L’alcalde revisarà algunes mesures de mobilitat i anuncia que revertirà l’urbanisme tàctic, de moment a Arquimedes. “No ha acabat de funcionar”, admet. Aquest mandat, diu, treballarà acompanyat dels agents econòmics, amb els que impulsarà un Palau de congressos amb aforament per a 5.000 persones.
La primera decisió del mandat ha estat incrementar la pressió fiscal un 3,5% i crear una segona taxa de residus. Un cop per a la butxaca del contribuent. En què es notarà aquest esforç? A partir d’ara el Consell Comarcal gestionarà el tractament dels residus i girarà una nova taxa, sí. Però ha de quedar clar que els 6,7 milions que recaptarà la nova taxa comarcal acabaran a les arques municipals i que aquests recursos aniran a Eco-Equip i a millorar la neteja de la ciutat.
Aquesta és precisament una de les principals queixes de la ciutadania. La voluntat és acabar amb el debat que la ciutat està bruta. És un repte i una prioritat de primer nivell millorar la neteja. Si som eficaços, si la gent ho percep, tributar es percebrà d’una altra manera. De tota manera, a Terrassa hem aplicat un increment fiscal de l’IPC, un 3,5%, quan altres municipis propers han pujat un 15% i fins i tot un 20%. I vull deixar clara una cosa. L’instrument que tenim a Terrassa per gestionar la neteja i els residus és una empresa pública, Eco-Equip, i és el millor. El debat sobre l’externalització del servei està tancat.
“Hi ha actuacions tàctiques que no han funcionat i que tirarem enrere. No m’importa assumir que ens hem equivocat en algunes coses”
Acaba de presentar les grans xifres del pressupost del 2024 i les inversions baixen. Serà aquest un mandat de renúncies a projectes? Aquest 2024 els Next2 ens condicionaran les inversions, però el 2025 ja no hi seran i això ens permetrà alliberar recursos per encarrilar alguns projectes de mandat. Volíem fer un pressupost de base zero, però no ha estat possible, hauríem hagut de prorrogar molt el pressupost i no era viable. De moment, ja hem començat a revisar els protocols, procediments i els sistemes d’ajudes dels Serveis Socials. És el primer pas. Hem encarregat diverses auditories externes per començar un procés que deixarà els pressupostos com un full en blanc, per començar de zero. Serà el 2025 i serà un exercici complicat, perquè les administracions són feixugues, generen inèrcies i són reticents als canvis. Tindrem la valentia d’afrontar-lo perquè tenim l’equip per fer-ho.
Serveis Socials s’emporta un terç del pressupost i ha generat un dèficit de 2 milions que s’ha eixugat amb transferències de crèdit. Noel Duque diu que el model ha fet fallida. És sostenible? Els temes socials no es poden abordar des de la perspectiva de la sostenibilitat. Així i tot, estem revisant el funcionament perquè no fracassi el sistema. La xifra d’usuaris creix i els recursos són limitats. Per això revisem el model. Abocarem els recursos que siguin necessaris, però sempre que aconsegueixin objectius.
“Hi ha un operador interessat a obrir un supermercat a les torres del Segle XX. Estem a les portes de reactivar l’eix”
Parlem de l’economia de la ciutat. Han creat la regidoria d’Indústria i anuncien una oficina de captació d’empreses. Ho escoltem cada principi de mandat. Veurem resultats aquest 2023-2027? Estem en un molt bon moment de relacions institucionals i de treball amb Cambra i Cecot. Els vals de Nadal, que impulsem amb la Cambra, en són un exemple. També estem sortint a captar empreses. Els darrers mesos han vingut diverses empreses i operadors comercials interessats a instal·lar-se a la ciutat. Concretament a les torres del Segle XXI, on hi ha un operador interessat a obrir supermercat on hi havia Mercadona i que pot funcionar com a motor. Si tot va bé, estem a les portes de reactivar l’eix.
Al centre de Terrassa la mobilitat comercial és constant i recentment han tancat establiments històrics. Què faran per revertir la situació? La gent critica aquests tancaments. Però la realitat és que moltes botigues han tancat per no tenir relleu generacional, no perquè no els anés bé el negoci. Per als locals del Centre també hi ha operadors interessats i esperem que ben aviat es puguin concretar. Hi ha franquícies interessades que encara no hi són a la ciutat. Això és un bon indicador de què la ciutat és atractiva.
“La reurbanització del portal de Sant Roc no perilla. Estarà feta el 2026”
Aquest serà el mandat de la implantació de la zona de baixes emissions. Té previst ampliar de nou l’illa de vianants? Sobre la ZBE, Terrassa està preparada per aplicar-la, però tinc la percepció que s’allargarà en el calendari. Respecte a les illes de vianants, tot s’ha d’aplicar des del sentit comú. I des d’aquest mateix sentit comú estem revisant algunes mesures de mobilitat preses, que revertiran. Per exemple, les motos no podran aparcar a les voreres l’1 de gener. Alguns dels aparcaments alternatius els estem reubicant. Hi ha actuacions tàctiques que no han funcionat i que tirarem enrere. No m’importa assumir que ens hem equivocat en algunes coses.
