El sociòleg terrassenc Salvador Cardús veurà reconeguda el pròxim 18 de novembre la seva contribució acadèmica envers l’associacionisme cultural català. La junta directiva de l’ENS, confederació formada per una trentena de federacions de cultura popular, ha decidit concedir-li el VI Premi Antoni Carné a la Persona per les seves nombroses reflexions sobre les pràctiques associatives i la seva aportació a la renovació del discurs associatiu.
Entre altres objectes d’estudi, l’acadèmic ha reflexionat sobre les relacions entre les administracions i les entitats, el potencial que tenen les associacions per acollir els nouvinguts a Catalunya, la cohesió i capital social que promou el moviment associatiu, o bé el caràcter contracultural de la cultura popular, com a moviment que promou la lliure participació de la ciutadania en la vida cultural.
“Em fa un goig especial perquè vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Antoni Carné, un activista d’aquells que no paren, un home d’un combatiu extraordinari capaç d’unir voluntats, de dur objectius a terme… una persona admirable d’aquestes que construeixen el país”, exposa.
“L’associacionisme cultural té un paper molt rellevant en les formes de cohesió social d’una societat”, assegura Cardús, que considera que a Catalunya hi ha un nivell d’associacionisme “brutal”, amb “més de 4.000 organitzacions de cultura popular, un miler de corals que mouen unes 40.000 persones o un centenar d’aules universitàries de gent gran”.
En declaracions a Diari de Terrassa, el sociòleg celebra que el moviment es mantingui “ben viu” i que cada cop hi hagi més cultura popular i participació en els diferents nivells, “des del barri a la ciutat, i en el conjunt del país”.
“Tota aquesta dinàmica assegura que una societat tan complexa i diversa com la nostra mantingui aquesta capacitat de vincle”, valora l’egarenc, que recorda que “contràriament al que un pot pensar d’una cultura tradicional i popular tancada, només per als de sempre, és en aquest moviment on és més fàcil incorporar els nous catalans, els que van arribant, cosa que vam veure ja fa molt anys a Terrassa amb els castells, però que també s’ha vist en els esbarts dansaires o altres”. “És un tipus d’activitat que no demana una adhesió ideològica o allò que alguns en diuen identitatària sinó una activitat festiva i, per tant, convida amb molta facilitat tothom i la gent s’hi pot trobar molt bé”, diu.
