La regidora Laura Rivas ha visitat l’Smart City Expo World Congress 2023 en representació de l’Ajuntament de Terrassa. El congrés, celebrat en el recinte Gran Via de Fira de Barcelona fins aquest dijous, és l’esdeveniment més influent i de majors dimensions del món sobre innovació urbana. Ha acabat amb rècord d’assistència: 25.300 persones. La regidora de Tecnologia va participar en un tour per pavellons de la fira organitzat per la RECI (Red Española de Ciudades Inteligentes), de la qual Terrassa en forma part. Terrassa ha presentat en una ponència el seu sistema de sobreeixidors de la xarxa de clavegueram, però els reptes de la ciutat vinculats a iniciatives d’innovació són diversos. El Diari de Terrassa resumeix algunes de les propostes finalistes als premis del certamen i la seva hipotètica adaptació a la ciutat, des de la més propera geográficament, la d’una plataforma per a la conservació d’edificis històrics desenvolupada a Saragossa, fins un conjunt d’eines digitals per al control tèrmic de zones urbanes aplicat a Burdeus o el possible ús de patinets especials per al transport urbà a Letònia.
Rèpliques virtuals per protegir edificis històrics
Interior de l’església de Sant Miquel, a la Seu d’Ègara / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Libelium, una empresa de Saragossa, ha posat en marxa una plataforma innovadora “per millorar la gestió de la conservació d’edificis històrics mitjançant bessons digitals, sensors IoT (internet de les coses) i tecnologies de teledetecció per a la supervisió mediambiental”. Els “bessons digitals” (“o digital twin”) són unes rèpliques virtuals de l’objecte a estudiar a les quals s’incorporen dades en temps real. Un cop processades les dades, un cop aconseguida la representació virtual, el sistema pot predir el que, en relació amb el món físic, perceptible, pot amenaçar l’objecte vigilat. L’anomenat “Internet de les coses” al·ludeix a la xarxa col·lectiva de dispositius connectats entre ells i a la tecnologia que permet la comunicació entre aquests punts i el núvol. Libelium ha aplicat aquesta tecnologia per mesurar les condicions de llum, humitat i temperatura de tapissos al Museu d’Osca. Dispositius intel·ligents similars podrien adaptar-se a joies del patrimoni terrassenc com la Seu d’Ègara.
Detecció de temperatura i sensació tèrmica
A Burdeus Métropole (França) s’ha encetat un projecte de detecció de la temperatura, però no sols dels graus confirmats pel termòmetre. També de les sensacions percebudes pels ciutadans. El nom del projecte ho resumeix: “Més ennlà de les mètriques en brut: mesurar la percepció ciutadana de la calor urbana”. Les temperatures a Burdeus acostumen ser de les més altes de França i el programa tecnològic presentat al congrés cerca l’obtenció d’indicadors fiables de la calor ambiental i de les sensacions de les persones, del seu confort tèrmic subjectiu. A Terrassa s’han condicionat als darrers anys “refugis climàtics” que podrien ser gestionats amb eines semblants a la francesa.
Patinets per transportar mercaderies
La irrupció del patinet elèctric i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) genera tensions de convivència a moltes ciutats. Terrassa no n’és una excepció. Al contrari, la situació aquí resulta ser d’allò més paradigmàtica. El control dels VMP s’endurirà a la ciutat, però les experiències a altres indrets mostren una segona lectura d’aquesta forma de mobilitat. Els patinets també poden ser útils amb la regulació adequada. El Bruntor Cargo Kick-Scooter és un projecte desenvolupat a Ikskile, Letònia. Consisteix en l’ús de patinets elèctrics de quatre rodes amb espai de càrrega modular per transport urbà lleuger i ràpid. Els seus responsables presenten el projecte com una solució “rendible i integradora que ajuda a reduir la càrrega física dels empleats i a augmentar la productivitat”. Tenint en compte els problemes de distribució de mercaderies al Centre de Terrassa, potser es tracta d’un projecte a estudiar.
Una xarxa intel·ligent de càmeres de seguretat
No som una ciutat mastodòntica com la que ha donat a llum el projecte següent, perquè Bangalore (l’Índia) té més de 13 milions d’habitants. Pot semblar excessivament simple apartar població i pautes culturals a l’hora d’analitzar la iniciativa en si, però segurament aquesta és emmotllable a una localitat de les característiques de la nostra. Bangalore ha entrat en els Premis de la Seguretat del certamen amb un projecte (Bangalore Ciutat Segura) d’ Awiros basat en una anàlisi de vídeo massiva mitjançant múltiples aplicacions d’Intel·ligència Artificial. El sistema està integrat per 5.500 càmeres. Terrassa es troba immersa en l’actualitat en una redefinició de l’ús de dispositius de vigilància amb imatge. Fa unes setmanes es va anunciar la implantació de càmeres a Can Parellada, pla que forma part d’un de més envergadura a la zona sud de la ciutat. Sobretot, a polígons industrials. I es col·locaran més equips a altres sectors. La gestió informàtica de tota la xarxa serà un repte a afrontar a curt termini.
Drons per a operatius d’emergències
Aquesta és una iniciativa innovadora més propera en l’espai. Citymesh, empresa de la ciutat belga d’Oostkamp, ha desplegat una xarxa de 70 drons que serviran de suport a intervencions d’emergències. A serveis policials, però també de bombers, i a tot el país. La solució (Drones-in-a-Box) recopila “informació crítica” des de determinats llocs i, segons els seus impulsors, facilita als responsables dels operatius prendre “decisions millors i més ràpides”. En l’àrea de Terrassa els Mossos d’Esquadra utilitzen una unitat de drons per a determinats operatius i l’Ajuntament s’havia plantejat a la creació d’una secció anàloga a la Policia Municipal. La seva implantació, no obstant això, no és fàcil i depèn en bona part de la normativa supralocal. Potser un projecte com el plantejat a Bèlgica, compartit, podria omplir aquest buit a Terrassa i poblacions properes.
