Com altres joies modernistes, sembla la casa de Hansel i Gretel. Es tracta del parc de la Desinfecció, projectat per l’arquitecte Coll i Bacardí i inaugurat l’any 1920.
Tanmateix, és un edifici poc conegut per als mateixos terrassencs. El motiu? La seva ubicació perifèrica podria ser-ne el principal, perquè es troba entre els barris del Roc Blanc i la Maurina, a tocar de la C-58.
Però encara és menys conegut per dins, ja que actualment només s’obre dos dies l’any (el cap de setmana de Fira Modernista).
D’aquí que creixin les veus que demanen obrir-lo a la ciutadania. “Un dels objectius del patrimoni és que sigui visitable, poder gaudir-lo. Així que cal obrir el màxim de cops possibles aquells edificis que poques vegades es poden visitar”, sosté Domènec Ferran, l’historiador i exdirector del Museu de Terrassa.
Però, per què no s’hi fan visites? Actualment, es dedica al Servei de Laboratori Municipal. S’hi porten a terme activitats d’anàlisi que es deriven del control municipal de la qualitat de l’aire, de l’aigua, dels aliments i d’altres àmbits relacionats amb la salut ambiental.
Funciona així des de setembre del 1986, quan el llavors alcalde de Terrassa Manuel Royes va inaugurar les obres de restauració de l’immoble (i també dels jardins).
Tota manera, la part noble que caldria obrir a visites no és on es troba el laboratori, sinó la planta baixa (que en l’actualitat fa servir tasques de magatzem).
“És una pena”
A l’Ajuntament són conscients que l’equipament està desaprofitat. “És una pena i evidentment cal obrir-la més”, explica Pep Forn, regidor de Turisme. “També és cert que, com passa amb tants altres espais, manquen recursos econòmics”.
Tanmateix, Forn sosté que l’objectiu de la promoció turística de Terrassa (tant interna com externa) implica “obrir” a tothom aquestes joies patrimonials. “És tal com succeeix amb el festival Temps de Flors de Girona, en el que aconsegueixen col·laborar amb edificis privats”, explica. I posa el vestíbul modernista de l’escola Creixen –al carrer de Sant Pere– com a exemple de col·laboració satisfactòria amb l’Administració (si bé en aquest cas és una propietat privada).
L’Ajuntament ja va anunciar l’any 2015 l’obertura de l’espai per usos culturals.
De fet, en aquell moment es volia negociar un conveni amb l’àrea de Medi Ambient per traslladar el servei de Laboratori Municipal en unes altres instal·lacions. I així obrir l’edifici per a l’ús cultural. El projecte no va ser reeixit.
El Parc, amb la xemeneia de l’Almirall a darrera / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Pujar al cim de la bòbila Almirall
El gran hàndicap del parc de la Desinfecció és la seva ubicació perifèrica. “Queda aïllat de la resta d’elements patrimonials del Centre, perquè anar caminant fins allà es fa lluny”, indica Domènec Ferran.
“Així que és difícil establir-lo en els itineraris guiats”, diu. És per això que potser es podria ajuntar en una ruta pròpia de la Maurina i entorns. De fet, allà es troba també la xemeneia de 63 metres d’altura de la bòbila Almirall (a la qual es podia pujar fa uns anys, però ara tancada per seguretat). “Ens calen diners per anar arreglant el patrimoni, en aquest cas per fer-hi obres de seguretat i obrir-la a visites”, explica Forn.
El tercer element és l’altra nau de la bòbila Almirall, en aquest cas a la carretera d’Olesa, que manté intacta una estructura de valor patrimonial.
