Nascut a Barcelona el 13 de desembre de 1998, ha viscut a Terrassa i ara s’ha establert a Vacarisses. Volia ser periodista o, més ben dit, ser comunicador, enlluernat amb Andreu Buenafuente. Àlex Hernández, conegut com a Tarzández, frega els 700.000 seguidors a TikTok, està a prop dels 100.000 a Instagram i també té una bona legió de seguidors a YouTube.
Vostè tenia clar que volia ser periodista. Vaig estudiar a l’Autònoma, perquè volia ser com l’Andreu Buenafuente, que no tenia res amb el periodisme, jo el que volia fer tele i comunicar. Durant la carrera, em vaig desmotivar molt, també perquè em venien que no hi havia feina i que no podria viure del que m’agradava. M’agradava estar davant de la càmera i, a poc a poc, vaig anar perdent la il·lusió i vaig començar a fer vídeos i també algun pòdcast.
Fins que va començar a fer vídeos sobre animals. Sí, fa més d’un any i mig, vaig començar a fer vídeos relacionats amb els animals, que sempre m’han encantat i la cosa va començar a funcionar. I, en els últims mesos, m’he adonat que sí que m’agrada el Periodisme, però el relacionat amb els viatges, amb l’aventura, amb l’antropologia i la investigació. I és el que estic fent.
No li agrada res del Periodisme més convencional? M’hauria agradat molt fer ràdio, però sempre he tingut aquesta dualitat, fer periodisme a l’ús o intentar fer-lo d’investigació i, sobretot, el de viatges, sortir de casa i veure món.
Per què ha triat fer vídeos sobre animals? Els animals sempre m’han agradat molt i sempre he tingut molta facilitat amb ells. He après moltes coses de forma autodidàctica i no he estudiat cap carrera relacionada. Suposo que també pel fet que he viscut a Vacarisses, a mitjan muntanya. Però no m’agradaria centrar-me en això. És cert que són els meus inicis i no ho penso deixar, però no em tanco a res.
No estem parlant de gallines ni conills, sinó d’animals que poden comportar un perill. Sí, de fet, sempre m’ha cridat molt l’atenció el risc, en general, i si parlem d’animals, també. No fa gaire vaig estar al sud del Marroc i vaig anar a rescatar animals que havien caigut a pous, sobretot serps, i allà pots trobar serps que són molt verinoses i això m’encanta. Ho he fet a altres països, com a Costa Rica. No s’hauria de fer, segurament, si vols viure molts anys.
A casa no li diuen res? La meva mare no està gaire contenta. Ara s’ha acostumat una mica amb els anys, però quan era petit i em trobava una serp me la posava al coll i es tornava boja. No li agrada, però ho accepta.
Com decideix a on anar per veure els animals? És una una mica a criteri personal i també depèn molt de què costen els vols, perquè tot això m’ho pago jo. Ara mateix estic dedicat només a xarxes i és difícil arrencar. Em centro en el preu del viatge i totes les espècies que vull gravar a aquell lloc. Em va passar amb Costa Rica, que vaig fer una ruta. Tot m’ho preparo jo. Només m’ajuda el meu germà, que és qui em grava.
Ha patit algun ensurt important? N’he tingut bastants, sobretot amb un escurçó que vaig agafar a Tailàndia. És un escurçó verda de llavis blancs i l’estava agafant pel cap. Hi ha una tècnica per agafar-la perquè no et mossegui. Però té les dents que les pot moure de manera independent i gairebé em va mossegar. També agafar la cua d’un cocodril americà i que es giri i tenir problemes. Una tortuga gairebé m’arrenca la cara. O a Tailàndia, un elefant que va aparèixer de cop. Moltes.
Quines qualitats s’han de tenir per fer el que fa? En el meu cas és més inconsciència, cosa que no recomano, però sobretot és passió. Darrere del que es veu en els vídeos i els reportatges, hi ha molta feina i hi ha moments molt durs. Si no t’agrada, no passaràs per aquí.
Sense les xarxes seria impossible tot el que està fent? A una altra època seria impossible, a menys que una tele o un diari s’hi interessés La que més funciona és TikTok i és on tinc més seguidors, però és la que menys m’agrada. El meu objectiu és YouTube.
Es pot viure d’això? Es pot viure molt bé si aconsegueixes un nivell important, que és el que estic intentant. Tinc bons números, però em queda molt per créixer. Quan tens molta visibilitat vius molt bé.
El titllen d’influencer en alguns mitjans. Li agrada? No m’agrada, perquè el concepte que tinc d’influencer és de gent que parla de coses que realment no tenen cap tipus d’interès. Jo em catalogo d’aventurer i, últimament, de reporter documentalista. Tinc un màster en cinema documental i el març començo una beca per estudiar direcció de fotografia.
És el que li agrada, també. És un camp que m’agrada molt i m’agradaria acabar fent documentals i reportatges. El meu objectiu és poder finançar els meus propis projectes. És complicat, però és el meu objectiu.
Per què Tarzández. És seu? Sí. No volia utilitzar el meu nom. Em semblava que el meu nom era molt bàsic i que la gent no el recordaria. I canviant noms, vaig ajuntar Tarzan i Hernández i em va sonar perfecte i des de llavors el faig servir.
Cap televisió s’ha interessat per la seva feina? No, m’han fet moltes entrevistes, cosa que agraeixo, però no m’ha arribat cap oferta.
I per quin motiu creu que els seus vídeos desperten tant d’interès? Crec que avui en dia la vida és molt monòtona en molts casos i veure a algú que se l’està jugant, aquesta temeritat, crida bastant l’atenció.
Respectem prou als nostres animals? Hi ha molta feina per fer i no coneixem la nostra fauna i si no transmetem aquests valors als nostres fills, no hi haurà respecte. I és el que intento fer.
Es veu fent altres documentals que no siguin d’animals? Sí, i és el que estic fent ara. A mi sempre m’ha interessat l’aventura i coses que m’emocionin i siguin un repte. I m’agrada la relació de les persones amb l’entorn natural.
Tres que no sabies
Quin animal l’ha impactat més? La “víbora terciopelo” a Costa Rica. Molt verinosa i responsable de moltes morts.
Quin lloc dels que ha visitat li ha agradat més? El lloc que més m’ha agradat de tots ha estat Costa Rica.
I el lloc on li agradaria anar? Austràlia, per la gran quantitat d’animals interessants que hi podria veure.
