser exactes, 300 quilograms més que l’any passat.
Els infants intentaven captar l’atenció dels patges i dels Reis amb crides i somriures, mentre el terra es cobria de caramels com si fos una pluja dolça. Els més petits han pres un paper protagonista. Amb els paraigües com a amics inseparables, s’agenollaven a terra, intentant atrapar els caramels. La seva il·lusió era contagiosa, amb somriures que desafiaven la pluja que s’anava acumulant a terra.
Les carrosses, malgrat la pluja, continuaven el seu camí, amb les figures reials saludant amb gestos amables a la multitud que resistia l’aigua. La música, tot i que ara amb l’acompanyament de la pluja, encara era la banda sonora de la nit, aportant un toc melòdic a la marxa humida.
“No deixeu de fer de Terrassa una ciutat acollidora”
A les 20 hores, la cavalcada ha arribat al Raval de Montserrat, on l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha lliurat simbòlicament la Vara de la Ciutat als Reis d’Orient. Amb una multitud expectant, Ballart ha rebut Ses Majestats. I ha donat les gràcies a tots els involucrats en la desfilada. “Als prop de mil voluntaris, tot i la pluja d’avui. Al patge Xiu-Xiu, que torna a venir després de 72 anys, d’aquella primera vegada l’any 1951”.
Així mateix, el rei Gaspar ha dirigit unes paraules als terrassencs: “No deixeu de fer de Terrassa una ciutat acollidora”. I ha afegit: “Portem regals, però recordeu que el millor present és jugar amb qui us estima: pares, mares i amics”. Finalment, el rei Melcior ha subratllat que el millor regal del vespre era la “tan esperada aigua”.
Amb el final de la cavalcada, el públic que encara no havia marxat ha nat cap a casa, amb la memòria d’una tarda-nit especial, amb una pluja que no ha aconseguit apagar l’esperit festiu. Els carrers, humits i plens de caramels, donaven fe d’una cavalcada que, fins i tot sota la pluja, ha demostrat que la il·lusió pot brillar en qualsevol circumstància.
