El Govern ha decretat aquest dimarts la preemergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que aplega uns sis milions de persones, entre ells els veïns de Terrassa i la comarca del Vallès Occidental. Es tracta d’un estadi de transició entre l’actual estat d’excepcionalitat i l’estat d’emergència que permetrà intesificar algunes mesures per forçar la reducció dels consums d’aigua davant la manca de pluges que afecta tot el territori.
La declaració afectarà 202 municipis de 14 comarques, entre aquests hi ha la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana i Girona. El canvi de fase implica una reducció de la dotació màxima d’aigua per habitant i dia, que passarà dels 230 als 210 litres. La resta de restriccions es mantenen igual que en fase d’excepcionalitat, exceptuant la dotació d’aigua permesa per al reg de superfícies de gespa destinades a l’esport federat, que passa de 450 a 200 m³ per hectàrea al mes. Davant la situació de sequera, l’executiu ha fet una crida a “forçar” l’estalvi d’aigua per allunyar la fase d’emergència, que implicaria restriccions que afectarien el consum domèstic.
Quines restriccions hi haurà?
La resta de restriccions es mantenen igual que en l’escenari d’excepcionalitat. Per tant, es manté la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, i la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg).
En aquesta nova fase, també es mantindrà la prohibició d’omplir piscines privades d’ús individual o unifamiliar i només es permetrà el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d’ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua. Aquest últim cas inclou, entre d’altres, piscines municipals o altres d’accés públic com les dels establiments turístics, centres esportius i també les piscines d’ús privat de les comunitats de propietaris. Així mateix, es manté la prohibició d’omplir o reomplir piscines que no tinguin sistemes de recirculació de l’aigua.
De la mateixa manera, es manté també la prohibició de netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, siguin públics o particulars. En el cas de la neteja de vehicles, l’ús de l’aigua queda limitat, com en fase d’excepcionalitat, a la neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat. I, finalment, també es manté la prohibició de reomplir total o parcialment les fonts ornamentals, llacs artificials i d’altres elements d’ús estètic de l’aigua.
La declaració de l’estat de preemergència és un pas més per fer front a la sequera que viu el país, la més greu des que es tenen registres. La magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més extrem, la sequera dels anys 2005-2008. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la ratxa seca acumula ja 31 mesos -en la sequera del 2008 en van ser 19-, i el 50% del territori català s’ha vist afectat de manera persistent, amb un dèficit global de precipitació de 446 mm. Per tornar a una situació de normalitat, segons va apuntar el Meteocat la setmana passada, caldria una precipitació equivalent a la pluja que cau de mitjana a Barcelona en tot un any. Tanmateix, no es preveu cap episodi de pluja abundant en el curt i mitjà termini.
El Govern ha decidit passar de la fase d’excepcionalitat a la fase de preemergència en el sistema Ter-Llobregat, àmbit on viuen més persones i on hi ha una major concentració d’activitat comercial i industrial, atès que inclou l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un estadi que no està previst en el Pla Especial de Sequera i, segons va explicar el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, la setmana passada, es decreta amb la voluntat d’enviar un missatge d’alerta a la ciutadania per tal que augmenti el seu estalvi d’aigua davant una situació de sequera “molt crítica”. És, per tant, un estadi de “transició” cap a la fase d’emergència que, segons l’executiu, podria arribar a finals de desembre o al gener.
Quin és el consum d’aigua en cada municipi?
Precisament, aquest dilluns l’ACA va actualitzar les dades de consum d’aigua per municipi durant el mes d’octubre. Segons es desprèn d’aquestes, dins el sistema Ter-Llobregat, que inclou les unitats d’explotació Embassaments del Llobregat, Embassaments del Ter i Embassaments del Ter-Llobregat, hi ha una seixantena de municipis que incomplien la dotació de 230 litres d’aigua per habitant i dia, fins ara dictaminada com a topall de consum.
Així, durant el mes d’octubre, els municipis que van registrar un consum d’aigua més elevat van ser Riudellots de la Selva (la Selva), amb 665 litres, Torrent (Baix Empordà), amb 500 litres, Pacs del Penedès (Alt Penedès), amb 498 litres, Matadepera (Vallès Occidental), amb 468 litres, i Vilobí del Penedès (Alt Penedès), amb 451 litres.
D’altres municipis amb un consum molt elevat són Begur (Baix Empordà), amb 409 litres el mes d’octubre, Olivella (Garraf), amb 367 litres, o Vallromanes (Vallès Oriental), amb 348 litres d’aigua per persona i dia.
Terrassa, per sota dels màxims permesos
En el cas de Terrassa, la ciutat està per sota dels límits de 230 litres d’aigua per habitant i dia, amb un consum de 182. També per sota del nou topall.
