Catalunya ha registrat els pitjors resultats de la història en el darrer informe PISA, l’avaluació que elabora l’OCDE a estudiants de 15 anys d’una vuitantena de països. Les primeres conclusions extretes de l’informe revelen que Catalunya és la segona comunitat (la primera és la ciutat de Melilla) que més puntuació perd en matemàtiques, concretament 21 punts, en el període comprès entre 2018 i 2022. Aquests resultats equivalen a una davallada de tot un curs acadèmic. Els resultats de l’alumnat català en les tres competències avaluades – matemàtiques, comprensió lectora i ciències- se situen a la cua d’Espanya. Tot i que els mals resultats es preveien, ja que es tracta del primer informe postpandèmia, que es va endarrerir del 2021 al 2022, la davallada ha estat contundent.
José Ramón Bertolín, director pedagògic de les escoles Creixen, assegura que els resultats de PISA es deuen a diversos factors. “És evident que el foment de la lectura i comprensió lectora sembla un indicador molt important alhora que aquests resultats, siguin de PISA o altres, siguin els òptims”, explica. Bertolín assenyala que aquesta és una de les grans tasques que han de fer les escoles, fomentar-ho als alumnes i famílies. Manoli Contreras, professora de música de l’escola Creixen, destaca que una de les causes dels resultats obtinguts són els canvis constants en la legislatura, que “modifica el sistema educatiu i ens fa anar desbordats”. “Les escoles necessiten més suport i una política fixa, però sobretot, unes polítiques que donin suport a les tasques del professorat i dotar als alumnes de més competències, que hi hagi projectes interessants al darrere”. Contreras i Bertolín destaquen la importància de “dedicar temps a la lectura, tenir projectes potents a les escoles i que s’adaptin al que necessita l’alumnat”.
“Tenim desconfiança amb els informes, s’han convertit en referents internacionals quant a l’avaluació, però des del seu origen han anat canviant alguns paràmetres i la traçabilitat és difícil de plantejar”, explica Carles Codina, professor de secundària de l’Institut Montserrat Roig. Codina assegura que s’han de tenir en compte altres factors que l’informe PISA no té, com la situació socioeconòmica de l’alumnat. “Si no es tenen en compte aquests elements, si no tens en compte que un de cada tres alumnes a Catalunya està sota el llindar de la pobresa, que
vols plantejar?”, expressa Codina, tot afegint que “aquests alumnes s’han de protegir d’alguna manera per augmentar el rendiment, però no pots demanar augment d’aquest si no hi ha augment del benestar”. D’altra banda, destaca el descens de vocació en l’ensenyament entre el professorat actual. “L’educació s’ha convertit en una feina més, un refugi de persones que no tenen experiència educativa o interès pel bé comú del sector, i això es nota molt”.
La Pepeta apunta a la falta d’inversió
“Creiem que el problema, que fa anys que denunciem, és la falta d’inversió i recursos a l’escola pública, falta d’atenció en les necessitats educatives especials i això redunda en els resultats que veiem a PISA”, explica Anna Salve, membre de La Pepeta. Per la seva banda, Tiago Romeu, també membre de la plataforma, assegura que l’informe PISA és molt complex. “Penso que el departament i autoritats polítiques municipals farien bé de llegir-lo bé i de ser responsables abans de valorar-lo com ho han fet, amb explicacions classistes i xenòfobes”.