Pot ser més concret. Quines mesures revertiran? Per exemple a Arquimedes, però la voluntat és revertir altres trams. Tenim la possibilitat de tirar enrere l’urbanisme tàctic perquè hem vist que no ha acabat de funcionar. A Arquimedes passen els mateixos cotxes i la gent continua caminant per la vorera. No ha millorat la mobilitat a peu, per tant, no s’ha assolit l’objectiu que es perseguia. Com que són mesures finançades pels fons Next Generation haurem de mirar molt bé com ho fem. Però la idea seria millorar la situació ampliant voreres. Tot això es farà amb consens amb comerciants i veïns. I sabem que trobar el punt mitjà no serà fàcil, donat que els primers volen els cotxes i els segons no. El que està clar és que ara ningú està content i hem de buscar altres solucions. En això estem.
A la presentació del Pla de Mandat va posar l’accent en el sentiment de pertinença i en la consolidació d’una marca de Terrassa. Quina és la seva proposta? La millor marca de Terrassa és la seva situació geogràfica. Som la gran porta interior de la regió metropolitana. No és tan rellevant si som la segona o la tercera ciutat de Catalunya en població. Terrassa és la capital de la regió metropolitana després de Barcelona, perquè Hospitalet està a tocar de Barcelona, és un continu. Aquest és el nostre potencial.
“Terrassa es la capital de la regió metropoliana després de Barcelona. No és tan important si son la segona o tercera en població. La millor marca Terrassa és la seva situació geogràfica”
Aquest lideratge, com l’exercirà Terrassa a la nova gran regió metropolitana que proposa Barcelona? D’aquesta gran regió metropolitana Barcelona és al mar i Terrassa és la porta interior. Quan parlem amb les empreses que volen venir a Terrassa, el primer que comenten és la seva ubicació estratègica i les bones connexions. Esperem que d’aquí a pocs dies la B-40 ens connecti amb el Baix Llobregat nord, obrint un gran ventall de possibilitats per treballar amb municipis com Martorell. Aquest serà una de les primeres coses que faré quan entri en servei la B-40. Hi ha moltes sinergies a explorar.
Parlem d’alguns projectes previstos. Amb un pressupost de contenció, perilla la reurbanització del portal de Sant Roc? En absolut. La idea és que el pàrquing i la urbanització de la superfície estiguin acabats el desembre del 2026. Ja hem obert la ronda de consultes amb els operadors, que han d’afrontar un projecte de 12 milions d’euros. Farem un aparcament de 4 plantes, 400 places i connectat amb el pàrquing de la Plaça Vella. No serà fàcil, però si tot va bé, ens permetrà recuperar un espai emblemàtic de la ciutat, que ha de contribuir a dinamitzar tot l’entorn i l’activitat comercial. I en paral·lel estudiarem el tram dels Catalans i el Doré. Jo veig un gran espai per a les famílies amb jocs infantils, inclusius. Que deixi de ser un lloc de passada i passi a ser un lloc d’estada. És un espai envoltat per escoles i l’hem de convertir en un espai atractiu, que lligui amb la Rambleta, amb la Porta Sud i amb la nova cartera de Martorell.
Aquesta via és de la Diputació. La reforma té calendari? Volem pacificar-la, ampliar voreres i reduir carrils. Però si ho féssim, ara provocaríem un gran col·lapse. Cal esperar al fet que la B-40 estigui feta i també l’enllaç de les Aymerigues perquè el trànsit disposi d’alternatives. De la carretera de Martorell tenim el projecte i els diners hi són. Ara estem mirant si podem fer una intervenció menys dràstica des del punt de vista del trànsit per no perdre els recursos de la Diputació. .
El Pla de Mandat parla d’un Palau de Congressos. Quan? Com i per fer-hi què? Sempre havíem pensat a crear un espai polivalent, com a palau d’esports i de congressos, com un Palau Sant Jordi. Però aquest projecte té uns costos elevadíssims i la ciutat el que necessita és un aforament de 5.000 persones per fer grans esdeveniments. Ens ho demanen les empreses per fer certàmens i la UPC, que ha de marxar a Barcelona perquè no hi ha un espai a Terrassa per fer la graduació dels seus alumnes. Necessitem un auditori, per exemple, per acollir els premis Gaudí, que es volien fer a Terrassa i no va poder ser, i per reforçar la capitalitat de la ciutat. La necessitat és clara. El Recinte Firal ha quedat petit i obsolet.
On es faria? I qui el gestionaria? Podria ser al recinte firal, amb un edifici nou, a bé Can Jofresa, com s’havia previst, o al solar de l’antic Mercadal de Montserrat. Són les tres opcions que estan sobre la taula del grup de treball que estudia quins han de ser els usos i quina la fórmula de gestió.
