La pèrdua del gust i l’olfacte són una conseqüència freqüent en el cas d’alguns pacients que han patit la infecció per Covid. Per aquest motiu, L’HUMT ha posat en marxa la Unitat d’Anòsmia amb la voluntat d’ajudar al volum creixent de pacients que presenten problemàtiques de caràcter olfactiu. Es tracta d’una Unitat liderada pel Servei d’Otorrinolaringologia de l’HUMT juntament amb el Servei de Rehabilitació.
Entrevistem a Àlex Ibars, terapeuta ocupacional del servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT).
Quines són les causes que poden portar a l’alteració i pèrdua d’olfacte? Hi ha moltes causes que poden portar a l’alteració i pèrdua d’olfacte. La més comuna és la covid i per la qual s’ha fet coneguda la pèrdua d’olfacte. Però també pot venir de virus, refredats molt forts, accidents que deriven a un traumatisme cranioencefàlic o malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer. De fet, un dels avisos d’aquestes malalties és l’alteració de l’olfacte.
Quines són les principals alteracions olfactives existents? Les alteracions són superpersonalitzades. La més coneguda és l’anòsmia, que es produeix quan no olores absolutament res. Després hi ha la hipòsmia, que és quan olores més fluix de l’habitual i la hiperòfia, que és just el contrari, olorar més fort del comú. També hi ha les alteracions qualitatives, quan la intensitat no és en la quantitat sinó en la qualitat. Hi trobaríem la paròsmia, que és l’alteració total de la cavitat i les coses oloren totalment diferent de com haurien d’olorar. Aquestes paròsmies són també personalitzades, per exemple, algunes persones oloraran una flor i percebran olor de cremat i no a flor, però no serà el cas de tothom, cada persona té la seva distorsió. També existeix la fantòsmia, quan percebem una olor, però no hi ha cap estímul olfactiu que generi aquesta sensació olfactiva. Finalment, hi ha la cacòsmia, personalment penso que és la més difícil i desagradable. Les persones que la pateixen perceben olor d’excrements.
S’han disparat les consultes arran dels casos persistents de covid que han derivat amb anòsmia? Jo vaig començar a treballar A l’Hospital a través de la covid, i abans d’aquesta no existia la Unitat d’Anòsmia. Es va crear un any més tard per donar resposta a les persones que presentaven aquests símptomes.
Quin és el protocol de rehabilitació establert pels casos d’anòsmia? Jo treballo a rehabilitació i els casos arriben derivats d’otorrino. El primer que fem quan ens venen amb els símptomes és un test d’olfacte per valorar quina és la qualitat de l’olfacte. Es valoren tres coses: la intensitat, la discriminació i la identificació. Amb aquestes tres proves surt una nota i a partir d’aquí, durant setze setmanes fem la rehabilitació. En acabar tornem a fer les proves per determinar la millora del pacient.
Quins són els exercicis que es duen a terme per treballar la recuperació? Treballem amb un kit format per quatre olis essencials: de gerani, de llimona, de taronja i de clau. Aquest kit l’han d’olorar un parell de cops al dia a la vegada que miren un vídeo de 30 segons on apareix la imatge del gerani o del que representi que han d’olorar perquè el cervell associï el que està percebent. Depèn dels casos, es canvien les olors. Com a deures també proposo que intentin olorar tot el que els hi ofereixi el dia, com el cafè del matí, si engeguen una rentadora que olorin el detergent o si fan el dinar que parin atenció, olorin uns quants segons abans i valorin la intensitat de les olors. Si agafen aquest hàbit, serà un entrenament de per vida.
Es pot recuperar al cent per cent l’olfacte? Durant la rehabilitació de setze setmanes, pocs casos han recuperat completament l’olfacte, la majoria el recuperen notablement però no tots els casos. Aquestes primeres setmanes de rehabilitació és una primera fase on es fa un seguiment amb les persones. Jo les veig cada setmana o les truco, per parlar amb elles, veure com evolucionen, si necessiten algun canvi en l’exercici i sobretot, perquè hi hagi una adherència en l’exercici. Potser no recuperen l’olfacte al cent per cent, però tot el que puguin guanyar serà benvingut.
Com pot afectar a la vida quotidiana l’alteració o pèrdua de l’olfacte? L’olfacte sí que és cert que no és un sentit que ens comuniqui tant amb l’exterior com ho fa la vista o l’oïda. Jo vaig fer un estudi amb unes enquestes als pacients i vaig veure que l’olfacte afecta en gairebé totes les activitats de la vida quotidiana. La principal afectació seria la resposta emergència. Si per exemple hi ha una fuga de gas i el pacient no la pot olorar. O si hi ha un aliment en mal estat. També hi ha afectacions que van relacionades amb el plaer, com és el menjar sense poder-lo olorar i no gaudir-lo de la mateixa manera. És una pèrdua de qualitat de vida.
