La urbanització del passeig del Vint-i-dos de Juliol, després del soterrament de les vies i l’estació del tren de la Renfe, el conegut molt de temps com el tren del Nord, va deixar al descobert una mena de monument, del qual no hi ha molta informació. Són una mena de plaques o planxes, sense cap uniformitat quant a la seva alineació, fetes d’acer corten (d’una oxidació especial) i que, molt probablement, van anar a càrrec de la companyia d’aquests trens.
Els pares del projecte d’urbanització esmentat van ser els arquitectes Xavier i Josep Lluís Canosa Magret, i també consta l’enginyer Lluís Alegre Valls. Tanmateix, no hi ha gaire informació sobre aquesta mena de col·lecció de formes quadrades que, com no pot estranyar, han estat víctimes de les bretolades i dels pintors frustrats que no poden pintar casa seva i es dediquen a pintar les dels altres.
Hi ha més de trenta plaques a aquest espai, que es bateja amb el nom de “Ritmes”, situat al “mur del ferrocarril”.
Suposadament, són fetes entre els anys 1995 i 1996, aquest últim el de la inauguració de la culminació del projecte de la urbanització del tros, més en concret, el 7 de juliol.
El recull d’escultures
L’Ajuntament no hi va tenir res a veure, segons sembla i, quan es va elaborar el recull d’escultures i monuments de la ciutat, no es va incloure aquesta obra. L’autor o autors, no han transcendit. No se sap el motiu i, potser l’autor o autors, no volien protagonisme.
“Ritmes” és gairebé un anònim tot i la seva grandària i la seva presència. No és una petita escultura a un entorn perdut ni un monument enterrat. És una bona mostra que no es pot obviar en aquest passeig, que no és precisament curt. Com sempre, d’aquí pot sortir quelcom.
