El tipus de violència predominant contra la dona és la psicològica, aquest maltractament lent i silenciós gairebé sempre infligit entre les quatre parets domèstiques. El 56% dels casos de maltractaments atesos pel SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de Terrassa correspon a aquest apartat de violència psicològica que després es denuncia poc: només el 23,5% dels casos arriben a coneixement d’instàncies judicials. I en aquest àmbit només es concedeix un 6% de les ordres de protecció.
La incidència dels maltractaments psicològics en el dia a dia de moltes dones ha centrat bona part de la presentació, aquest dimecres, de la campanya d’actes per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (el 25 de novembre). El programa, que acabarà el 4 de desembre, conté 22 propostes: exposicions, tallers, teatre, formació, xerrades i, per descomptat, el 24 i el 25 de novembre, la crida a una acció ciutadana consistent en la penjada de papallones als balcons. Aquest és el programa previst.
Comemoració, l’any passat, del dia internacional contra la violència masclista / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Unes 820 dones són objecte de protecció i seguiment policial en l’actualitat a Terrassa, la majoria, unes 700, per part dels Mossos d’Esquadra. La resta, per efectius de la Policia Municipal. El maltractament “és una realitat que no pot ser ignorada”, ha subratllat en la presentació Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques de Gènere. En aquest mandat. el govern municipal vol deixar clar, encara més, que el posicionament de rebuig “a la cultura patriarcal” és una prioritat; que “el 25 de novembre ha de ser tots els dies”; que Terrassa, tot i sentir-se “orgullosa” de les seves polítiques contra la violència de gènere, ha de continuar fent passos per estendre la conscienciació a la societat i aconseguir que tots els entorns disposin de la informació suficient “per poder acompanyar a les víctimes”.
Unes 820 dones són objecte de protecció i seguiment policial en l’actualitat a Terrassa, la majoria, unes 700, per part dels Mossos d’Esquadra. La resta, per efectius de la Policia Municipal
Melgares ha destacat l’èxit de la proliferació de “punts liles” d’assessorament en entitats i actes festius, i ha felicitat la Policia Municipal per la formació impartida a professionals de l’oci nocturn de la ciutat. L’objectiu, segons l’edil, “és frenar la normalització de la violència masclista”, que moltes vegades colpeja “amb formes subtils i, si cap, més perilloses” que les que afloren.
Teresa Mur i Lluïsa Melgares, durant la presentació de la campanya
Formació sanitària
A la necessitat d’incidir en la formació s’ha referit també Teresa Mur, doctora i representant de la Taula de Violència Masclista. En el seu àmbit, el sanitari, resulta de crucial importància per una evidència que no sempre sembla tan evident: “La violència provoca malalties i els sanitaris estem per atendre i curar”. Cal posar èmfasi en la formació del personal per a la prevenció i el coneixement de protocols i circuits d’atenció. En moltes ocasions les víctimes recorren al metge de família com a última opció per a esplaiar-se. I els professionals han d’estar preparats per a afrontar aquestes situacions.
En el que portem d’any, només el 23,5% dels casos de violència psicològica coneguts pel SIAD han acabat en denúncia. I això que aquest tipus de violència constitueix el 56% de tots els casos. “Les ordres de protecció que es concedeixen en aquesta mena d’agressions també són poques en relació amb el nombre de dones que les sol·liciten. Parlem d’un 6%”, assenyala el consistori. Les agressions físiques són menys (el 29,3%), però es denuncien més: el 53,5%.
A Terrassa s’han organitzat 22 activitats fins el 4 de desembre / ALBERTO TALLÓN
La violència sexual només representa el 5,5% dels assumptes, però té un índex alt (46%) de denúncies. La violència global és la més extrema, perquè concentra agressions físiques, sexuals i psicològiques. Constitueix el 5,3% del total.
El SIAD-Casa Galèria ha atès en deu mesos 957 dones (no totes víctimes de violència), un 10% més que en el mateix període de l’any anterior. La majoria de dones que han acudit a aquest servei municipal són de nacionalitat espanyola: el 75%. Les marroquines conformen el col·lectiu més nombrós de dones d’origen estranger, amb el 9% del total d’usuàries. La franja d’edat majoritària, amb la meitat dels casos, és la compresa entre els 30 i els 45 anys. Les dones majors de 66 anys són el 6%.
