Per a qui ho desconegui, el Camí dels Monjos és el que unia les poblacions de Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Diu la llegenda que va ser obra dels monjos de Sant Llorenç del Munt, amb l’afany de trobar a Sant Cugat unes terres menys aïllades i de més productivitat. Al voltant d’aquesta història, hi ha altres intrahistòries que no venen al cas. Per què recordar el Camí dels Monjos? Doncs ben senzill, per fer cinc cèntims de la ceràmica que van fer els alumnes de l’Escola Municipal d’Art, en al·lusió a aquest camí.
Va ser l’any 2009 quan aquests estudiants van confeccionar aquesta obra que realça els principals punts d’interès d’aquesta via. És una ceràmica que es pot contemplar precisament al carrer del Camí dels Monjos, que passa pels barris de Torre-sana i Vilardell.
La ceràmica està prop del cementiri i escenifica alguns dels llocs rellevants d’aquest camí. Com es deia, l’abat i els monjos, farts de no veure els fruits de les seves tasques per culpa d’una terra de nul·la producció i amb ganes de relacionar-se amb altres persones i fugir de la solitud d’allà on estaven, van demanar permís al bisbe de Barcelona per traslladar-se.
La terra promesa?
Com passa amb tota llegenda, cal posar el fre de mà i no creure’s tot el que es diu o s’escriu. No se sap si els monjos, encapçalats pel seu abat, buscaven la terra promesa, com van fer molts altres dels seus avantpassats de la història. Segons sembla, el Camí dels Monjos es podia fer per quatre vies diferents.
Els alumnes de l’Escola Municipal d’Art han deixat per a la ciutat aquest recordatori. És un exemple més d’obres que no són tan reconegudes, però que també conformen tot l’entramat cultural en forma de pedra (o ceràmica) de la població.
