Terrassa ha superat els 225.000 habitants aquest any 2023, segons les dades del padró recollides per l’Observatori de la Ciutat. Això suposa un creixement de 1.388 habitants respecte a l’any anterior i un increment de més de 65.000 residents des de finals dels anys 80, quan a Catalunya triomfava l’eslògan “Som 6 milions”.
Quaranta anys més tard, l’última estimació de l’Idescat confirma que Catalunya ha superat per primera vegada els 8 milions d’habitants aquesta tardor, el que suposa un creixement de dos milions de persones. Una quarta part de la població catalana ha arribat –per creixement natural o per migració–en aquest període.
Des de la campanya catalana del “Som 6 milions”, l’any 1978, la ciutat ha guanyat 65.257 habitants / Alberto Tallón
Terrassa ha contribuït de manera decidida a l’increment demogràfic del país. En les quatre dècades que van dels anys vuitanta al 2023, la població egarenca ha guanyat 65.257 habitants. La ciutat ha crescut en la mateixa proporció que el país i, a gener de 2023, veu com un de cada quatre terrassencs han arribat a Terrassa en les darreres quatre dècades.
La darrera estimació de l’Idescat analitza els creixements de població a Catalunya, on la població ha crescut majoritàriament per l’arribada de persones nascudes a altres països. Concretament, un 21% dels habitants de la Catalunya de 2023 són nascuts a l’estranger. Aquesta arribada ha compensat la baixada de la natalitat –que frega l’1,2 els fills per dona, un dels índexs més baixos del món–, però no l’envelliment de la població. L’edat mitjana de la població és avui de 43,3 anys, quan el 1987 era de 36,3 anys.
De fet, Catalunya, i també Terrassa, ha conegut grans onades migratòries i comparativament l’aportació del creixement natural (naixements) ha tingut un paper menor, tot i que sempre positiu. Fins a 2018, data des de la qual les defuncions superen els naixements.
Terrassa, un 39,86% més
Pel que fa a Terrassa, la ciutat se situa entre els municipis catalans que més creixen demogràficament. Entre 1987 i 2022 (són les darreres dades de l’Idescat, amb una població local de 224.114 habitants), Terrassa ha crescut un 39,86% i ha passat dels 160.245 habitants de 1987 als 224.114 de gener de 2022.
En comparació amb els municipis de l’entorn, la veïna Sabadell ha crescut un 15% en el mateix període i les ciutats que lideren amb Terrassa el rànquing demogràfic català han perdut població: Barcelona (-3,9%9), Hospitalet (-4,41%) i Badalona (-0,32%).
Des de la campanya dels “Som 6 milions”, els increments de població s’han fet notar de forma general a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on 121 dels seus 125 municipis han guanyat població. Pel que fa a les migracions internes, els moviments de població dels municipis petits a les grans ciutats es manté, però a la regió metropolitana de Barcelona, l’efecte centrifugador de la capital desplaça població als municipis vallesans.
Terrassa ha vist creixen gairebé un 40% el seu cens en quatre dècades, Rubí un 67,8%, Castellbisbal un 211%, Sant Cugat un 167%, Santa Perpètua un 69,33% i Montcada un 40,5%. Paradoxalment, els municipis petits de la segona corona també creixen en aquesta dinàmica combinada de migracions internes i foranes. Viladecavalls ha crescut un 204% i Matadepera un 170% des dels anys vuitanta.
Cap als 250 000 habitants
La darrera estimació de l’Idescat, confirmant el creixement demogràfic a futur de Terrassa, i la de l’Observatori de la Ciutat, que certifica que el municipi està lluny de perdre el pols demogràfic, confirmen les projeccions de població per a l’horitzó 2041 publicades el novembre de 2023.
Segons aquesta predicció, Terrassa superarà els 250.000 habitants d’aquí a 18 anys. El 2041, la ciutat se situarà en els 258.886 censats.
Territori d’onades migratòries
L’augment d’habitants no s’explica pel creixement natural – en retrocés des de 2009 i negatiu des de 2018- sinó per l’arribada de persones de fora. Segons l’Idescat, des de mitjans del segle XX fins als anys noranta, arribaven persones d’altres punts de l’Estat espanyol. L’any 1991, eren el 30% de la població catalana. Des del tombant de segle, la població nascuda a l’estranger és la que més ha fet créixer el cens amb dues excepcions, després de la crisi de 2009 i durant la pandèmia de la covid. Entre 1991 i 2022, la població nascuda a altres països ha passat d’un 1,6% fins a ser el 21,2% de la població catalana.
