L’estudiant Rim Bouraurou ha investigat l’actitud arquitectònica dels animals per utilitzar-la com a aprenentatge per a l’arquitectura humana. Fabián Alejandro Cuspoca ha estudiat les barreges amb àrids reciclats i calç com a conglomerant per a l’ús en paviments exteriors. Aquestes dues investigacions han estat premiades als millors Treballs de Final d’Estudis de la UPC en economia circular a la construcció.
Aquest dimecres s’han lliurat els guardons en el marc de la jornada “Impacte positiu de l’economia circular a la construcció” que organitza anualment la Càtedra d’empresa UPC-Grup Construcía. Els premis tenen una dotació de mil euros per a cada treball. A la sessió s’ha donat també a conèixer el guanyador del concurs de minivídeos de TFE de l’Eseiaat.
L’economia circular aplicada a la construcció és un tema actual i amb molt futur. Ho demostra el fet que en aquesta edició dels premis final de curs de la UPC s’han duplicat les presentacions de projectes.
En aquest sentit, Francisco Lendínez, CEO del Grup Construcía, codirector de la Càtedra UPC-Grup Construcía i alumni de l’Eseiaat, ha fet una reflexió sobre la necessitat d’aplicar processos circulars a tots els sectors productius i, en concret, al sector de la construcció. “Hem cremat el 30% del carbó que hi havia i estem jugant amb l’equilibri que ha fet que el planeta que coneixem, ara estigui en perill”, assegura. “Tenim l’obligació de saber que els nostres actes tenen conseqüències i podem escollir tapar-nos els ulls, però la nostra consciència ho sap”, assenyala, tot afegint que “som el fruit d’un equilibri ecològic que va venir fa molts anys i, quan sortim fora, ens trobarem amb companyies que voldran ser sostenibles només si els hi surt rendible”. Lendínez ha conclòs remarcant que “la nostra responsabilitat és fer el que està bé, que és no destruir aquest equilibri”.
El debat sobre l’economia circular i la construcció continuarà a la ciutat. El director de l’Eseiaat, Xavier Roca, ha anunciat que aquesta jornada és l’avançada del “possible Congrés Internacional que Terrassa està organitzant de cara l’any vinent”.
A l’entrega de premis als treballs Final d’Estudis de la UPC ha assistit el regidor d’Universitats de Terrassa. Pep Forn ha indicat que amb aquests projectes “fem passos endavant per la sostenibilitat” i ha remarcat que “l’impacte positiu de l’economia circular es pot aplicar a tots els sectors”.
Experiències d’èxit
Per complementar les visions sobre l’economia circular en el sector de la construcció, a la sessió s’han exposat cinc experiències d’èxit. Albert de la Fuente, responsable del grup de recerca C3S-UPC, ha explicat els objectius del projecte europeu de Circ-Boost, demostrador a gran escala de diverses propostes circulars.
El projecte demostrarà la implementació de múltiples solucions circulars integrades en cinc regions de la UE, a través de cinc assaigs. “Entre algunes de les accions, es vol augmentar el 15% en l’ús de RCD (residus de construcció i demolició) a les regions pilot del projecte, com a Barcelona, on es preveu de moldre 90.000 metres quadrats de la planta de Mercedez Benz, que estan contaminats amb hidrocarburs”. L’objectiu del projecte, ha assegurat, és “reduir l’empremta ambiental de l’àmbit de la construcció i en alguns casos buscar un increment de benefici econòmic a través d’aquestes noves tecnologies”.
Tot seguit, Marta Escamilla, responsable de l’àrea de sostenibilitat de Leitat, ha presentat algunes solucions circulars aplicades a la renovació d’habitatges. “El projecte Houseful està liderat pel Leitat i vol demostrar que es poden aplicar solucions i serveis circulars innovadors per noves oportunitats de negoci al sector de l’edificació a Europa”, ha explicat. Un dels edificis on han treballat és “Els mestres”, on s’han presentat un seguit de solucions per millorar-lo.
Amb fibres tèxtils
Per la seva banda, Mònica Ardanuy, responsable del grup de recerca TECTEX de l’Intexter de la UPC, ha mostrat un nou material per a la construcció compost de fibres tèxtils. “El projecte Recybuildmat neix per la gran quantitat de residus tèxtil que s’estan acumulant amb els anys, concretament entre 35 i 92 milions de tones”, explica. “Vam pensar a utilitzar-lo per reforçar materials per la construcció com el ciment, i així contribuir a millorar amb una solució pels dos sectors”, assenyala.
