L’Ajuntament té un projecte sobre la taula per ampliar el cementiri de Terrassa. La principal característica és que servirà –en part– perdonar-hi sepultura a persones de la comunitat musulmana. Es tracta de tombes a terra i orientades de manera que el cos del difunt miri a la Meca, seguint el seu ritu.
El projecte ja ha estat remès al Consell d’Administració del Complex Funerari de Terrassa, tot i que l’envergadura del mateix “fa que no sigui un projecte d’execució immediata”, explica el seu gerent, Xavier Munt.
Cal observar que entorn del 10% de la població actual de Terrassa és de cultura musulmana (i l’islam té un important nombre de fidels, corresponent a famílies originàries del Magrib i de l’Àfrica subsahariana). Per això, és una realitat que cal gestionar des de l’administració pública. També la gestió de la mort, que no és la mateixa que la de les persones d’arrel cristiana o laica.
Cap a l’est
El terreny per ubicar-hi les sepultures seguint el credo musulmà estarien disposades en uns terrenys en la zona nord-est del cementiri (l’única cap a la qual podria créixer, perquè cap a l’oest i nord es troba el barri de Vilardell i cap a sud la carretera que connecta Terrassa amb Sabadell).
Aquest projecte compta amb l’assessorament Jordi Moreras, professor de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona; i autor de l’estudi etnològic “Espais de mort i diversitat religiosa. La presència de l’islam als cementiris i tanatoris catalans”, editat per la Generalitat.
Sense calendari
Tampoc té un calendari d’aplicació. I és que malgrat l’alt percentatge de població musulmana a Terrassa (amb una tendència que segueix lleugerament a l’alça), els costums tradicionals de la comunitat marroquina i d’altres països àrabs és la de la repatriació.
D’una manera molt majoritària, els ciutadans musulmans morts a Terrassa sempre són expatriats als seus països d’origen, en cas de tenir-hi família.
Faltaran algunes generacions –creuen els experts en administració funerària–per tal que ciutadans musulmans apostin per ser enterrats a la ciutat de Terrassa (o a l’Estat).
I creuen, doncs, que seran els nascuts a Terrassa (i sense relació amb els països originaris de les famílies) els que comencin a ser enterrats aquí.
Fins ara, a València
De fet, fins ara, les persones musulmanes que es queden a la península, són traslladades al cementiri La Paz -a la ciutat de València-, on sí que existeix una parcel·la habilitada per donar-hi sepultura segons els seus credos.
Ara bé, d’una forma adaptada. Per exemple, és tradició en l’islam inhumar sense fèretre. Però la legislació catalana vigent ho prohibeix.
De fet, en els darrers anys són molts els ajuntaments que han treballat la creació de recintes islàmics dins els seus actuals cementiris i tanatoris de titularitat municipal.
De fet, la recomanació institucional és no fer nous cementiris segregats, sinó compartir el mateix cementiri públic de manera multiconfessional (i evitar discriminacions).
Visites als nínxols / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Busos gratuïts per Tots Sants
Per facilitar l’arribada de la ciutadania al cementiri, demà 1 de novembre s’habilitarà un servei especial d’autobús gratuït entre les 9 i les 18 hores, que farà el recorregut de la línia L1 des de l’Estació del Nord i fins a la parada del Complex Funerari. A més, l’oració per les ànimes que organitza la Comunitat Bahá’í tindrà lloc a les 11 hores. I la celebració eucarística per les persones difuntes es farà a les 12.30 hores (ambdues al Temple Multiconfessional).
Igualment, hi haurà servei de venda de flors, amb diverses parades de complements a la zona d’accés al recinte. Finalment, es podrà visitar l’exposició “El simbolisme de la creu”, organitzada per Funerària i el Museu de Terrassa, tot tractant el significat de la creu.
