La proposta fiscal de l’executiu de Jordi Ballart, que planteja un increment del 3,5% de l’IBI, l’IAE i la taxa de residus, entre altres taxes i impostos, ha superat el tràmit d’aprovació inicial en un ple extraordinari aquest matí. El govern ha fet valdre la seva majoria absoluta per tirar endavant la proposta fiscal, que no ha rebut el suport de cap força de l’oposició. El PSC s’ha abstingut i PP i Vox han votat en contra, argumentant que la mesura “castiga les economies de la ciutadania. On millor són els diners és a la butxaca de la gent”, han dit.
Vox ha presentat una esmena a la totalitat de les ordenances que ha estat rebutjada.
Govern i oposició comenten la sessió moments abans del ple extraordinari d’aquest matí / Nebridi Aróztegui
Els socialistes han optat per presentar sis esmenes. Entre elles, aplicar un 30% de bonificació a l’IBI, durant tres anys, per a la instal·lació de plaques solars als domicilis -el govern les suprimeix per entendre que han perdut l’efecte incentivador- i que s’apliqui la taxa de legalització d’activitats als pisos turístics, entre 100 i 150 a Terrassa, han afirmat. També han proposat aplicar un nou sistema de blocs a la factura de l’aigua, passant dels tres als cinc. “D’aquesta manera -ha argumentat el regidor Javier Garcia– l’increment de la factura tindrà un impacte menor i s’avançaria igual en incentivar un consum responsable”.
L’executiu defensa la seva proposta de “fiscalitat justa i moderada”
Pel que fa a l’empresa pública Taigua, el PSC ha demanat que s’elimini l’exempció que té l’Ajuntament de pagar el rebut de l’aigua. “És el primer client i hauria de pagar. Quan era una empresa privada, d’acord, però ara que l’empresa és pública creiem que el principal client ha de pagar. És paradoxal que l’Ajuntament demani un esforç a la ciutadania en la factura de l’aigua i ell no pagui”.
“La mínima correcció necessària”
El govern s’ha compromès a estudiar alguna de les propostes socialistes i ha rebutjat les que “tenen un impacte econòmic pressupostari. No les podem acceptar”, ha dit la tinent d’alcalde i regidora de Serveis Econòmics Maise Balcells. La regidora ha defensat la proposta fiscal del govern com “la mínima correcció necessària” per garantir la prestació dels serveis i l’equilibri pressupostari de l’Ajuntament.
El PSC ha proposat sense èxit que es bonifiquès un 30% l’IBI dels domicilis que instalin plaques solars i augmentar de tres a cinc els trams de la factura de l’aigua
La primera tinent d’alcalde ha estat l’encarregada de defensar la proposta del tripartit d’incrementar la pressió fiscal a Terrassa en un 3,5% el 2024. Ha recordat que l’Ajuntament ha de fer front a un context de “finançament injust, increment acumulat de l’IPC del 19% des de 2019, un augment dels preus dels contractes, la tendència a l’alça de la càrrega financera i l’actualització dels sous de la plantilla municipal, que serà del 0,5%”. Després de tres anys de congelació fiscal, ha recordat,”hem fet el que calia i el que podíem fer”.
Els socis de govern. l’Executiu ha superat l’aprovació de les ordenances gràcies a la seva majoria absoluta en un ple còmode i sense estridències polítiques / Nebridi Aróztegui
Amb el 3,5% d’increment fiscal, Terrassa “continuarà a la franja mitjana baixa”. El govern ha insistit reiteradament en aquesta idea, comparant la fiscalitat local amb la d’altres municipis catalans.
Els socis. Junts per Terrassa (JXT) i ERC, també han defensat l’oportunitat de l’augment de la pressió fiscal a Terrassa. Meritxell Lluís, portaveu de JxT, ha recordat la funció social de la fiscalitat i la importància d’uns ingressos sostenibles per garantir la prestació de serveis. “No parlem de banderes – ha dit-, d’edificis públics ni de polítics. Estem parlant de serveis socials, accessibilitat, llengua, carrers, cultura… aquesta és la nostra raó de ser”.
La republicana Ona Martínez ha recordat que l’Ajuntament “no podia sostenir en el temps la congelació dels darrers tres anys, que ha tensionat els comptes municipals” i ha posat l’accent en el deficient finançament municipal.
“Terrassa està penalitzada per una gestió injusta del dèficit de l’Estat. Tot el marge de dèficit que ens permet la UE s’el queda l’Estat, que obliga la Generalitat a tenir dèficit zero i pretén que els ajuntaments tanquem superàvits de dues dècimes. Ens obliga a estalviar per pagar el seu dèficit”. Martínez ha posat com a exemple la ciutat basca de Donosti. “Amb 30.000 habitants menys que Terrassa, rep 100 milions més de l’Estat en transferències corrents. Perquè ens penalitzen d’aquesta manera?”.
