Diana Cayuela és la nova directora de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter), de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC). La professora del grau i del màster de tecnologies i Disseny Tèxtil de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) s’ha convertit en la primera dona que lidera l’instiut des de la seva fundació, l’any 1964.
Felicitats per ser nomenada com a nova directora de l’Intexter. Quin significat té per a vostè assumir aquest càrrec? Porto tota la vida treballant a l’Intexter, des que era estudiant. De fet, vaig començar de becària. He passat tota la vida aquí, sent col·laboradora, investigadora… Això feia que sentís que m’havia de presentar. Em “tocava”. D’alguna manera, el fet que hagi estat nomenada com a nova directora és la culminació d’una carrera. A la meva edat (60 anys), arribar a ser directora és un desig, un somni.
Podria explicar una mica els seus plans i objectius com a nova directora? Quins projectes considera més rellevants? El projecte és continuar amb la tasca de l’antic director, l’Enric Carrera. Ha fet un procés de visibilització i ampliació del centre de cara a l’exterior. Anem també cap a l’estudi de tota la sostenibilitat tèxtil, d’energia, d’aigua, de l’economia circular… Volem estar colze a colze amb les empreses davant d’aquestes noves oportunitats i necessitats que surten de la nova normativa de la Unió Europea. Hi ha moltes coses a fer al món tèxtil i les farem amb els nostres equips i investigacions. En definitiva, és una oportunitat per a nosaltres d’ajudar a la societat. Intentem que l’Intexter sigui un institut potent i, sobretot, una eina per a altres empreses. No només d’Espanya, sinó també a nivell europeu. En aquest sentit, volem potenciar les relacions amb altres instituts i universitats tèxtils europees. Estem preparats per afrontar el futur.
La indústria tèxtil s’enfronta a importants reptes com el que ha mencionat de la sostenibilitat. Com planeja abordar aquesta situació? Com a directora, la meva tasca serà ajudar: fer sinergies, proporcionar eines… Els que tenen un rol més rellevant i, per tant, són els protagonistes en aquest àmbit, són els investigadors de l’Intexter. Tot i això, posaré totes les eines i recursos que permetin al centre continuar avançant. En la indústria tèxtil estem treballant en projectes de reciclatge, de reutilització de residus… Estem estudiant com podem aprofitar de la manera més adient tota la matèria tèxtil que no es podrà llançar pels abocadors. També estem estudiant noves fonts de matèries primeres provinents de recursos naturals agrícoles. A més, estem intentant amb altres investigadors controlar el moviment de matèries tèxtils. Per altra banda, al mateix temps que fem la depuració de l’aigua, estem aprofitant els productes que es formen per obtenir energia. En línies generals, treballem sosteniblement amb l’energia, amb l’aigua, amb els productes tèxtils… En aquest sentit, la meva tasca és ajudar a fer sinergies, reunions, buscar partners europeus…
Quins altres considera que són els principals reptes i oportunitats que enfronta la indústria tèxtil en l’actualitat? Tota la indústria està centrada en com afrontar els anys vinents. És un canvi que obligarà les empreses a adaptar-se. En general, la indústria tèxtil està molt bé, amb treball i dinamisme. Ha passat moltes crisis i, tot i això, ha aconseguit aguantar. Amb les noves normatives tèxtils, de reciclatge… provocarà un canvi molt important no només en les empreses, sinó en el conjunt de la societat. Hi haurà molta feina en els propers anys. En aquest sentit, és molt positiu que les empreses estan molt conscienciades i motivades.
Ha estat una investigadora activa en projectes a nivell local, nacional i europeu. Quin consell donaria als joves investigadors que busquen finançament per als seus projectes? L’important en aquest camp és que una persona no pot treballar sola. Primerament, has de formar d’un grup que tingui un mínim de força i que tu puguis donar-li un valor afegit. El projecte ha de ser ampli, transversal… Els investigadors pel seu compte no poden arribar enlloc. S’han de buscar un grup que tingui una línia que els agradi.
La participació de les dones en el camp de l’enginyeria i la tecnologia sovint ha estat desigual. Com espera inspirar i fomentar la inclusió de més dones en aquest àmbit? Jo vull incloure els millors, independentment del gènere de la persona. Tot i això, fins ara les dones no només havien de ser molt bones i demostrar-ho, sinó també lluitar contra suposicions. En aquest sentit, hem de trencar la barrera. De totes maneres, cal recalcar que al departament i a l’institut tèxtil ja són més dones que homes. Al departament som un total de nou professors, dels quals set són dones i dos són homes. L’Intexter, que està format per 22 investigadors, està molt equilibrat pel que fa al gènere. A més, al meu equip som, totes tres, dones. Les coses van canviant i, afortunadament, en la indústria tèxtil hem pogut donar-li la volta a la desigualtat de gènere.
