El 15,9% dels habitants de Terrassa, més de 35.600 persones, viu en risc de pobresa, el que significa més de 35.600 persones, amb uns ingressos per unitat de consum iguals o inferiors a 9.870 euros l’any. A més, el 6,8%, més de 15.000 egarencs, viu en risc de pobresa severa, amb uns ingressos per unitat de consum que no superen els 6.580 euros. Així es desprèn de l’informe “Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental”, publicat recentment per l’Observatori del Vallès Occidental amb dades referents a l’any 2021.
Segons l’estudi, el risc de pobresa a Terrassa (el percentatge de població amb uns ingressos per unitat de consum inferiors al 60% de la mediana estatal) és de dos punts i mig superiors a la mitjana comarcal (13,4%, 125.000 persones, aproximadament) i es troba també un punt per sobre de la mitjana de la demarcació de Barcelona (14,9%). De fet, és el tercer municipi vallesà amb un percentatge més alt, només per darrere de Badia del Vallès (17,7%) i Montcada i Reixac (17%), i supera, tot i que lleugerament, l’altra capital, Sabadell (15,6%). Tot i això, es troba en línia amb el valor de Catalunya (16%).
En comparativa amb anys anteriors, la taxa s’ha reduït. Aquest 15,9% de Terrassa del 2021 és 0,4 punts percentuals més baix que el del 2020 i fins a 2,8 punts més baix que el del 2015. De fet, s’observa un descens sostingut de la taxa de risc de pobresa des del 2015 fins al 2019, abans de l’arribada de la pandèmia (fet que va interrompre aquesta tendència) i que es reprèn l’any 2021.
La reducció anual d’aquest últim any del qual es tenen dades suposa un descens d’aproximadament 840 persones menys en aquesta situació.
L’impacte de la pobresa, però, no és homogeni dins dels municipis. L’anàlisi més detallada realitzada per l’Observatori a escala de secció censal revela la presència de zones on la proporció de població en risc de pobresa és molt elevat, amb valors per sobre del 20%. En concret, existeixen 37 seccions censals a Terrassa amb una alta incidència de la pobresa (el 27% d’un total de 137 seccions) mentre que a la comarca són 111 (el 19% d’un total de 582). A més, dins d’aquest grup hi ha determinades seccions on la proporció de població en risc de pobresa supera el 30%: 25 a tot el Vallès Occidental i deu a Terrassa, distribuïdes per diferents zones de la ciutat al Districte 2 (Ca n’Anglada, Montserrat, Torre-sana i Vilardell) al Districte 3 (Can Palet i Can Palet II), al Districte 6 (Ègara, Sant Llorenç) i al Districte 7 (Can Parellada).
Per la seva banda, pel que fa a la taxa de pobresa severa, que mesura la proporció de població amb uns ingressos per unitat de consum per sota del 40%, Terrassa se situa també en tercera posició a la comarca en la llista de municipis amb un valor més elevat (6,8%), empatat amb Sabadell i Ripollet. En aquest cas, però, el rànquing l’encapçala Montcada i Reixac, amb un 7,7%, i Barberà és segona amb un 7,4%.
La nostra ciutat queda entre la xifra de Catalunya (7,1%) i la de la demarcació de Barcelona (6,7%) i un punt per sobre de la mitjana comarcal (5,8%).
En comparació amb un any abans, el 2020, ha baixat 0,6 punts (igual que al conjunt de la comarca) i en relació amb el 2015, 3,8 (3 al Vallès).
En l’àmbit territorial, al Vallès Occidental hi ha 18 seccions censals on la incidència de la pobresa severa és encara més elevada, superior al 15%, la gran majoria (14) a Sabadell, una a Montcada i Reixac i tres a Terrassa, en les mateixes zones que el risc de pobresa general.
Diferències de sexe i edat
Igual que a escala territorial, també s’observen diferències entre grups socials en funció del sexe, l’edat o la nacionalitat.
A Terrassa les dones es veuen més afectades que els homes. En elles, la taxa de pobresa és d’un 16,3% i en ells, d’un 15,4%, amb una diferència de 0,9 punts entre ambdós sexes, la mateixa distància que a la comarca, on la taxa femenina és d’un 13,8% i la masculina d’un 12,9%. La severa també té més impacte en elles, però aquí la diferència no és tan gran. De fet, és de només 0,1 punts tant a Terrassa (6,8% les dones i 6,7% els homes) com a la comarca (5,8% les dones i 5,7% els homes).
Per grups d’edat, destaquen especialment els menors. Un de cada quatre terrassencs de menys de 18 anys (24,8%) viu en risc de pobresa, i un 11,3%, en risc de pobresa severa, uns percentatges que a la comarca són del 19,8% i el 9,1%.
Entre els 18 i els 64 anys, la taxa de pobresa és d’un 15,3% (un 8,5% a la comarca) i la severa, d’un 6,7% (5,8%). En canvi, entre els majors de 65, els indicadors baixen fins al 8,1% (5,2%) i l’1,9% (1,8%), respectivament.
D’altra banda, la incidència és molt més gran entre la població amb nacionalitat estrangera que entre la població espanyola. La taxa de pobresa general és d’un 45,1% en els estrangers i d’un 11,6% en els autòctons a Terrassa i la severa d’un 20,7% i un 4,7%.
A tot el Vallès, el percentatge de risc de pobresa entre els estrangers és d’un 40,6% i entre els nacionals, d’un 10%, i el de la severa d’un 19,6% i un 4%, respectivament.
La sisena renda neta per habitant més baixa de la comarca
D’acord amb els resultats de l’informe “Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental” de l’Observatori del Vallès Occidental, la renda anual neta per persona a Terrassa es va situar l’any 2021 en 13.875 euros, valor que es troba per sota de la mitjana comarcal (15.715 euros), de la demarcació de Barcelona (15.297) i de la catalana (14.764). De fet, és la sisena xifra més baixa dels 23 municipis de la comarca.
La dada del 2021 a la ciutat representa un increment del 4,8% respecte de l’any anterior. Des del 2015, l’augment és d’un 21,8%.
Tanmateix, l’òptica municipal amaga importants disparitats dins dels propis municipis. En el cas de Terrassa, el 34,3% de les seccions censals (47 de 137) tenen una renda baixa, per sota de 12.246 euros, i acullen al voltant del 32% de la població. A l’altra banda, el 16,8% de les seccions de la ciutat (23) se situaven entre el 25% de les seccions de la comarca amb més renda, per sobre de 16.726 euros. En aquestes zones de renda elevada, situades al centre del municipi, hi viu el 15,4% de la població resident.
Al Vallès Occidental, la renda anual neta per persona es va situar, l’any 2021, en 15.715 euros, un 3,4% més alta que la de l’any anterior. Des del 2015, ha crescut de manera ininterrompuda, amb un increment acumulat del 22% (en valors absoluts, 2.813 euros per persona més).
El municipi amb la xifra més elevada és Matadepera (24.091 euros), que més que duplica la del municipi amb la renda més baixa, Badia del Vallès (11.452).
Si en comptes de fixar-nos en els habitants, en centrem en les llars, el 2021 la renda neta mitjana va ser de 36.656 euros a Terrassa, sent també el sisè municipi de la comarca amb una dada més baixa. Al Vallès Occidental, l’indicador es va situar en els 44.379 euros, per sobre de la mitjana de Barcelona (39.511) i la catalana (38.149).
Aquí, les disparitats entre municipis són més intenses, de tal manera que la renda per llar de Matadepera (76.717 euros) és més de dues vegades i mitja superior a la de Badia del Vallès (29.153 euros).
