Encara que a alguns espais s’entesti a dir que la figura escultòrica que presideix la bassa (ara bastant assecada) del parc de Sant Jordi és una foca, no és així, és una morsa. Si més no, aquesta era la intenció del seu autor, Enric Monjo, un escultor nat a Vilassar de Mar i que va morir a Barcelona l’any 1976. Una morsa era el seu propòsit i així ha quedat. Els que hi entenen d’aquestes criatures ens podrien dir més, però, què diferencia una morsa d’una foca?
Tot i que són de la mateixa família principal, els pinnípedes i comparteixen algunes senyes d’identitat, cal aclarir que, d’entrada, la morsa és molt més gran que una foca. Destaca, també, perquè el seu pelatge pot canviar, en dependència de la temperatura de l’aigua. Els seus respectius bigotis són ben diferents, sent els de les morses d’una grandària superior als de les foques. Foques i morses s’assemblen en el fet que no tenen orelles, sinó uns petits orificis que són l’entrada a les seves oïdes. Amb això, tothom ha d’estar capacitat per distingir una espècie de l’altra.
Diverses consultes
S’ha intentat, amb consultes diverses, saber una mica més d’aquesta escultura, més enllà de la seva autoria. No ha estat possible trobar molta informació, només que és de 1955 i feta de pedra calcària. Però res de quan es va situar a aquest enclavament del parc i, sobretot, per quin motiu.
La morsa, curiosament, presideix i sembla que vigila des del seu altar una bassa d’aigua dolça. No és precisament el seu hàbitat lògic, però l’art no hi entén d’hàbitats ni de situacions naturals. L’art és art, i punt. Monjo també va deixar altres obres a la ciutat, no només aquesta, com és el cas del retaule del Sant Esperit, a la Catedral de Terrassa. Un bon llegat d’un escultor de renom.
