L’aigua de l’aixeta tindrà més bon gust abans d’acabar el mandat. El govern té sobre la taula un projecte d’homogeneïtzació de l’aigua que ha de reduir el sabor a clor de l’aigua domèstica perquè sigui més agradable. L’objectiu “és que deixem de comprar aigua envasada i passem a consumir aigua de l’aixeta. És més sostenible i ara aconseguirem que tingui més bon gust”, apunta Patricia Reche, regidora de Cicles de l’Aigua.
Per a millorar el gust característic de l’aigua de Terrassa, aquesta se sotmetrà a un procés d’homogeneïtzació. El procediment es farà incrementant la presència a l’aigua de Terrassa de líquid procedent d’Aigües Ter Llobregat (ATLL).
El nou dipòsit es construirà al subsol de la planta de captació i potabilització d’Abrera / Nebridi Aróztegui
La planta catalana sotmet a les seves aigües a un procés d’electròlisi reversible que elimina la presència de sals, un component que potencia el gust del clor. Una major presència d’aquesta aigua “més bona” a l’aigua de Terrassa ha de revertir en una millora del gust.
Com Terrassa, ATLL també capta aigua del riu Llobregat, concretament a les aigües superficials del riu. L’origen salí geològic d’aquestes aigües i de les mines de Sallent potencia el gust de clor de l’aigua, que millora considerablement amb el procés d’electròlisi reversible que aplica ATLL.
Per homogeneïtzar les dues aigües (ATLL-planta d’Abrera), Terrassa construirà un gran dipòsit soterrani on es procedirà a barrejar-les. No serà un procés constant i regular. “Les proporcions variaran en funció de la situació de l’aigua en cada moment”, expliquen des del servei de Cicles de l’Aigua. Variaran tenint en compte els nivells de salinitat i d’altres components que l’aigua tingui en cada moment.
La tria del sistema d’homogeneïtzació de l’aigua i l’augment de l’aportació (compra) a ATLL aparca de moment el projecte de sotmetre l’aigua de Terrassa a un procés d’osmosi. Com els equips que habitualment tenim a casa, aquest sistema milloraria de manera rotunda el gust de l’aigua a Terrassa.
Vàries són les raons per les quals queda aparcat, de moment. “El consum elèctric de l’osmosi és molt elevat. L’homogeneïtzació és més sostenible i també aportarà un més bon gust a l’aigua de l’aixeta”, explica Reche.
Els costos també juguen a favor de l’homogeneïtzació. L’opció de l’osmosi suposa una inversió de 20 milions d’euros. Per contra, al procés d’homogeneïtzació el cost s’encarirà per la compra més gran d’aigua a ATLL, que ha anunciat un increment del 30% en el preu que ven als municipis. “Aquest és un indicador que estem tenint en compte a l’hora de fer el pressupost. Però l’encariment de preus afecta més ciutats com Barcelona, que només s’abasteix d’ATLL. Terrassa, ho fa parcialment”.
L’objectiu del projecte per millorar el gust de l’aigua a Terrassa és convèncer la ciutadania dels avantatges de deixar de consumir aigua embotellada: estalvi econòmic i no generar residu plàstic / nebridi aróztegui
En aquest moment, la ciutat ja barreja l’aigua que consumeix. La que capta al riu Llobregat la mescla amb la procedent de pous i mines. Paral·lelament, en funció de les prestacions de l’aigua en cada moment, injecta a la xarxa aigua d’ATLL, en una proporció mitjana que frega el 30%.
El procediment actual no barreja l’aigua d’ATLL amb la de la plata d’Abrera. Aquestes arriben segregades. Amb el nou dipòsit d’homogeneïtzació, les dues aigües es fusionaran, generant una única combinació que viatjarà fins als dipòsits de Can Boada i Can Poal, per a la seva distribució a les llars, els comerços i les empreses.
El resultat ha de ser una aigua amb més bon gust que l’actual. Prou agradable per convèncer bona part de la ciutadania a deixar de comprar i carregar ampolles d’aigua.
“El gust de l’aigua és un tema de percepcions”, apunta Reche. “Tenim la idea que l’aigua a Terrassa té mal gust, però no és tant així. Al Vegan Fest van instal·lar una font amb aigua de l’aixeta freda i oxigenada i molta gent no notava gaire la diferència. Ara, l’objectiu és millorar el gust i que més persones es decideixin a beure aigua de l’aixeta”.
Un dipòsit soterrat que estarà fet el 2026
La construcció del dipòsit que permetrà fer l’homogeneïtzació de l’aigua de Terrassa i la procedent d’ATLL ha d’estar enllestida l’any 2026. Són les previsions de l’Ajuntament i de l’empresa municipal Taigua. Si es confirmen, d’aquí a tres anys, coincidint amb el final de mandat, l’aigua de l’aixeta de Terrassa haurà millorat el gust.
En aquest moment s’està redactant el projecte del nou dipòsit i la previsió és licitar obres el 2024. “La idea és que entre el 2025 i el 2026 l’homogeneïtzació de l’aigua sigui una realitat a la ciutat de Terrassa”, comenta Reche. La regidora explica que paral·lelament, “s’estan fent actuacions a la planta potabilitzadora d’Abrera amb tractament del clor que potenciarem”.
Reche insisteix que l’aigua de l’aixeta és més sostenible, més econòmica i no genera residu” plàstic. “Intentarem afinar al màxim perquè la ciutadania s’acostumi i li agradi”. Una manera d’habituar-se, diu, “és posar l’aigua en vidre, deixar-la reposar i millor freda. Un cop oxigenada, no és tan diferent de l’aigua envasada”.
Com consumim l’aigua?
El paper dels tastadors
Un equip de tastadors han analitzat el gust de l’aigua de Terrassa, la dels pous, la del riu i la d’ATLL. La conclusió és que no és estable i varia constantment en funció de les proporcions i de l’estat de l’aigua en origen. Les proporcions es continuaran ajustant per garantir el millor resultat, però el projecte d’homogeneïtzació aportarà més bon gust i més estabilitat.
El 7,8% beu aigua de l’aixeta
A Terrassa, vuit de cada cent persones consumeixen aigua de l’aixeta per a beure i, si sumem els que la utilitzen per cuinar, un 10%. Un 63,4% compra aigua envasada i un 27,4% disposa d’aigua tractada a casa, osmosi o similar.
23 milions en aigua envasada
La factura dels terrassencs en aigua envasada és de 23,3 milions d’euros l’any. La dada la recull l’“Anàlisi de la vida de les alternatives de consum d’aigua a les llars de Terrassa“, presentat per Taigua a l’Eseiaat-UPC.
Posar el got sota l’aixeta costa 0,76 euros l’any
Prop de 18.000 terrassencs beuen aigua de l’aixeta i gasten 0,76 euros l’any pels 547 litres de mitjana que consumeixen per persona. El volum d’aigua que consumim no dispararia el rebut a casa, però sí que reduirira la despesa en ampolles i garrafes d’aigua.
