Taigua, l’empresa municipal de distribució d’aigua a Terrassa, estudia reduir la pressió de l’aigua a la ciutat “com a mesura d’estalvi davant l’agreujament de l’actual estat de sequera”.
La falta de pluja ha provocat que els embassaments de les conques internes de Catalunya hagin arribat al seu mínim històric, ja que estan per sota del 19% de la seva capacitat. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha qualificat la situació de “crítica” per ser, aquesta, la pitjor sequera dels darrers 100 anys a Catalunya, i ha demanat als municipis afectats que actuïn davant l’entrada de mesures més restrictives. Aquestes endureixen les que estan vigents en l’estat d’excepcionalitat, en el qual es troba Terrassa des del mes de març. La Generalitat està valorant declarar aquest mes l’estat d’emergència a Barcelona, o bé una fase de transició de preemergència, al sistema Ter-Llobregat.
Mesures a estudiar
Segons l’Ajuntament, “l’empresa municipal Taigua ja treballa en l’adopció de diferents mesures. Una d’elles és l’estudi que farà els pròxims dies en dos àmbits de la ciutat per avaluar i comprovar els efectes de reduir la pressió de l’aigua de la xarxa de subministrament i, una altra, serien restriccions alternatives del subministrament en determinades zones de la ciutat o bé en diferents franges horàries“.
Fins ara, aquest estudi s’ha fet seguint el model matemàtic de simulació de Taigua, “i els resultats mostren un estalvi d’aigua de fins al 5%. Serà a partir de la setmana entrant quan es facin les proves físiques per constatar els resultats de les simulacions fetes per ordinador”.
En paral·lel, el consistori “està estudiant fórmules per obtenir aigua de fonts alternatives a la xarxa, com és l’aprofitament d’aigües freàtiques, amb la recuperació de pous, i el possible ús d’aigües regenerades, ja que l’objectiu principal és reduir els consums en tots els àmbits, ja sigui el domèstic, com també comercial i industrial”.
Fins ara, els estudis de reducció de la pressió s’han fet seguint el model matemàtic de simulació de Taigua, “i els resultats mostren un estalvi d’aigua de fins al 5%”, diu l’Ajuntament
La regidora de Cicle de l’Aigua i Protecció Civil, Patrícia Reche, afirma que la única solució és estalviar: “Hem de ser conscients que som en una situació crítica i que l’estalvi és fonamental. Amb aquesta voluntat vàrem aprovar la modificació de l’estructura tarifària de la factura de l’aigua per al 2024 per reduir els consums i incentivar a què els més estalviadors paguin menys”.
/ ALBERTO TALLÓN
L’Ajuntament recorda que fa vint anys que no modifica aquesta estructura “i ara ho ha fet en un context en què la gran escassetat d’aigua obliga a prendre mesures que promoguin l’estalvi. Però, també, perquè les noves tarifes ajudin a incrementar les inversions que permetin millorar les instal·lacions i la xarxa de subministrament i contribuir, així, a prevenir avaries i pèrdues d’aigua. D’aquesta manera, es millorarà el rendiment de la xarxa i una correcta prestació del servei. Uns canvis a la factura que no comportaran un increment de caràcter lineal, sinó que estarà determinat pel consum d’aigua que faci cada usuari”.
La setmana entrant es reunirà el Comitè Municipal de Sequera que, des de l’activació de l’estat de prealerta el febrer de 2022, es convoca de manera periòdica. L’objectiu és “valorar la situació en cada moment; preparar les accions concretes d’estalvi d’aigua potable en cadascuna de les fases i alertar als serveis municipals de la implantació de diverses iniciatives, d’acord amb les mesures extraordinàries i urgents adoptades en cada estat declarat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)”.
Procedència de l’aigua
A Terrassa, l’aigua prové en un 80% del riu Llobregat i, per tant, depèn molt directament dels embassaments de la conca d’aquest riu com són el de la Baells, la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç. La resta s’obté principalment d’una xarxa de pous i mines del terme municipal.
Estat d’excepcionalitat
La Generalitat va declarar el 6 de març l’entrada a l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica en el sistema Ter Llobregat, al qual pertany Terrassa, degut a l’empitjorament de les reserves, ja que els seus embassaments estaven per sota del 30% de la seva capacitat.
“Hem de ser conscients que som en una situació crítica i que l’estalvi és fonamental”, afirma la regidora Patricia Reche en argumentar la pujada de tarifes
Amb l’estat d’excepcionalitat “es redueix el 40% del consum d’aigua per a usos agrícoles i el 15% per a usos industrials. Es prohibeix el reg de zones verdes (només es permet l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores); la neteja de carrers amb aigua només és possible si hi ha situacions de possible insalubritat i es redueix la dotació màxima d’aigua subministrada per litres, habitant i dia (que inclou no només l’ús domèstic, sinó també el comercial, industrial, municipal i les possibles pèrdues)”. En l’estat d’alerta el consum és de 250 litres per habitant i dia; en excepcionalitat, de 230; i en estat d’emergència el volum total d’aigua que entra al dipòsit municipal per abastir la població no pot superar els 200 litres per habitant i dia.
A la planta de captació i potabilització d’Abrera es construirà un nou dipòsit / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Aquest màxim es pot reduir a 180 litres, en el cas d’emergència de nivell 2 i a 160 litres si s’arriba al nivell 3.
El pla municipal d’emergència
L’Ajuntament compta amb un Pla Municipal d’Emergència en Situacions de Sequera a Terrassa (PE) que planifica totes les mesures que cal emprendre davant de cada escenari d’avís (prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència) que decreti l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El Pla Especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual Sequera (PES), elaborat per aquest organisme, marca les directrius principals, que després els municipis detallen en els seus plans municipals. Aquest document de directrius conté un total de 56 mesures per reduir, de manera gradual, el consum d’aigua, i que són aplicables a cadascun dels estats de sequera definits per l’ACA: normalitat; prealerta; alerta; excepcionalitat i emergència.
