En un termini d’uns tres anys, les esglésies de Sant Pere de Terrassa seran rodejables a peu, 360º envoltables. Avança el projecte per completar-hi una circumval·lació per la part de darrere del conjunt monumental. L’obra costarà gairebé un milió d’euros. El veïnat de l’Antic Poble en destaca que eixamplarà el barri.
“Aquest projecte és la culminació de la urbanització de l’Antic Poble de Sant Pere i correspon a l’última fase (fase G) de la urbanització perimetral del recinte de les Esglésies de Sant Pere”. Això resa l’exposició d’antecedents del pla executiu d’una obra cridada a “revolucionar” aquest barri-poble i els voltants de la Seu d’Ègara tot just quan aquest complex es troba immers en el procés per esdevenir Patrimoni Mundial de la Unesco. El projecte urbanístic, amb un pressupost de 977.319 euros, consisteix en la creació d’un vial de cornisa per sota de les esglésies per fer-ne una circumval·lació i un nou pas entre el recinte i el parc de Vallparadís. Serà un enllaç de vianants i una mena de mirador des de baix des del qual es descobrirà “el paisatge posterior” de la Seu d’Ègara.
Per a l’associació veïnal de l’Antic Poble de Sant Pere es tracta d’un pla “que transforma i amplia” el barri. Amb l’execució del projecte es guanyarà un indret per passejar per darrere de les Esglésies “i, per tant, s’eixamplarà l’Antic Poble”, subratlla Jaume Rosset, president de l’entitat.
La Seu d’Ègara serà totalment circumdable a peu / ALBERTO TALLÓN
Quan serà això? Doncs segurament d’aquí a tres anys, a tot estirar, perquè l’execució d’aquest pla urbanístic està inclosa en els fons europeus Next Generation i el termini, en principi, no pot superar l’any 2026. El mateix equip redactor del projecte actual ja n’havia confeccionat un a principis del 2008; deu anys després l’Ajuntament va demanar-ne una revisió per dur-lo a terme en dues fases, però sense alterar el primer en el que és substancial. I el que és substancial era fer obres per “enllaçar el carrer de la Rectoria amb el de Josep Rigol i Fornaguera, configurant una nova cornisa del conjunt monumental a la seva façana envers el parc de Vallparadís”. L’obra està contemplada en el Pla Especial del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.
Quan fa anys es va connectar el carrer de Rigol i Fornaguera amb el carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch va restar pendent la unió d’aquest sector amb el final del carrer de la Rectoria, per completar-ne la circumval·lació. La superfície subjecta al procediment: els carrers de Rigol i Fornaguera i de la Rectoria i el terreny ubicat entre els murs superior i inferior de la seu d’Ègara en la zona orientada al parc de Vallparadís.
Per a l’associació veïnal de l’Antic Poble de Sant Pere es tracta d’un pla “que transforma i amplia” el barri.
El projecte estableix dos sectors “clarament diferenciats”. El primer és la prolongació de Rectoria, “que conforma l’accés més natural i accessible al parc des de l’àmbit de les Esglésies”. El segon és l’esplanada a la qual es pot accedir des de la cruïlla de Rigol i Fornaguera amb Puig i Cadafalch, una zona, aquesta, delimitada per dos murs de pedra: el mur original del recinte i un altre d’inferior que va ser edificat a principis del segle XX precisament a conseqüència de les intervencions del conegut arquitecte.
Segons el projecte, aquest mur “acaba esdevenint un límit físic entre ambdós sectors, que es troben a cotes topogràfiques i morfològiques clarament diferenciades”. L’espai situat entre els dos murs es converteix en una zona “ambigua”, de difícil accés. Un cop sobrepassada l’esplanada inicial, “el terreny davalla bruscament cap al parc”, i hom es troba amb el mur segon, “una barrera visual important” que no permet veure la Seu d’Ègara des del parc de Vallparadís.
Enderrocs i canvis
S’enderrocarà la rampa provisional cap a la passera i el vial d’accés al parc serà substituït per un de nou que travessarà el mur de pedra del segle XX a la dreta del contrafort. I s’hi col·locaran noves escales i baranes. Es farà ús principalment de la llamborda granítica existent i l’enllumenat serà totalment nou, amb columnes que substituiran les llumeneres actuals.
/ ALBERTO TALLÓN
La primera fase connectarà Rectoria amb la passera, incorporant-hi dues escales. La segona correspon a la prolongació del vial acabat en la primera fase amb el carrer de Josep Rigol i Fornaguera. L’objectiu més important, segons els arquitectes redactors del projecte, és assolir “l’atmosfera urbana adequada a l’específica morfologia del nucli, atenen la seva antiguitat i, molt especialment, la seva vinculació amb el conjunt monumental”, ja que es tracta del “veritable nucli fundacional de tot el conjunt urbà”.
I el pont de Sant Pere
És un projecte diferent, però vinculat, en terminis i vocació, al primer. El pla de rehabilitació del pont de Sant Pere també ha d’estar enllestit en uns tres anys. L’Ajuntament ja disposa de l’acord de subvenció a càrrec dels fons Next Generation, però encara no ha tancat el calendari concret d’una intervenció integral pressupostada en prop d’un milió d’euros (999.966,87). L’estructura, del segle XVII i de 57 metres de longitud i 4 d’amplada, serà restaurada amb treballs que inclouran la injecció de morter per a la consolidació de l’estructura i la substitució de la polèmica barana i del paviment. I la retirada de vegetació i la implantació d’il·luminació.
El pont de Sant Pere serà rehabilitat / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El projecte, però, està encallat en el programa Minerva d’anàlisi dels possibles conflictes d’interessos, un control inherent a aquestes subvencions europees. La previsió, no obstant això, implica començar les obres a principis del 2024 i acabar-les a finals del mateix any. Uns estudis del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC van sustentar els arguments per a una actuació que, a més de resoldre les patologies detectades al pont, busca fer més visible el monument. Durant el segle XX es va considerar l’opció de la demolició del pont un parell de vegades, l’any 1918 i el 1961. Aquesta passera és sols per a vianants des del 2006. Fins aquell any encara hi circulaven vehicles a motor.
