“Agraïm molt aquestes mostres de solidaritat”, diu Gemma Gimferrer mentre repassa la recollida de signatures impulsada a Change.org perquè el restaurant del monestir de la Mola continuï sent això, restaurant els treballadors del qual, alhora, cuiden el patrimoni i recullen les deixalles de l’entorn. “Ara ja hi ha 995 signatures”, comenta la Gemma, responsable de l’establiment. Són les 12.35. Havien transcorregut 17 hores des que Enric Ciscar havia activat la campanya d’adhesions. Mira, ja hi ha 1.000 signatures. “No sé quantes necessitarem…”.
El suport que aconsegueixi serà simbòlic, però val més això que res en aquesta controvèrsia generada a Terrassa, Matadepera, la comarca i part de l’estranger per la decisió: al restaurant situat al monestir del segle X que corona la muntanya de Sant Llorenç li queda poc, perquè el contracte de cessió expira el febrer del 2024 i ja és oficial que la concessió no es renovarà. La petició es titula “Preservem la Mola” i té com a destinataris la presidenta de la Diputació de Barcelona i l’alcalde de Matadepera, una perquè l’organisme provincial és el propietari del monestir i gestor del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on hi és, i l’altre perquè és el primer edil del terme municipal on es troba l’establiment.
Fórmula legal
Així comença la petició: “Els sotasignants us demanem que, una vegada finalitzada la concessió que hi ha al cim de la Mola, l’endemà continuï havent-hi el servei de restauració i vigilància del monestir romànic del segle X”. Noti’s: diu “vigilància”, també. L’escrit prossegueix, i acaba, així: “Els demanem que es busqui la fórmula legal, que segur que existeix, perquè això sigui així i paral·lelament al funcionament actual es facin les obres, inversions i millores necessàries per al seu bon funcionament, gestió i servei de futur”.
La Gemma no sap “res de res” per part de la Diputació. Ella mateixa va posar en marxa les reaccions amb un SOS a xarxes socials fa unes setmanes. El 2 de novembre, aquest diari es va fer ressò de la demanda. La Gemma recordava que ella i els seus treballen a la Mola des de fa 57 anys, “no sols donant menjar sinó també cuidant de l’entorn” i incidia en aquesta variable. Tancar l’activitat de restauració al cim de Sant Llorenç provocarà “una destrucció del patrimoni i una degradació de l’entorn, perquè no hi ha un pla B”. La gent no deixarà de pujar a la Mola si deixa d’haver-hi restaurant. Els excursionistes pujaran igual, però “ningú es preocuparà de recollir les deixalles”, ni vigilarà l’estat del monestir.
“Agraïm molt aquestes mostres de solidaritat”, diu Gemma Gimferrer, una de les responsables del restaurant
La Gemma va enviar una carta a la Diputació. “Em diuen que l’han rebut, però res més”. El 2 de novembre, l’organisme va deixar clar que la concessió és “improrrogable d’acord amb les bases i el contracte”. Afirma, però, que estudia “diferents escenaris” per continuar amb el servei de restauració, però aquest s’ha d’adequar “a la normativa” en el marc de la Carta Europea del Turisme Sostenible.
Els ecologistes
Entitats ecologistes com Adenc, la Paparola, SOS Vallès o Via Vallès van emetre dimecres un comunicat. Recordaven que el juliol passat ja havien destacat que la presència del restaurant havia esdevingut “una activitat no compatible amb la protecció de la natura”, sobretot pels rucs i mules que pugen els queviures al monestir. Ara, aquestes entitats afegeixen que el concessionari, que només havia de servir refrigeris als excursionistes, “s’ha extralimitat” i funciona com un restaurant “pràcticament a ple temps, cada dia de l’any”.