Ernest Bernat, científic del grup de recerca CATMech de la UPC ha explicat FREMWELL, una solució de construcció de baix cost basada en terra i fibres vegetals per a països en vies de desenvolupament. “El projecte és de cooperació i és tècnic. Encara estem en fase de desenvolupament de materials”, indica Bernat. És una iniciativa que “dona resposta a la necessitat de l’habitatge, per tenir accés a aquest de manera innovadora i econòmicament sostenible”.
Pol Merino, CEO de l’empresa Honext, ha presentat un tauler ignífug reciclable fet de residus. “Circular by design” transforma els residus industrials de paper i cartó en taulells de fusta. “Aquest residu està augmentant amb els anys i nosaltres el volem transformar en un taulell reciclable, que no s’incinerarà en acabar-se, evitant així que torni a ser un residu tòxic per humans i medi ambient”, ha expressat.
Dues propostes premiades
Fabián Alejandro Cuspoca (Premi al millor treball de Fi de Màster)
El premi per al millor Treball de Fi de Màster ha estat entregat a Fabián Alejandro Cuspoca, estudiant de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), dirigit pel professor Joan Ramon Rosell, i en col·laboració amb l’empresa Hercal. Fabián va estudiar les barreges amb àrids reciclats i calç com a conglomerant per a l’ús en paviments exteriors. Tal com explica el mateix estudiant, “amb la meva proposta es redueix l’impacte ambiental que generen altres barreges d’àrids naturals i els generats en la producció de ciment Portland. Les propietats físiques i químiques de la calç com a material conglomerant fan que es requereixi menys energia per a la seva fabricació i es recuperi part del CO₂ generat en la descarbonatació de la pedra calcària.”
Amb la meva proposta es redueix l’impacte ambiental que generen altres barreges d’àrids naturals
“Antigament, en moltes construccions i obres arquitectòniques s’utilitzava la calç com a conglomerant, fins que l’aparició del ciment Portland va provocar una revolució en el sector”, indica l’estudiant. “Aquest material allibera una gran quantitat d’emissions de CO₂. Diferents autors han documentat, que la construcció és un dels sectors industrials més contaminants, sent la producció de ciment Portland l’origen del 5 a l’1 0% de les emissions de CO₂ mundials i del 2 al 3% del consum d’energia primària.”, recalca. En canvi, la calç “té menys empremta mediambiental i unes propietats excepcionals”.
“A partir d’aquest treball, s’han obert altres línies d’investigació, també enfocades en un sector de la construcció més sostenible”, explica.
“Alguns països com Espanya estan veient com s’esgoten els recursos naturals. Això provoca que hagin de sorgir noves idees per aplicar processos circulars i sostenibles en tots els sectors”, assegura. Amb aquesta investigació, Cuspoca vol “retornar al medi ambient tot el que les anteriors generacions han generat”.
En línies generals, “aquest projecte s’emmarca dins d’un model de producció de material principal per a pavimentacions exteriors, que involucra la reutilització de materials i els addiciona a uns altres amb menors petjades mediambientals, permetent estendre el cicle de vida dels mateixos en un sistema d’economia circular”.
L’estudiant expressa que el reconeixement que li han atorgat “ha estat tot una sorpresa”. “Em sento molt alegre, no només per cumplir els meus objectius, sinó també per aportar el meu granet de sorra”, afegeix.
Rim Bouarourou (Premi al millor treball de Fi de Grau)
El premi al millor Treball de Fi de Grau ha estat per a Rim Bouarourou, estudiant de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), dirigit per la professora Marta Domènech Rodríguez. Bouarourou va investigar l’actitud arquitectònica dels animals per utilitzar-la com a aprenentatge per a l’arquitectura humana.
El seu treball és una reflexió i una proposta sostenible davant la crisi climàtica. Segons l’estudiant premiada, “vaig reprendre l’actitud arquitectònica animal de manera sostenible i optimitzada en els materials, estructura i forma, i a partir d’aquí, vaig veure com podríem extrapolar aquesta actitud al món humà”. “L’arquitectura animal es basa en l’ús racional dels materials, una relació estreta entre forma i matèria i una economia de mitjans que intenta fer millors espai amb el mínim ús de recursos possible; això ens fa considerar-la com una arquitectura sostenible” ha afirmat l’aulumna premiada. Bouraurou explica que “la idea és tornar a veure aquests materials en un futur, de quina manera ho farem per ser més sostenibles i eficients”.
La idea és tornar a veure aquests materials en un futur per ser més sostenibles i eficients
Assegura que el projecte ha estat fet des d’una visió de robòtica, d’innovacio i tecnologia, “que permetés aconseguir unes estructures més eficients a nivell de material i estructura”.
