2024 serà un exercici ple de novetats. L’agenda política s’estrena en un nou mandat marcat per la mobilitat, les infraestructures i la fiscalitat. Continuarem mirant els carrers i comprovant que algunes de les mesures preses tiren enrere. La revolució verda, però, continua i el rellotge de la zona de baixes emissions començarà a córrer, com les sancions per deixar la moto damunt la vorera o per circular per l’illa de vianants. Aquest serà, també, l’any en què la ciutadania pagarà més cares les taxes i els impostos.
Multes a les motos i a l’illa de vianants
Les primeres sancions per estacionar damunt la vorera ja s’apliquen
La prohibició d’aparcar les motocicletes a les voreres de la ciutat ha entrat en vigor aquest 1 de gener i, des d’ahir, els motoristes que no la respectin s’arrisquen a una multa de 80 euros. La mesura pretén alliberar les voreres de vehicles i facilitar una millor convivència entre vianants i motos. Més de mil noves places d’aparcament a tota la ciutat s’han creat per oferir alternatives als conductors. A partir d’ara serà el moment de comprovar l’efectivitat de la mesura. En paral·lel, els mesos vinents començaran a funcionar les càmeres d’accés a l’illa de vianants i a captar les matrícules dels conductors que es “colin”. Ja estan instal·lades i el circuit en període de proves.
La Zona de Baixes Emissions
El 2024, les restriccions només en episodis de contaminació
Les primeres setmanes de 2024 entrarà en vigor l’ordenança de la zona de baixes emissions, un cop superat el període d’al·legacions. De moment, la xarxa de control d’accés ja està instal·lada, amb 15 càmeres que llegiran les matrícules i comprobaran si el vehicle porta etiqueta mediambiental i no és contaminant. Un cop entri en vigor la normativa, en breu, es multaran els vehicles sense etiqueta que accedeixin a la zona de baixes emissions, però només en episodis de contaminació ambiental. Les sancions seran de 200 euros i poden arribar als 260 en cas de reincidència. La implantació de la zona de baixes emissions serà gradual a Terrassa i les restriccions d’accés cada dia arribaran el 2025.
La B-40 i el repte de la ronda Nord
L’any de les infraestructures
2024 hauria de ser l’any dels compromisos en matèria d’infraestructures. De moment, la data d’inauguració del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40 està fixada per al 30 de gener, de manera que, si no hi ha nous canvis, començarà l’any amb l’esperada tallada de la cinta. Serà disset anys després de l’inici de l’obra i la inauguració, que serà celebrada al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, a Terrassa obrirà la carpeta de la ronda Nord entre Terrassa, Sabadell i Castellar. La signatura del conveni entre la Generalitat i el Ministeri de Transports està pendent des de l’estiu i ara, amb la presa de possessió del ministre Óscar Puente, tot penja del fil després de la modificació de la Llei de Carreteres. Si tot va com s’espera, el conveni serà una realitat aquest 2024 i amb ell començarà a correu el rellotge. L’autovia necessitarà una dècada per entrar en servei.
Reversió de l’urbanisme tàctic
L’efecte prova/error
És un dels anuncis que ha fet l’alcalde, Jordi Ballart a l’inici de l’exercici polític i serà una de les mesures que marcaran l’actualitat de la mobilitat a la ciutat durant 2024. El mandat anterior ha estat el de l’ampliació de l’àrea de vianants del centre de Terrassa i també el de la incorporació de carrils pintats i reservats a les persones, en alguns dels carrers amb més saturació de vehicles o amb voreres més estretes. És el cas del carrer de Galileu, el primer que, segons Ballart, veurà desaparèixer l’estampació de l’asfalt. La raó és que la resposta dels vianants no ha estat l’esperada i la freqüència de persones caminant per l’urbanisme tàctic és minoritària. Després de Galileu, la reversió d’algunes mesures de mobilitat pot tenir més abast. Tot apunta que els mesos vinents l’alcalde pot prendre la decisió de tirar enrere altres restriccions implantades recentment.
Revisió integral del pressupost
El procés comença aquest any, de cara a 2025
Els comptes de l’Ajuntament giraran com un mitjó. La primera tinent d’alcalde, Maise Balcells, té l’encàrrec de revisar de dalt a baix els ingressos i les despeses de totes les àrees i departaments municipals. L’objectiu és elaborar un pressupost de 2025 completament renovat, partint de zero, partida per partida. La Hisenda municipal s’enfronta a reptes com l’infrafinançament, l’elevada despesa d’algunes àrees i una estructura pressupostària massa estàtica i resistent als canvis que, diu l’executiu, cal revisar a fons. El procés s’havia de fer amb el pressupost de 2024, però no s’ha estat a temps i serà amb el de 2025. La revisió ja està en marxa.
La nova taxa de residus
L’any de l’increment fiscal
Aquest 2024 serà el primer exercici, des de fa anys, que la pressió fiscal augmenti a Terrassa. La congelació de taxes i impostos han marcat els darrers exercicis, una dinàmica que s’ha trencat aquest 2024 que ara comença amb un increment del 3,5 % de l’IBI, l’IAE i la taxa de residus. A banda, caldrà pagar una segona taxa de residus al Consell Comarcal, que ha assumit la gestió de la recollida als municipis. Aquests diners revertiran a la ciutat: al voltant dels 6 milions d’euros.
