Cal Vila, La Casa de les Tisores. Té divers noms populars. És un immoble de l’Ajuntament de Terrassa amb més de 200 anys d’història. Està profundament deteriorat però el seu mur sud és molt visible. Es troba davant de la Seu d’Ègara, de la qual ha d’esdevenir el Centre d’Interpretació, un equipament museístic. Però el projecte haurà d’esperar. De moment, no hi ha diners per assumir-lo.
És la primera finca pujant pel carrer Major de Sant Pere, a mà esquerra, però el seu número és el 5. La seva enorme façana exterior, l’orientada al sud, constitueix, al costat de la joia de la Seu d’Ègara, que s’aixeca, majestuosa, davant, el principal reclam visual en arribar a la plaça del Rector Homs des del pont de Sant Pere. Aquesta façana pètria posseeix, a més, un atractiu extra: unes tisores clavades en el morter que es van fer famoses fa set anys en descobrir-les un parell de nens. Les tisores ara no són visibles perquè les cobreix vegetació rampant. Com cobreix el futur immediat, i part del passat, la incertesa sobre què fer amb aquest casalot l’interior del qual està en ruïnes i que pertany a l’Ajuntament.
La casa, que a l’Antic Poble de Sant Pere coneixen com a “Cal Vila”, és de planta baixa més dos pisos superiors. Mesura uns 9 metres de façana i 16 de llarg. Això, sense comptar el pati posterior, orientat al carrer de Joan Duch (l’antic camí del Sagrament), amb una longitud de 14 metres.
Façana principal, al carrer Major de Sant Pere / ALBERTO TALLÓN
L’edifici va ser construït segurament a finals del segle XVIII o principis del XIX i ja figurava en el dibuix de l’entorn del carrer Major de Sant Pere de l’any 1858, que formava part d’un atles tipogràfic traçat per Pedro Moreno Ramírez, segons documentació de l’Arxiu Històric. El padró general de l’Antic Poble de Sant Pere (que era poble independent de Terrassa fins a la seva annexió, l’any 1904) inclou uns Bila (o Vila, en altres referències) com a residents en la finca, que no era seva sinó propietat de José Tobella.
Expropiada
En el parcel·lari de l’any 1931 al 1985 hi apareix una finca amb dos casals a nom de Josep Vilà. El 1948, el titular de l’immoble (en aquells dies, Joaquim Vila) va demanar llicència a l’Ajuntament per transformar una finestra en portal i arrebossar la façana.
La finca va ser expropiada el 2002 en estar afectada pel Pla Especial del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (la Seu d’Ègara), i el casalot i el pati van passar a mans del municipi en una operació que el ple va aprovar el 25 de juliol del 2022.
Per a què? Quin era l’objectiu urbanístic de l’expropiació en aquells moments? L’administració municipal projectava fer allà un vial de continuació del carrer de Josep Rigol i Fornaguera fins al carrer de Joan Duch. El pla semblava tan ambiciós com excèntric. “Concebia una espècie de túnel per la casa. Ens vam mostrar contraris a això i vam aconseguir que el pas de vehicles fos per l’altra banda”, apunta l’entitat veïnal. El poc trànsit del carrer Major de Sant Pere, que es vial de vianants, es desvia per Rigol i Fornaguera cap al carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch, que discorre en paral·lel al parc de Vallparadís.
/ ALBERTO TALLÓN
No es va executar el projecte gran, però sí que s’hi van fer treballs de rehabilitació, perquè aquell edifici, focus de brutícia, alberg precari d’indigents, queia (i cau) a trossos, sobretot en el seu interior. S’hi han dut a terme intervencions de consolidació. La façana (només la façana), pel que fa a les plantes superiors, sembla en bon estat. A la de la planta baixa el deteriorament és evident.
L’associació veïnal de l’Antic Poble de Sant Pere proposa, almenys, de moment, una solució que passi per crear allà un lloc de trobada. Podria ser una espècie de terrassa de bar. Un vell projecte suggeria posar-hi una parada ambulant de menjar. Per dur a terme un pla així, s’hauria de segregar l’edifici del pati, que és el que proposa l’associació.
L’Ajuntament té plans per al casalot, però a llarg termini. Preveu instal·lar-hi un Centre d’Interpretació de la Seu d’Ègara, però no hi ha diners per a això, de moment. El consistori busca finançament per posar en ús l’espai i descarta destinar la finca a cafeteria o similar “tenint en compte les necessitats de rehabilitació que això implica”, tant a l’interior com al pati ara desbordat de mala herba.