Es planteja que sigui compartida? És que l’Ajuntament sol no podrà. Ho farem amb la Cambra i amb la Cecot. A través d’un òrgan compartit podria ser viable. I pel que fa al finançament, també explorarem que es puguin implicar els sectors que ho demanen. Aquest mandat si no el tenim acabat, hauríem de tenir el projecte, el lloc i com a mínim les obres començades.
“Tornen a venir molts joves expulats de l’ambit metropolità pel preu de l’habitatge. Ens va passar els anys 2008 i 2009, va comportar un boom demogràfic i està tornant a passar”
El Palau d’Esports queda, doncs, descartat? És que un palau no resol els problemes de cada dia. El que necessiten els clubs són espais d’entrenament i el que farem és cobrir les pistes esportives als barris. Hem començat per Can Jofresa, continuarem per Ca n’Anglada, la Maurina, Sant Llorenç, les Arenes…
Ha parlat de col·laborar i compartir projectes amb els agents econòmics. Com està el projecte de l’espai de cogovernança que va proposar? L’any vinent es concretarà. Volem que sigui un espai estable de relació, que un cop l’any els agents econòmics pugui fer unes jornades d’indústria i economia, com les que fa al Cercle d’Economia, com es fan a Sagaró o Sitges. En definitiva, es tracta que el sector privat s’impliqui en la construcció de la ciutat. Fins ara l’administració municipal no ha aprofitat el potencial que té el teixit econòmic de Terrassa. La Cambra i la Cecot són organitzacions que tenen un contacte estret amb el teixit econòmic de la comarca i del país, que tenen projecció en l’àmbit institucional. Ara toca posar en comú i anar junts.
“Ara toca posar en comú amb els agents econòmics i anar junts. Fins ara l’administració municipal no ha aprofitat el potencial que ré el teixit econòmic”
Amb el Gremi de Constructors van anunciar promocions d’HPO. El problema de l’habitatge és crític a la ciutat. Són els preus dels lloguers i la manca d’oferta. Aquest és un repte importantíssim. Tornen a venir molts joves expulsats de l’àmbit metropolità i ho fan pel preu de l’habitatge. Ja va passar el 2007 i 2008, va comportar un boom demogràfic i ens està tornant a passar. El problema del lloguer és un problema manifest a la ciutat, i per això apostem per anar acompanyats del sector privat, del Gremi de la Construcció. Traiem a concurs solars a diferents barris perquè els privats edifiquin. Intensificarem aquesta tasca per oferir pisos de lloguer per a joves i per famílies amb pocs recursos.
El va sorprendre la xifra de 163 pisos turístics a Terrassa, la més gran de la comarca? Molt. Fins ara no ho havíem percebut com un problema. Hem d’estar al cas, seguir-ho de prop, i, d’altra banda, s’ha de poder regular.
“Fa dos anys que no es reuneix la comissió bilateral amb la Generalitat. No entenem aquest distanciament. Som una ciutat important i tenim molts temes per concretar”
S’han incorporat nous agents a la Policia Municipal. Quan arribarà l’esperada policia de barri? S’està materialitzant. Les noves promocions van destinades a les unitats de districte i a la policia de proximitat. Falten més agents, però, per fer el projecte complet. He de dir, però, que trobem a faltar més presència dels mossos d’esquadra a la ciutat. Van arribar promocions al setembre i ens costa veure’ls als carrers. És un tema que volem comentar amb el conseller Joan Ignasi Elena. De fet, aprofito per dir que esperem que millori la interlocució amb la Generalitat.
Hi ha una comissió bilateral. No està funcionant? Des del 2022 que no es convoca. S’havia de convocar el 2023 i de moment no ha estat així. Passen els mesos, fa ja dos anys que no parlem i la ciutat té molts temes sobre la taula. Un d’ells és el possible enderroc de l’antic edifici de Jutjats, que proposem des de Terrassa i que està al capdamunt de la llista. Però n’hi ha molts més.
A què atribueix aquesta situació? No sabem si aquests mesos les prioritats eren unes altres i no pas atendre les realitats del món local. Hem notat un canvi en la relació amb la Generalitat. Des de juny hem demanat reunió amb la conselleria d’Educació i encara no ens han donat data. Al president de la Generalitat li vam demanar entrevista conjuntament amb Sabadell i no ens l’han donat encara. Portem demanant interlocució des de l’abril del 2022 i no responen. No és una situació exclusiva de Terrassa, però no entenem aquest distanciament de la Generalitat amb la ciutat. Vull reclamar públicament que Terrassa és una ciutat important de Catalunya i tenim temes importants que s’han de concretar. La ciutat va fer el gest de posar 1,7 milions d’euros per a la nova escola Sala i Badrinas i el calendari s’ha anat endarrerint. Amb Salut i Cultura tenim una relació fluida, però amb altres conselleries estratègiques trobem a faltar més suport al món local. No és admissible el que està passant.
